“El dia 11 d’agost de 1808 , a les set del matí vingueren los francesos a saquejar la Vìla; vingueren tres mil de infantaria y tres-cents de cavalleria. El saqueig va durar fins passades las dugués de la tarda, es produeix la entrada i saqueig de l’Església, la crema dels arxius municipals i parroquials i també es crema alguna casa”; El Domer de Verneda Joaquim Bagís detalla aquests fets.
Cassà estigué ocupada per la divisió italiana comandada per el General de divisió Pino, que formava part del Septième Cors de la Grande Armée sota les ordres de Marechal Gouvion Sant-Cyr; en un moment donat del setge de Girona, se establí un campament militar francès a l’esplanada de Can Carbó, al barri del Firal.
El mes de juny de 1809 un total de 200 cassanencs comencen un èxode per salvar la vida; amb el Domer Bagís al front marxen de Cassà, per no patir de nou la repressió de les tropes franceses. La Divisió Italiana del General Pino entra al poble el 21 de juny i ells ja havien marxat uns dies abans; la comitiva marxa cap Romanyà, Solius, Tossa, desprès Lloret, i finalment Pineda destinació final de la fugida. Arriben a Pineda el dia de Sant Pere, 29 de juny; les baixes són molt importants pel cansament, les malalties conseqüència de la falta d’ higiene, i de tots aquests dies a la intempèrie.
També en aquestes mateixes dates hi ha moviments de altres veïns de Cassà que travessen las Gavarres en destinació al Baix Empordà. De la magnitud del desastre en queden les partides de defunció que especifiquen l’origen cassanenc. A Romanyà hi consten 30 defuncions, 17 a Cruïlles, 10 a Corçà i 60 a La Bisbal.
La majoria de les baixes son ocasiones pel Tifus o dites Febres Pútrides (o febres dels exèrcits), una infecció tramesa pels polls a la roba, conseqüència de la insalubritat i les males condicions d’habitatge.
La magnitud de la tragèdia l’accentua la gran fam de l’any 1812 i que queda palesa amb les dades del cens de Cassà; l’any 1787 hi havia 2.085 habitants; el cens de 1813 és de 900 habitants. Està totalment demostrat que les tropes del exercit francès destrossaren, violaren i saquejaren, materialment, socialment i psicològicament el nostre territori de una manera sagnant. A tall de exemple, a Banyoles els francesos el 1812 violaren a 90 dones de una població que no superava el 3.000 habitants; i al Baix Empordà cremaren més de la meitat de les masies existents.
Avui per il·lustrar aquest escrit, he fet servir 4 aiguaforts de Francisco de Goya –Los desastres de la guerra-; no necessiten cap mena de explicació.
Nota: el setembre de 2011 any es va trobar un projectil de l’època mentre feien obres al carrer de la Indústria . El projectil pesa 11,5 kg i s’estima que podria ser part del material d’artilleria que les tropes napoleòniques desplaçaven cap a la ciutat de Girona en un dels setges que van succeir entre 1808 i 1809.
Aquest tipus de bala, de 24 lliures franceses, és una de les que es feia servir pels canons més grans que només s’utilitzaven a les naus per atacs marítims o a terra per assetjar fortaleses, en aquest cas s’hauria transportat per participar al setge de Girona.
