Històries familiars: crònica d’una nit de foc

A les dos quarts de tres de la matinada del dia  12 de juny de 1893 el foc va reduir a cendres un local de la Baixada de Mossèn Cinto, annex a la casa cafè de Can Sant Joan (cantonada Molí amb baixada Mossèn Cinto); l’edifici cremat anys més tard seria el local social de l’Orfeó Catalunya i desprès el Cinema Catalunya (Can Pistoles); malauradament la decadència posterior  del edifici el va portar a ser utilitzat com assecador de tabac i desprès una fàbrica de saques de la família Gruart. Salvi Rodà Cassanyes (1860-1924) es el que ens relata l’incendi d’aquesta nit. Estava casat amb Teresa Alemany  Dausà (1874-1959) i tots dos junts regentaven el cafè-teatre anomenat el Cercle dels Catòlics. El contingut del relat a part de ser interessant per la família, també te un rerefons antropològic del poble, de la gent que habitava  les cases, del café-teatre, el detall a tipus  inventari de les existències, la col·laboració  de l’Alcalde i del Secretari de l’Ajuntament, el bon cor del veïns i, per últim, l’assegurança d’incendis. De ben segur aquest relat es una fotografia de uns fets desgraciats de la nit de 1893. La transcripció és literal per no desvirtuar la veracitat del relat i conèixer la gramàtica que es fa servir.  “En lo dia dotce de Juny de mil vuitcens norante tres assent cosa de las dos y mitja de la matinada un fort ruido com semblan a´un temporal de vent nos feu posar sobre si a´ma´esposa y a´mi, ma esposa´m digue´que semblaba com que se hagues obert algun balcó, me vaitx auxacar jo del llit y miranto tot y no troban res en desordre me vaig al llit; als dos minuts de asseri sentim truchs a´la porta ventalla del carrer y crits de foch, apresuradament surto a la finestra y pregunto a hont es y´m responen qu´era a´casa, al moment vaig dir a´ma esposa y a´ma mare que prenguesin nostre fill y que s´en anesin ab la minyona tots fora de casa. Baixo apresuradament y no se com y efectivament la sala que per nom sen habia dit ((Vella)) estava incendiada; jo hi pasat + a´dos cuarts de dotce + pels baixos de la nit y no vaig veuri res de foch, lo foch va haber de comensar en lo pis de la sala o Teatre, puig que cuant vaig baixar en los baixos no hi habia res de foch; vey en qu´era imposible deturar l´incendi vaix dir a´la gent que hi habia que era necesari treurer lo de mes perill, lo cual varen fer esposanse molt, salvan un bocoy d´esprit y un altre de rom ; de lo demes cuasi res se vá salvar, sala, teatro cadiras  taulas , robas, motbles , botas, tinas,vi aiguardent, resolis, semals, porcelanas garrafas, licors, greixos, botellas y mil cosas que hi habia que valian molt y de que estavan atestats aquells baixos, tot se va perdre entre las famas. Lo publich al contemplar lo grandios de l´incendi no gosaba a´fer res, puig me vaig trobar mitja hora sol ab lo secretari del ajuntament y mon cunyat Lluis Sitjas, perque´la jent tenia por de que la casa estaba també incendiada;  vaix cridar al alcalde y li vaig di que no hi habia perill y va venir  y en seguida lo publich y ab l´esfors de tanta gent que rivalisaba ab valor, y el no fer vent va poguer salvarse la casa y las veinas; lo casino y las casas veinas estavan desembrassadas. Tothom va demostrar bon cor per ajudarnos. La perdua del siniestra va arreglarse donannos la Cia Catalana diset cens duros lo cual arreglo –to portá- a cap Angel Marull  delegat de dita companyia del que estich agraït”   Nota: a les fotografies es poden veure unes sanefes que encara hi ha al local i que va dissenyar Rafel Masó

Feu un comentari

Verified by MonsterInsights