La “fàbrica del gas” és l’únic edifici d’arquitectura industrial modernista existent a Cassà, construït el 1896. El tenim que contextualitzar dintre el 30 anys d’Or del Cassà Surer 1880-1910 i també en el planejament urbanitzador promogut per Baudili Duran en la zona que avui compren el carrer Ample, Pau, Dr. Robert, Hospital, limitat al nord per el Raval i Primitiu Artigas i el sud per la Rambla Onze de Setembre.
La finalitat de aquest edifici era el de generar gas per destinar-lo a l’enllumenat públic, tal com en indica el rètol de ceràmica vidriada –COMPAÑIA GENERAL DE ALUMBRADO POR ACETILENO-. La seva façana llueix un esgrafiat notable i la reixa d’entrada per a carruatges és de forja amb decoració floral de Miquel Bertrán de Ullà i instal·lat a Cassà com a serraller a finals del segle XIX (la placa informativa que hi ha actualment té un error en l’autoria de la forja). La xemeneia, de 25 metres, va ser enderrocada el 1937, en plena guerra civil, per evitar ser un punt de referència en els bombardejos de l’aviació franquista.
Per a la obtenció de gas acetilè, en el soterrani hi havia (hi ha) uns grans safarejos plens d’aigua en els que se submergien les pedres de carbur per general el gas.
Molts encara podem recordar que per fer anar els llums de “carburo”, a Can Tramuntana venien les pedres a granel. A moltes cases de pagès el ”carburo” va fer-se servir fins als anys 60 del segle passat i en espeleologia va ser l’element utilitzat per explorar coves, per la seva llarga durada i fiabilitat.
El “carburo” o carbur de calç és un producte artificial aconseguit fent reaccionar la calç i el carbó en una caldera a 2.000º. El carbur de calç el va sintetitzar per primera vegada Frieedrich Wöhler el 1836 a Alemanya.
No es casualitat que al carrer on hi ha aquest edifici prengui el nom de Primitiu Artigas i Teixidor (Torroella de Montgrí 1846 –Madrid 1910) enginyer forestal i professor de l’Escola d’Enginyers de Montanya; introductor de les noves tecnologies en el món del suro, col·labora el any 1896 amb l’alcalde Josep Gruat Carbó en la fundació a Cassà de Fomento de la Industria Nacional Corcho Taponera, embrió de l’actual Fomento (Associació de Empresaris Catalans).
Un apunt personal: aquest edifici actualment en mans privades seria una excel·lent sala de exposicions municipal. Aquí queda dit! (sense ser pretensiós, per la seva volumetria i dimensions, podria equiparar-se /semblar-se a la Sala d’exposicions Gaudí de Mataró, que era un magatzem).
