Fem una repassada d’arbres monumentals de Cassà i rodalies , alguns ja desapareguts per vells, o per no suportar la prensió de la catalogació, tampoc es un totum revolutum dons el eix principal son els suros i alguns altre arbre dels que tinc un interès molt personal.
Esta demostrat que la presència d’arbres en el nostre dia a dia, fa que produïm menys cortisol, que és l’hormona de l’estrès, disminuint aixà la tristesa. Les interaccions per la visió de una fotografia d’una flor té un efecte terapèutic. La natura no només ens guareix sinó que ens fa més amables.
Les noves tendències com el “Bosc Terapèutic de Caldes”, el “Bany de Bosc de Suro a Can Vilallonga”, les referències als druides Celtes en algunes publicacions actuals, programes de radio com “El bosque habitado”, les llicencies literà ries de Dolores Redondo de l’aire mà gic i sobrenatural i de la figura del guardià invisible en els boscos de la Vall del Baztan (Elizondo-Navarra), son la confirmació de aquesta nova cultura natural, en realitat redescoberta, sobre unes creences mil•lenà ries basades en la natura i avui i aquà en els boscos i el seus arbres.
1 Suro del Mas Perxés d’Agullana, la fotografia propietat del Centre Excursionista de Catalunya, en la qual apareixen 10 persones per la pela, el 1905. Fotografia icònica de la explotació forestal catalana. i estat actual del mateix lloc.
2 Estat actual del mateix lloc del Mas Perxés d’Agullana
3 Suro de Can Cama de Romanyà , també conegut com Suro de la Murtra o Suro Gros, mori de vellúria i fou talat el 1957 i el seu tronc resta exposat durant molts anys a la entrada del Hotel Comtat Sant Jordi de Platja d’Aro.
A Romanyà també hi havia altres suros importants com el Suro de la Bola, el de les Mentides (al voltant del qual es reunien les dones), el Suro Xato, el Suro de l’Almeda
4 Suro dels Trabucaires de El Voló, desaparegut fa anys. La llegenda ens diu que s’aprofitava aquest amagatall per el contraban i també per els bandolers que se amagaven per assaltat als viatjants.
5 Suro de la Pubilla, a Maçanet de Cabrenys
6 Suro Gros de Can Canameres (propietat de Can Mascordet), alçada 14 m, perĂmetre 2,45 m, foto feta desprès de la pelada del juliol de 2007, aquesta escorça vermella Ă©s la que anomenem escorpit.
7 En la pela de 2007, es va llevar la part superior del tronc, per tenir una rotaciĂł de cada 6 anys, una lleva de la base i una altra lleva de la brancada
8 Suro del carrer del Castell
És un dels arbres catalogats en el nucli urbĂ , va ser plantat l’any 1959 davant l’entrada del desaparegut magatzem de d’industrial surer Enric Mestres i Roca i al costat de la que havia estat la cooperativa surera cassanenca Uprodeco. Amb els anys i en les successives ampliacions del carrer, quedĂ a la via pĂşblica i l’Ajuntament el senyalitzĂ en el punt nÂş10 de la Ruta del Suro, com a sĂmbol del vincle entre indĂşstria i natura.
Alçada de 15m, perĂmetre 2m.
9 Suro del Mas Ros
És amb diferencia el suro mes gran de CassĂ , edat aproximada 220 anys, alçada 12m i 4m de perĂmetre.
Un altre suro emblemĂ tic del nostre municipi es el Suro de la Trinitat de can Bota
10 Cedre del LĂban, de Can Tou, la bifurcaciĂł superior en dos branques, va ser causada el 1938 per un milĂcia repĂşblica fen punteria amb el seu mosquetĂł. Alçada 26 m, perĂmetre 2,20 m. La seva catalogaciĂł d’arbre d’Interès Local va ser la seva sentencia de mort.
11 Pi gros de Can Mercader, alçada 30 m, perĂmetre de tronc, 3,10m
12 Sequoia de la Residència geriĂ trica Germanetes del Pobres de Girona, plantat el 1881, 36 metres de alçada, 3,15 m de perĂmetre, es el arbre mes alt de tota la provĂncia de Girona. Les sequoies (sequoia sempervirens) poden arribar a viure entre 600 a 3.200 anys, originĂ ries d’Oregon i Califòrnia (EEUU). Gracies a un informe tècnic fet per LluĂs Carreras –Jardins i Paisatge-, ho hem salvat de una tala imminent
13 Sequoia d’ Oregon (EEUU) això si que es un arbre gegant!
