A la hora de dinar del diumenge 29 de gener de 1939, cinc bombarders italians de l’aviació legionària Savoia SM79, procedents de Menorca, comandats pel càpita Costa Edigio varen llençar sobre el nostre poble 50 bombes de 100k g cada una que varen sembrar la mort i destrucció sobre la població civil.
De ben segur ha estat la situació mes dramàtica i tràgica de Cassà en la historia moderna; el balanç final va ser de 8 morts i més de 50 habitatges destruïts. Hem d’imaginar-nos que el caos se apodera de la gent del poble.
Les víctimes del bombardeig van ser:
Maria Canals i Roig – 52 anys
Victòria Cassà i Mestres -47 anys
Caterina Payret i Suñer -57 anys
Concepció Riera i Valentí – 14 anys
Dolors Salvador i Torras -27 anys
Josep Sureda i Casanovas -47 anys
Tosa Torras i Gispert -57 anys
Lluïsa Xiberta i Carbó – 58 anys
Aquest bombardeig sobre la població civil va ser un acte de terra cremada per part del exercit franquista, per atemorir a la població atesa la imminent ocupació del poble per part dels legionaris i regulars de la Divisió Mixta Flechas Verdes que es va produir el dia 3 de febrer; aquest mateix dia aquestes forces ocupen Llagostera, Caldes, Santa Coloma de Farners i Sant Feliu de Buixalleu. L’exèrcit de Franco entra a la província de Girona el dia 31 de gener i el dia 10 de febrer ja ha arribat a la frontera francesa, un avançament rapidíssim nomes justificable per la desorganització i caos de la zona Republicana.
El 26 de gener cau Barcelona; aquesta circumstància és la que fa plantejar-se a Josep Dalmàs i Martí, alcalde de Cassà, marxar amb un cotxe de l’ajuntament cap a França, l’acompanyen l’Ayet, en Rich i en Creus.
Hi ha constància que la artilleria franquista, en el seu avançament des de Llagostera cap a Cassà castiga amb obusos la zona del soldat desconegut i la carretera de La Bisbal, carretera per la que es retiren les restes de les forces Republicanes.
Al final de la Guerra Civil per una o altre causa i en diferents llocs es poden comptabilitzar 87 cassanencs, víctimes mortals, per efectes directes de la guerra.
LA GUERRA SEMPRE ÉS UNA GRAN TRAGÈDIA.
