El 1982 en sentència judicial es condemna als germans antiquaris Lorenzo i Ferran Monje Carrera, per el conegut com a cas Solsona. Els anys setanta del segle passat el Museu de Solsona entrega als germans antiquaris sis pintures de un retaule i tres talles per la seva restauració; fins aquí tot correcte, però a final dels anys setanta apareixen en el mercat d’art aquestes obres- Les que es pretenen vendre són originals, així les tornades al museu són simples copies.
El 1985 els originals són retornats al Museu de Solsona.
Pere Mates (1490-1558) de Sant Feliu de Guíxols és un dels artistes més reconeguts del renaixement català; el Museu d’Art de Girona té una quantitat important d’obres d’aquest autor. L’any 2010 va comprar tres pintures sobre fusta atribuïdes a aquest pintor. Però el 2016 surten a subhasta 6 taules més, tres de elles idèntiques fins i tot en els retocs; el Museu d’Art de Girona les adquireix; així té tres pintures duplicades.
Les adquirides el 2016 són del segle XVI pel bany de plom o el blau d’atzurita utilitzat, mentre que en les taules comprades el 2010 hi ha blau de Prússia, descobert el 1705, i blanc de titan; corresponen al 1921. Sense cap mena de dubte les tres taules comprades el 2010 són unes bones còpies de les originals.
Con últim escrit sobre falsificacions pictòriques, a nivell de jurisprudència, per aconseguir una condemna del estafador, la espina dorsal de la acusació es basa en demostrar l’engany. Engany en la certificació d’autoria, en la taxació, en la mala fe del venedor… També engany en l’obra. L’engany porta a l’estafa; si es un error o falta de criteri o no es pot demostrar la intencionalitat dels intermediaris en la venda, pot portar a l’absolució judicial.
L’aplicació de el article 248 de Codi Penal és la base de aquest litigis. En el món de l’art les comissions i despeses d’intermediació poden superar el 50%, per això l’autor (pintor, escultor o artista) no es gairebé mai la part més important en aquests tipus de judicis per estafa.
