Creixement i fallida de l’entramat empresarial surer més important de la història surera de Cassà: A. Daussà & Co. manufacturers and importers of corks and corkwood (1832-1912).
CASSÀ – SAN JUAN DE PUERTO RICO – NEW YORK
L’any 1832 es constituïa la societat A. Daussá & Co amb la finalitat de exportar taps a tot el món. L’Agustí Daussá Dalmás (Cassà 1837-New York 1896) juntament amb els seus germans, principalment amb en Pere, impulsa l’empresa a nivells internacionals de primer ordre, podem assegurar que en el seu temps va ser la empresa mes gran del món surer, i que a Cassà mai no n’ha existit altra amb tanta rellevància.
La fàbrica estava situada al carrer de la Llet núm. 12, però el centre de distribució inicial era a San Juan de Puerto Rico i més tard a New York, per distribuir suro als mercats de Nord i Sud Amèrica. La seu social se situa en un edifici de la seva propietat a 75, Pine Str., de New York (al mateix darrera de Wall Street – Borsa de New York)
L’Agustí, llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona, en instal·lar-se a San Juan el 1864 inicia l’expansió comercial de la venda de taps. La seva posició social millora al casar-se amb Anita i en quedar vidu amb Lillie, les dues filles del banquer José de Rivera, propietari de la Banca Rivera que tenia sucursals a Sant Juan i New York. Aquest ambient familiar l’assegurà el finançament de les grans exportacions de taps. La gran fortuna de l’Agustí també li permet de comprar una illa al llac Erie (sud del llac Ontario) on té una granja i un centre turístic, Put-in-Bay.
De la fabricació, al poble, s’encarrega Mariano Arenas Mestres, amb uns 150 treballadors, però també comprant a tots els petits obradors, donant molta feina al sector surer cassanenc.
El tancament final el marquen diversos esdeveniments; en la primera dècada del segle XX Cassà se adapta tard a les noves tecnologies del moment (vapor, gasogen i desprès l’ electricitat); això ajuntat amb les reivindicacions laborals per la jornada de 8 hores, els fets de la Setmana Tràgica a Barcelona… tots aquets condiments ajuntats provoquenn que altres poblacions aconsegueixin uns costos de producció mé ajustats amb la conseqüent pèrdua de vendes dels taps elaborats pels cassanencs, en els mercats internacionals a favor de Palafrugell, Palamós i Sant Feliu de Guixols; la competència amb els costos de producció més mecanitzats provoquen possiblement una manca de competitivitat de N. Daussáy Cia. i la fallida d’alguns clients dels EUA. El nomenament el 1905 d’en Lluis, fill d’en Narcís nou gerent a N.Y amb una vida distesa i de luxes provoca un desfalc importantíssim; la fabricació amb suro algerià per part de Mariano Arenas causa moltes devolucions de material i la pèrdua de confiança dels clients; La implantació del tap corona fa perdre els clients cervesers (Cerveseria Quilmes a Argentina i Monterrrey de Mejic);l deteriorament patrimonial per la bancarrota* de la Banca Rivera també hi influeix.
Tot i l’aportació de recursos per part del germà Pere, que es ven una fabrica de fideus i pastes que tenia a Nova York -a 270 Bowery cantonada amb 234-236 Elisabeth Street- anomenada “The American Vermicelli Co.” molt consolidada i una plantilla de 100 persones, aquests nous recursos no só suficients.
Els intens de reflotament són infructuosos i l’empresa familiar de taps de suro cau definitivament el 1912 amb la subhasta pública de la fabrica i tots els seus béns de Cassà.
*la bancarrota de la Banca Rivera a finals del segle XIX fou provocada per les desencertades especulacions en la mataria primera sucre; un any que la previsió de la collit va ser desencertada; aquesta circumstància també influirà en el tancament de A.Daussá & Co., que al final també serà una de les causes de la fallida de 1912.
