Josep Gruart i Poch (1846-1921) Alcalde 1887-1894
El seu avantpassat Antón Gruart ja consta en l’activitat surera el 1803 en la compra “a carta de gràcia” dels suros del Mas Vinyoles de Sant Mateu de Montnegre i també al municipi de Calonge.
Des de 1870 Josep Gruart es el representant a Cassà de Industrias Corcheras Montaner de Palamós als efectes de compres de taps semielaborats, en aquest anys l’empresa Montaner produïa 50 milions de taps de xampany i 200 milions d’ altres taps.
El 1892 és l’impulsor i president de Fomento de la Industria Nacional Corcho Taponera de Cassà de la Selva, sent la primera associació patronal del món del suro, això fa que es converteixi en “pal de paller” de les diferents societats que apareixen amb el mateix nom en el país. També és nombrat president del Consell General de la Federació de les diverses seccions locals de Fomento. Aquesta organització es va dissoldre l’any 1902 i la seva adreça al carrer Indústria, 30, era la mateixa que la de la seva fàbrica i la seva casa.
A finals de 1892 viatja a Madrid per entrevistar-se amb el president del Consell de Ministres Antonio Cànovas del Castillo , amb la finalitat de negociar el tema dels aranzels sobre l’ exportació de suro en planxa. Primitiu Artigas col•labora en aquesta iniciativa, recolzada per Marcial de Trincheria i Bolos amb la publicació el 1893 del tractat “Liga aduanera Hispano-Portuguesa”.
A partir de 1913 comença una època de dificultats per tot el sector surer, provocant la fallida empresarial d’A. Daussà & Co., l’ empresa mes gran de taps a Cassà en aquell moment, el 1916 per poder donar liquiditat a les empreses sureres es constitueix Docks Palamós, formula per garantir crèdits amb matèria primera davant el Banc d’ Espanya, la Festa Major de 1917 es suspesa per la forta crisi en la demanda de taps, el “Locaut” empresarial de 1919 tampoc ajudant a refer el mal moment, provocant que el 1921 se subhastin els “Docks” de suro d’en Gruart per poder atendre els crèdits, es el final de una trajectòria manufacturera.
