Parlem del veïnat del Castellar que pocs cassanencs recorden com a tal. Es trobava situat dins l’actual veïnat de Verneda i ocupava una extensa franja del seu territori que avui es correspondria amb la totalitat de la serra de Cantallops i la part plana de la finca del mas Bassets, també ocuparia una part de la finca de can Sardanes a la zona nord-occidental de la masia i una part de la finca de can Vilallonga Petit (coneguda també amb el nom de can Mercader) a la zona sud-oriental de la seva masia. Les terres indicades ocupen l’interfluvi limitat, a l’est i sud, per la riera del Castellar (coneguda avui amb el nom de riera del Vernegar); a l’oest les limita el curs de la riera de Serramala (coneguda també com la riera de can Mercader) que conflueix amb l’anterior al sud-oest de can Vilallonga Petit; i, al nord, limita amb el terme de l’antiga parròquia de Sant Cebrià de Lledó (els Metges) on, en aquesta part, les terres del mas Castelló dels Metges limiten, al sud, amb les terres del mas Bassets i amb el terme municipal de Cassà de la Selva.
Un dels masos més antics d’aquest territori era l’anomenat mas Rami que queda documentat des de l’any 1197 en una escriptura de concòrdia entre l’Abat del Monestir de Sant Pere de Galligans i el cavaller de Monells, Ramon de Mont, amb la qual acordaren que el monestir seria senyor directe de dues parts del mas i Ramon de Mont ho seria de la tercera part restant . Per tant els censos en moneda i en espècie serien repartits en la proporció indicada pels concordants.Hem d’esperar fins a l’any 1261 a tenir noves notícies del mas Rami. Un dels senyors directes, Arnau de Mont, descendent del citat Ramon de Mont, cavaller de Monells, havia venut a Arnau de Bordils, clergue de la Seu de Girona, la part del mas Rami de la que n’era senyor directe. Per aquest motiu el senyor útil del mas, en Ferrer Rami, reconeixia en el capbreu que firmà a favor del nou senyor ser home propi d’Arnau de Bordils, per la meitat del mas, d’acord amb la nova proporció de propietat que a aquest li corresponia. En aquest document apareix per primera vegada el topònim Castellar. S’especificava que el mas afrontava amb el riu Castellar que ja s’ha indicat, com a riera del mateix nom fent de límit de l’oblidat veïnat del Castellar per l’est i pel sud.
No és fins a l’any 1328 que tenim notícia d’un altre mas pertanyent a la zona del Castellar. En un capbreu signat per Ramon Guillem del Castellar (Guillelmus Raimundi de Castalario) a favor de la Pia Almoina del Pa de la Seu de Girona, el citat Ramon manifestà que tenia en el lloc dit Castellar (Castalar) un honor de cinc jornals de bous (10 vessanes) que afrontava a sol ixent, ponent i tramuntana en honor del mas Basset i a migdia en honor del mas Bota. Prometé pagar de cens anual, per Nadal, un òbol de tern que antigament pagava per tornes al mas Rufí de Verneda .
Quatre anys més tard el 1332 hi ha noves notícies sobre el territori del veïnat del Castellar. Guillema Basset, viuda de Ramon Basset, senyora útil del mas Basset, capbrevà el seu mas a favor del Monestir de Sant Miquel de Cruïlles, manifestant que, per la meitat del mas, era dona pròpia del citat monestir i per la resta ho era del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, i també per la Prepositura de Cassà de la Seu i pel mas Vilallonga (Valilonga), a parts iguals. Cal recordar que el nom del mas Basset, abans de l’establiment fet a Ramon Basset, era conegut amb el nom de mas Castellar el qual canvià de denominació en entrar-hi el nou senyor útil indicat. La senyoria directa del mas Basset la compartien dos monestirs, la seu gironina i un particular, el mas Vilallonga. És en aquest capbreu on s’hi troben diverses denominacions de la zona del Castellar. En les afrontacions del mas, aquest, per sol ixent, afrontava amb el bosc del Castell de Cassà; a migdia amb la riera del Castellar; a ponent amb la Costa d’en Guillem Ramon del Castellar i a cerç amb el Puig anomenat Estayna (Estany).
En el mateix document es capbreven altres terres entre elles un camp de 10 vessanes de terra i s’esmenten altres masos de la zona. El camp estava situat sota el mas Oller i afrontava, a sol ixent, amb el mas Llorenç i, a ponent, amb lariera de Serra Mala. Per tant cal considerar que tant l’un com l’altre formaven part del veïnat del Castellar.
Una altra possessió capbrevada va ser la del puig Castellar que, per orient, afrontava amb el bosc d’en Escarrer (senyor del Castell de Cassà); a migdia amb la riera anomenada del Castellar i a ponent amb en Guillem Ramon del Castellar. En aquest puig és on, en el seu cim, es troben les restes del poblat Ibèric de Cassà (segles IV a II aC.), avui conegut amb el nom de puig del Castell; aquesta moderna denominació crec que valdria la pena de rectificar-la i aplicar-li novament el genuí nom històric de puig Castellar ja que, el puig del Castell a Cassà es correspon amb el puig on hi hagué el castell medieval, documentat amb aquest nom en una extensa documentació que hi fa referència i on en el seu cim hi ha la masia de can Català del Castell.
Una altra peça era l’anomenat camp de les Roques que, per orient, afrontava en honor d’en Pere Rami, mentre que, a ponent i a tramuntana, ho feia amb la riera del Castellar.
També l’anomenada peça del Farraginal afrontava, a orient, en honor d’en Guillem Ramon del Castellar i, a migdia, en l’honor d’en Ramon de Serrabona.
També una altra peça de terra anomenada les Illes que per orient afrontava en honor d’en Guillem Ramon del Castellar i a ponent en honor d’en Pere Ramon de Verneda.
També una altra peça de bosc en l’anomenat puig Vicenç que, per orient, afrontava amb el bosc del Castell de Cassà i, per ponent, en honor d’en Dalmau Ramon de Verneda.
També reconegué tenir pel Ferial de Girona de la Seu una vinya i un hort al costat en el lloc anomenat Castellar que, per sol ixent, afrontava amb l’honor d’en Pere Bota i, a ponent, en l’honor d’en Guillem Ramon del Castellar.
També pel mateix Ferial reconegué tenir un bosc en el lloc anomenat l’Illa del Castellar que per sol ixent afrontava en l’honor d’en Pere Bota i per occident en l’honor de la pròpia declarant.
També per l’indicat Ferial manifestà tenir una gran extensió de bosc en el lloc anomenat puig de Bel.ló que perorient afrontava amb Guillem Ramon del Castellar i per ponent en honor de Pere Rami.
Confessà també, per últim, tenir pel citat Ferial una peça de terra que havia sigut del mas Vall-llonga (Valilonga-Vilallonga) anomenat camp del Roure que, per orient, afrontava amb el torrent de les Artigues i, a ponent, en honor d’en Pere Rami.
Noves notícies del mas Basset les troben en un altre capbreu firmat, l’any 1583, per Antic Basset , senyor útil i propietari del mas Basset, antigament Castellar, de l’antic veïnat del Castellar i ara veïnat de Verneda, a favor del Monestir de Sant Feliu de Guíxols. Queda evident que cap a finals del segle XVI el veïnat del Castellar ja era anomenat veïnat de Verneda i el mas Castellar, al segle XIV tal com s’ha indicat, ja era denominat mas Basset. El monjo Lluís Rosselló, procurador del citat monestir manifesta que el mas Basset o Castellar quatre parts eren de senyoria directa del Monestir de Sant Miquel de Cruïlles, dues parts ho eren de la Prepositura de Cassà de la Seu i duesparts més del Monestir de SFG. per haver adquirit, aquest darrer, la part corresponent al mas Vilallonga. L’Antic Basset feina constar que posseïa el mas amb les quintanes, el clos, l’era, l’hort i el ferraginal pels citats senyors directes i que afrontava, a sol ixent, en el torrent (riera del Castellar); a migdia en la carretera que antigament havia sigut camí missader; a ponent en un altre torrent (riera de Serramala); i, a tramuntana en un honor boscós del propi declarant que el tenia pels citats senyors directes. a) Declarava també unes extenses possessions de bosc que afrontaven, a sol ixent, amb l’antic camí que de Llagostera anava al Castell de Monells; a migdia i a ponent, en honor del propi declarant; i, a tramuntana, en honor d’en Alzina i d’en Vall-llossera de Santa Pellaia. b) Un camp situat en el lloc dit coll del Pou d’unes 12 vessanes que, per orient, afrontava amb el derruït mas Rami; a migdia i a tramuntana, en honors del propi declarant; i, a ponent, en honor del mas Bota. c) Un camp al lloc anomenat ses Illes que, per sol ixent, afrontava en honor del mas Serramala i, de ponent, en la riera de Serramala; a migdia i a tramuntana en honors propis del mas. d) Un camp en el lloc anomenat ses Roques que per orient afrontava en l’honor que havia sigut del mas Rami derruït i, a ponent, en la riera del Castellar.
El mas Basset és l’únic mas quequeda d’empeus dins l’oblidat veïnat del Castellar el qual a partir de l’any 1649 quan en Josep Puig i Basset , propietari del mas, pagès de Santa Pellaia i habitant del mas Puig, el vengué als pare i fill Antic i Josep Feliu i Perantoni, pagesos de Cassà; Aquests nous propietaris alienaren el mas venent-lo, el mateix any, a Joan Vilallonga, senyor útil i propietari del mas Vilallonga de Verneda; A l’any 1669 en Pere Vilallonga, fill hereu del citat Joan Vilallonga va vendre el mas Basset als pare i fill Antoni i Miquel Jubert, ferrers de Cassà de la Selva. Aquests darrers, l’any 1683, capbrevaren el mas a favor del Monestir de SFG., fent constar la part corresponent a les altres senyories directes indicades més amunt. En la descripció feien constar que el mas Basset o Castellar amb les seves cases i la terra on hi havia les quintanes, el clos, etc., una part era de conreu però la major part de bosc i de muntanya i, des de les feixes del mas Castelló de Sant Cebrià de Lledó anaven fins a la riera de Serramala i d’allà tot dret a la carretera del mas Basset fins a les terres del mas Centrich (avui mas Palau de Verneda); aquestes terres per orient afrontaven amb el mas Bota per mitjà de la riera del Castellar que havien sigut terres del mas Basset; a migdia amb terres del mas Centrich; a ponent, amb terres del mas Vilallonga; i, a tramuntana, part, amb terres del mas Vilallonga i, part, amb terres del mas Castelló, ja indicat. Queda clar que al segle XVII totes les terres dels masos citats anteriorment, dins d’aquesta zona, havien quedat incorporades dins les terres del mas Basset.
Recordem el mas Rami, el mas Guillem Ramon, el mas Oller, el mas Llorenç, el mas Serrabona i el mas Serramala esmentats, alguns indirectament, van quedar rònecs i deshabitats i van passar a engruixir, com s’ha dit, les terres del mas Basset.
El nom d’aquest antic veïnat prové de les ruïnes del poblat Ibèric situat al damunt del puig Castellar, el qual nom és un derivat del substantiu castell que en el llatí tardà esdevingué castellare amb el significat de territori agregat a un castell (Coromines, Onomasticon); Moreu-Rey, a Els nostres noms de Lloc, pg. 92, fa observar que en el camp arqueològic molts llocs denominats Puig Castellar es corresponen precisament a cims coronats per poblats ibèrics. En el nostre cas aquesta interpretació podem dir que és totalment encertada. Tant sols afegir que el nom antic de mas Basset, per homonimització, avui és conegut com a mas Bassets, aquestes transformacions de noms les trobem també en altres topònims cassanencs: mas Calvell > mas Cubell; mas Castelló > mas Casteió; mas Sentric >mas Sestric, etc.
