La Carme, va anar a viure Can Trinxeria quan la seva tia Adelina d’Azúa queda viuda el any 1924: farà companyia a la seva tia fins la mort de la Sra. d’Azúa el 23 de gener de 1964. Continua residint a la casa fins la seva defunció, a l’edat de 87 anys, el dia 10 d’octubre de 1986; portava residint a la casa 62 anys, amb una entrega incondicional a la tia i a la casa.
La Carme va néixer a Hostalric el 6 de febrer de 1899; el seu pare, Lluís de Trincheria i Güitó n’era el metge titular; la mare, la Carme Pi i Coll, era d’una bona família de Lloret. El doctor Lluis de Trinxeria i Güito, era fill de Marçal de Trinxeria i Bolós i de la seva segona esposa la Clara Güitó; el besavi Güito havia fet pubilla universal a la seva primera filla, la Dolors, i primera esposa de Marçal; als fills de les seves altres filles els va deixar al marge del patrimoni, però els hi va pagar una bona educació i uns estudis universitaris.
La Carme, en la seva llarga estada a Cassà, va ser testimoni de la decadència de la família i la hisenda. Els rendiments de les finques de Romanyà ja no donaven ni per el manteniment de la casa.
L’any 1988 el descendents de la família Trincheria, crec amb residència a Castelló de la Plana, varen vendre la casa a la empresa Constucciones Calderón; desprès d’algun projecta constructiu fallit, finalment, aquesta empresa, l’any 2000, la va vendre a l’Ajuntament. Les finques de Romanyà varen ser comprades per Melció Soler i Sala
Desprès de haver repassat durant 8 diumenges temes relacionats amb Can Trinxeria, 4 sobre la casa i 4 sobre la gent que l’habitava, em ve de gust fer la següent reflexió, i per això prenc les paraules de John Lennon “la vida es allò que va passant mentre nosaltres estem fen uns altres plans”.
En Josep Güitó i Llach, volia la prosperitat de la seva hisenda, per això busca un bon partit per la seva filla, la Dolors, primogènita; per aquest motiu no deixa en herència casi res als nois de la seva segona filla, Clara; aquesta branca sí que va tenir descendència i futur. El cognom Güitó i Trincheria avui no son presents a Cassà.
L’hereu, Josep de Trinxeria i Güitó , es casa .a contracor del pare- amb l’Adelina d’ Azua; el fill fruit de aquest matrimoni mor amb 19 anys. La descendència queda trencada i la hisenda malmesa.
El Tinent del Exercit del Aire de l’Espanya Republicana. Juan Lario, comunista convençut, al final de la seva vida com Coronel va cobrar la jubilació de l’Exèrcit Espanyol, evolució dels militars Nacionals contra els que lluitava 1936/1939.
La Carme de Trincheria als 25 anys en plena joventut, entra de senyora de companyia amb la seva tia, inicialment amb un nivell de vida i comoditats superiors a la mitjana del poble i una situació privilegiada; els últims anys ja sola, viu en una casa freda, humida i amb degoters al teulat.
De ven segur que cap del protagonistes esperaven on el final de la vida els va portar. L’home proposa i Deu disposa.
.-Agraïments. Gracies Margarida, Ester i Marta per la informació aportada.
