Aquesta setmana corresponia un altre escrit, però la força i contundència de les peces romàniques retrobades a les parets del campanar, fan que sigui obligatori fer un comentari sobre aquest assumpte.
El GREC es el promotor de del espai museïtzat de al zona del altar dels Dolors en la nostre església, amb la benedicció mai mes ben dit, de la Parròquia-Bisbat, Ajuntament, Diputació, Departament de Cultura de la Generalitat i amb la col·laboració de un grapat de empreses, industrials i convilatans.
En aquest espai, la peça central, serà la reconstrucció parcial de la portalada romànica de l’església primitiva de Cassà, portalada que suposem del segle XII, encara que alguns elements podrien ser anterior, amb les dovelles i capitells que fins ara han estat al jardí de la rectoria.
El any 1926 es varen obrir els finestrals laterals de la nau gòtica; en aquesta obra van aparèixer unes 24 peces, que es guardaren al pati de la rectoria; això va donar pistes de l’existència i de la qualitat de l’antiga portalada. En estudis posteriors de Josep Bosch i Josep Maria Escalona, ja ens detallaven l’existència de unes altres peces incrustades a les parets del campanar en una franja de 2 metres, a 12 metres sobre la base de la edificació. Inicialment tenien identificats 11 fragments; la sorpresa ha estat quan una vegada muntada la bastida per als treballs arqueològics, ens trobem amb molts més fragments, entre 20 i 25, que naturalment s’han d’extreure per a l’execució del projecte.
Podem suposar que entre els anys 1560 i 1600, els constructors del temple estaven aixecant les parets del campanar; en les fileres de pedres que estaven cimentant decideixen aprofitar les pedres de la part superior de la portalada, (dovelles de les arquivoltes, capitells, cimasis* i pedres laterals); per aquesta deducció lògica, no trobem en aquest segment de paret cap peça de la part inferior de la portalada.
La força de l’escultura romànica es palesa en la fotos adjuntes, aquestes pedres que han estat formant part de aquest mur durant uns 450 anys, encara ens poden donar alguna sorpresa en quant a la policromia amagada sota la pols. T també son testimoni mut de la crema del retaule barroc el 1938 per una guarnició de soldats de les Brigades Internacionals, que feia servir la fusta del retaule per fer foc per cuinar el ranxo diari; evidentment el campanar feia de xemeneia, per això encara avui esta totalment fumat. (negre de sutge)
*pedra de sobre el capitell
Els treballs arqueològics han estat encarregats a l’empresa 4Restaura, de Imma Brull i Núria del Toro.
