El 1912 el Estat Major de l’Exèrcit a Madrid rep una oferta de 18 models de “salakotes” fabricats per Miquel & Vincke i Mayer de Palafrugell. El model tipus n.1 compleix amb les prescripcions reglamentàries del Ministerio de la Guerra anglès, salacots utilitzats per les tropes colonials angleses a totes les colònies, excepte a l’Índia on eren més pesats; el tipus n. 2 era de les formes que usaven les tropes espanyoles de guarnició a l’Africa.
Els SALACOTS estaven fabricats amb suro natural en forma de làmines, amb exclusió total de suro aglomerat, vímet, palla i estaven impermeabilitzats en goma de Parà, que era un cautxú procedent del Brasil. Se subministraven amb funda beis i també amb una funda complementaria blanca “caripucho” per als dies de gala.
La impermeabilitat i la seva capacitat com aïllament tèrmic el feren ideal per les tropes colonials; més tard també se aplica a la guàrdia urbana, Scotland Yard, motoristes i paracaigudistes.
La aparició de material sintètics i els canvis de moda varen ser la fi de aquests tipus de barrets,
En les nostres contrades, el personatge per excel•lència que encara utilitza el salacot i en fa ostentació i singularitat és e l’arqueòleg Eudald Carbonell.
