En les eleccions municipal del 10 de juny de 1987, CiU obté una majoria absoluta, amb 9 regidors, enfront als 3 Socialistes i un del PDP; aquesta circumstància de majoria absoluta fa de Cassà un municipi totalment convergent i desfà el equilibri de govern de la legislatura anterior 1983-1987 CiU – PSC
El tema d’avui crec que es mereixedor de ser conegut i reconegut, per això ho vull recordar donada la importància del fet que el nostre ajuntament fos un dels pioners en demanar la autodeterminació per el país.
El dia 28 de desembre de 1989 el grup de CiU presenta una moció que deia textualment “que l’Autodeterminació és un dret inherent a la condició d’una Nació i que l’acatament del marc constitucional no ha de suposar la renuncia del poble Català a quest dret”. En aquest mateix punt del ordre del Ple se concreta que el exercici de aquest dret és per donar cos a l’Estatut, per poder-lo reformar amb la finalitat “de tenir mes atribucions i també que reverteixin al poble Català els diners nostres que van a l’Estat Espanyol”. La moció va ser defensada pel Regidor de Convergència Eduard Mestres; per part socialista el regidor Joan Xirgo va manifestar en nom del seu grup que el moment era inoportú per aquesta mena de proclames.
Han passat 33 anys de aquest fet, i dona la impressió que no hem fet cap avanç significatiu en termes real i pràctics; sí que hem avançat en expectatives, amb el punt més alt a l’octubre de 2017; però les circumstàncies posteriors han provocat una frustració col·lectiva. La majoria de la gent de pensament nacionalista focalitza i responsabilitza a la nostre classe política de una ineptitud i falta de lideratge generalitzat.
No hi ha pitxor frustració que la que crea una expectativa que després no es pugui complir. Algú ho havia de dir!
A la imatge superior, candidatura de CiU del 1987: d’esquerra a dreta: Rabassedas, Cases, Ayats, Coorominas, Mestres, Esgleyes, Dalmau, Dausà, Puigdevall, Saura, Planas, Auradell, Ruscalleda, Blavi, Casadevall.
