L’enginy surer als segles XIX i XX: La llana de suro

Llana de Suro. Eren uns fulls fins i cargolats de suro pur, lliures de ventres i esquenes; eren una mena de flocs de suro. S’utilitzava per al farciment de matalassos i coixins; també per la fabricació d’embalatges. Aquets flocs tenien una amplària de uns 5 mm i un gruix molt fi, mai superior a 1 mm. Aquest flocs també es podrien anomenar pelies o llapies de suro, i procedien de la fabricació de paper, però també de l’enrodiment dels carracs, o per fabricació directa, si era necessari, per cobrir la demanda. L’enginy dels manufactures de paper de suro, inventà la llana de suro per la necessitat de aplicar un subproducte i convertir-lo en un element comercialitzable. La utilitat del suro per omplir coixins, coixineres, matalassos, edredons.. sorgeix com a necessitat d’aplicar el subproducte que se genera en la fabricació de paper de suro per als cigarrets. Així que els industrials del moment busquen una aplicació al subproducte que generen en gran quantitat donada la forta demanda de paper de suro. La elasticitat, flexibilitat i lleugeresa, junt amb les seves qualitats d’ésser inodor i imputrescible fan que en un moment determinat del passat segle sigui un substitut a la llana animal o d’altres fibres vegetals per omplir matalassos i màrfegues. En tractar-se de un subproducte, el seu preu, era molt mes baix que el de la llana animal. Les restes obtingudes de la fabricació de paper, eren passades per una maquina que el tallava en forma de flocs o tires per fer-la semblant a les fibres animals i vegetals. La precarietat econòmica del moment ens queda palesa en la frase “millor màrfega de suro que màrfega de palla”