Unes pinzellades perquè la xerrada del proper dissabte sigui del vostre interès. La presentació es sobre els PERGAMINS DE CAN FRIGOLA, aquest escrit només és una visió global del context, tot i la distancia temporal que hi ha entre el diferents pergamins.
Dissabte 24 setembre a les 11,30 h al Auditori de la Sala Gala, presentació, del Catàleg Pergamins de Can Frigola, per Elvis Mallorquí, Núria Casellas i Joaquim Mundet. Acte programat per AMC.
Arquitectònicament parlant a Cassà només ens queda de aquests anys la portalada romànica redescoberta aquest any, res més en quan a pedres. El nostre passat medieval es troba amagat els arxius* en documents escrits en pergamins i en papers.
El capbreu recentment descobert a l’Arxiu Diocesà de Girona de 1319 que juntament amb al ja estudiat per Quim Mundet de 1339 -els dos molt semblants pel que fa a contingut i dimensions- amb 236 documents i 22 metres de llargada, pel recosit de successius pergamins. Ens aporta una interessant informació sobre tots els pagesos que tenien terres i masos establerts per la Pia Almoina amb la declaració de cada un d’ells; ens indica els posseïdors de masos, si eren homes propis de l’Almoina i en el cas de les terres sense mas , donen en cada cas, l’extensió del mas amb les seves afrontacions; el mateix fan amb les terres.
La Visita Pastoral de 1320 amb les declaracions annexes ena aportaren una visió del dia a dia de la vila, amb vicis i virtuts -més vicis que altra cosa – però una foto molt precisa de aquell any de 1320. A la nostra cellera la vitalitat queda demostrada amb tots el elements de l’auca. El llibre “Una visita particular, Cassà de la Selva 1320” de Elvis Mallorquí ens situa i detalla aquest fet.
* Arxiu Diocesà, Arxiu Capitular, Arxiu Històric, Arxiu Municipal, Arxiu General de la Diputació, Arxiu del monestir de Sant Daniel de Girona.
Capbreu: Un capbreu és un document on s’anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes o pels pagesos tenidors (podien ser de remença) als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Com a confessió per part dels vassalls de les rendes degudes al senyor, pot ser una bona font pel coneixement de les rendes senyorials i de l’organització de les comunitats agràries sota règim senyorial, però també pot permetre de conèixer molts aspectes de la societat agrària.
Un capbreu és un document fet davant d’un notari on els diversos tenidors d’un domini esmenten els béns seents que tenen per un senyor, fent menció de les característiques d’aquests béns, de llurs afrontacions, del que paguen per tenir-los i de quan han de fer aquest pagament.
Només trobem capbreus als darrers segles medievals i els podem considerar una continuació dels llevadors de comptes de l’edat mitjana central. Són una font molt important per al coneixement de la societat i de l’organització del territori.
