Parlant de la plaça de la Coma, que tradicionalment era el punt de concentració de les seus de les entitats i sucursals us ofereixo una sèrie d’anotacions sobre el sistema bancari a Cassà En la baixa edat mitjana deixar diners a canvi d’interessos estava completament prohibits pels cristians, mentre que la Torá jueva sí ho … Llegiu més
La neu a la plaça 1947- 1956 -1962 – 1986 – 2010 1947, entre el 24 i 26 de gener d’aquell any, varen caure entre 60 i 80 cm de neu .1956, any del fred, entre el 2 i el 23 de febrer es registraren temperatures mínimes inferiors al 0 °C, arribant el termòmetre a registrar 13 ºC sota zero, xifra inaudita … Llegiu més
Perquè el nom de plaça de la Coma? S’assignava amb el nom de Coma a una esplanada entre la sagrera d’un poble i el castell. En el cas de Cassà, la denominació del Camp de la Coma a un espai entre el Torrent del Castell i la vall; això fa que aquesta teoria sigui plausible. … Llegiu més
Diorames de Nadal de Lluís Rodà Viader. Col•lecció de diorames 1995-2008. Sala d’exposicions del GREC, baixos Torre Salvana Inauguració: dia 15 de desembre, a les 19 h. Visites: dies 16, 17, 23 i 30 de desembre, d’11 h a 13 h i dissabte 16, de 17,30 h a 19,30 h. Aquest any, en el marc de … Llegiu més
Gracies a una nota autògrafa de Maria Figueras Carbó (1901-1995), conservada per la família Gruat, en el domicili de la baixada de Mossèn Cinto de Cassà, en arribar al dia d’avui tenim unes escasses referències sobre un personatge que de ben segur es molt interessant, ja que va participar en primera persona en uns anys … Llegiu més
En anteriors hem repassat personatges que van viure a Can Trinxeria, avui el nostre personatge només hi va fer una estada de mesos, però en moments convulsos; les seves explicacions en forma de memòria ens donen una fotografia aproximada dels fets i circumstàncies d’uns dies dramàtics. Igual que en una fotografia hi ha vegades que … Llegiu més
CAN TRINXERIA (I) ELEMENTS PATRIMONIALS: EL MOLI* El 1867 el senyor Josep Güito i Vall-llovera, home immensament ric de Cassà, propietari de Can Llach de Romanyà amb 2.329 vessanes, no té hereu, només pubilla, la Dolors Güito i Genover; per aquet motiu busca un bon marit per la seva filla. Aquest serà Marcial de Trincheria … Llegiu més
La Torremansa esdevé important en la història més recent de Cassà per haver tingut en les seves terres l’Aeròdrom n.317 de la República Española (el 3341 segons els serveis d’Estat Major de l’Aire dels Nacionals) En les fixes Republicanes també el citen com aeròdrom de Llagostera. Constava de dues pistes la de nord a sud … Llegiu més
Ens consta que l’any 1455 Pera Salvà, ferrer, natural de Fornells i veí de Cassà, va vendre una casa a Fornells, també a Campllong, el mas Salvà, que és un del masos mes antics dels que és té constància. Al segle XVI els Salvà varen comprar el mas Barnés, situat a la sagrera de Cassà; … Llegiu més
Els anys 50 i 60 del segle passat, en la majoria de cases de Cassà el Dubois, el Boreal, el Peralada gasificat, i també el Freixenet o el Codorníu de mes preu, envasats en estoig de palla i caixes de fusta, eren els xampanys habituals en les celebracions del poble. I sí, sempre n’havíem dit … Llegiu més
Perquè a Catalunya se l’anomena Principat, en comptes de regne o república sereníssima (com el regne d’Aragó, el regne de València, el regne de Mallorca o la Sereníssima República de Venècia) El 1064 Ramon Berenguer I el Vell (1023-1076) promulga els “Usatges”, un codi que feia ressorgir la “potestas” romana transmesa pels gots en … Llegiu més
Dintre aquesta sèrie de escrits sobre LA PROTESTA DELS CASSANENCS SURERS EMPRENYATS hem parlat de: (I) El conflicte de Palamós, 1820; (II) el motí de la Taulera, 1830; (III) La Setmana Tràgica a Cassà, 1909; (IV) el locaut de 1919; ara hi afegim: (V) “escandalosos sucesos ocurridos en Cassà de la Selva”, setembre 1901 En … Llegiu més
Del 27 de desembre de 1919 al 16 de gener de 2020 diverses empreses de Cassà fan “LOCAUT; els antecedents de aquest fets els hem que buscar en el mes de febrer de 1919 quan els treballadors surers van demanar la prohibició absoluta d’exportacions de suro en panna. La intervenció del Govern Civil tancant els … Llegiu més
L’última setmana de juliol de 1909 esdevingué l’anomenada SETMANA TRÀGICA per les revoltes populars que succeïren a Barcelona; el detonant era la mobilització de reservistes per ser enviats a Marroc, però també en aquest malestar hi havia les reivindicacions laborals; concretament les reivindicacions salarials: l’establiment de la jornada de 8 hores, la setmana laboral de … Llegiu més
Des de Sant Feliu de Guíxols els enviaments de planxes de suro per elaborar taps a l’estranger eren molt freqüents; les destinacions eren el nord de Europa (Anglaterra, Alemanya i Rússia) en vaixells que solien portat bandera anglesa, sueca, danesa i holandesa. La crispació entre el treballadors tapers per no tenir feina per falta de … Llegiu més
Tal dia com avui de 1898, el dia de Pasqua de Resurrecció (9 d’abril) s’inaugura l’orgue de Cassà. Era una promesa de la família Dausà o Daussà? Aquesta és la qüestió i la incògnita. Segons Josep Bosch i Mercader i també Josep M. Escalona Canyet el donant va ser Joan Dausà Carbó (1829-1899), que havia … Llegiu més
Els conflictes surers tenen els seus orígens el 1787, quant als industrials i treballadors els comença a faltar matèria primera, pannes de suro bo, per treballar, per fer taps acabats; es comença a exigir una política proteccionista de la economia local, vers les exportacions de pannes de suro a Europa. També hem de descartar en … Llegiu més
No ens referim a la Carretera Provincial de Cassà, ni al carrer del Carme de Girona que podria tenir el nom de Girona o Cassà i al revés, doncs el temps al qual fem referència encara no existien els carrers esmentats; estem parlant del segle XIV. Ens hem de situar l’any 1386, que per gràcia … Llegiu més
Aquests fets varen passar fa 142 anys. A primera hora del dia, encara fosquejant, a l’indret anomenat d’Nyol, un carrer molt enfangat, en el que tot eren horts, excepte un casalot de la senyora Gúytó Barril, una Cassà de finals del segle XIX. Al peu de porta d’aquest edifici hi ha quatre senyors encorbatats, Almeda, … Llegiu més
Doncs sí, el 1819 a Madrid estava de moda l’òpera italiana i decideixen construir el “Teatro Real”; l’Ajuntament de la capital té necessitat de recursos per tirar endavant les obres d’aquest edifici; com que aquestes obres no avançaven, el 1826 es va decidir posar un impost sobre la venta de pelagrí i suro en planxa. … Llegiu més
