Tal dia com avui de 1898, el dia de Pasqua de Resurrecció (9 d’abril) s’inaugura l’orgue de Cassà. Era una promesa de la família Dausà o Daussà? Aquesta és la qüestió i la incògnita. Segons Josep Bosch i Mercader i també Josep M. Escalona Canyet el donant va ser Joan Dausà Carbó (1829-1899), que havia fet fortuna a Amèrica, però segons Arturo Daussà Lapuerta hem de buscar l’origen de la donació en l’Agustí Daussà, pare dels 5 Nois de Can Tou, que el 1825 havia fet la prometença, donada la bona marxa dels negocis en aquell moment, de dotar l’església de Cassà d’un orgue de qualitat; però havien passat els anys i no s’havia realitzat l’entrega de l’instrument musical. A finals del segle XIX els negocis ja no anaven bé i la decadència de la fàbrica Daussà era evident; no obstant això la família volia mantenir el seu compromís envers la parròquia de Cassà. Al capdavant de la fàbrica del carrer de la Llet hi havia en Narcís Daussà; el seu oncle Martí Daussà Dalmàs, fill de l’Agustí, vivia a Barcelona instal·lat a l’Hotel Orient, vivint molt còmodament de les rendes produïdes per la venda als americans de la seva Acadèmia de San Juan de Puerto Rico. És en aquest moment que decideixen complir la prometença i encarregar un orgue per a la nostra església.
Martí Daussà Dalmàs juntament amb en Narcís fan l’entrega, sense cap mena de dubte, de 6.600 pessetes per costejar potser en part l’orgue. Per resoldre aquest entrellat ens caldria saber més sobre la vida de Joan Dausà Carbó.
Anys més tard, el 1923, Martí Daussà va deixar en testament part important de la seva fortuna com a herència a la Parròquia i a l’Ajuntament.
El 1900 s’incorpora Mn. Gabriel Garcia Anglada com a organista titular i porta el cant i la música cassanenca al més alt nivell de tota la seva història. La incorporació d’un organista a la plantilla de capellans de la parròquia era una vella revindicació que el bisbat supeditava a l’adquisició d’un nou orgue.
La primera interpretació important la podem situar a la missa del 10 de juny de 1900, en la visita de l’Orfeó Català a Cassà, amb el Mestre Lluís Millet al capdavant, que interpreta la “grandiosa Missa del Papa Marcello”; l’orgue de l’església estava en el seu millor moment. Aquest mateix dia s’estrenaren els goigs de Sant Joan Baptista de La Salle, amb lletra de Mossèn Jacint Verdaguer i música de Lluís Millet; la molt bona sonoritat de l’orgue va quedar palesa en aquest ofici religiós.
El 1936 sofreix grans desperfectes que són arreglats precàriament el 1941 i l’any 1987 torna a ser repassat amb no gaire fortuna, segons els experts.
Nota.- El fabricant d’un orgue és l’orguener. El músic que el toca és el organista.
