Anisats Duran

El passat mes de gener ens va deixar la Rosa Calzada, gran persona, amiga i col·laboradora, i dic això perquè en multitud d’ocasions recorria a ella per obtenir informació sobre familiars i gent de la seva coneixença. De ben segur que històries sobre en Lluís Xena i Matas (1884-1972) i en Josep Xena i Torrent (1910-1988) no les hauríem pogut donar a conèixer sense les seves aportacions. Al seu difunt marit, Francesc Duran, també he d’estar-li agraït pel seu suport, consell i opinió en assumptes de caire polític. Gràcies, Rosa i Francesc, per haver pogut gaudir de la vostra conversa i la vostra amistat. Per això avui farem unes pinzellades d’Anisats Duran. El seu origen l’hem de buscar als anys vint del segle passat en les destil·lacions rudimentàries que feia Narcís Duran i Carbó, a la seva botiga del carrer del Raval, cantonada amb el carrer del Pont. Aquests anys funda Anisats Duran, que amb una forta expansió, ampliació i modernització es convertirà en una empresa de referència dels destil·lats de Cassà i província.  Narcís Duran va morir assassinat pel Comitè d’Orriols el 6 de maig de 1937. El seu germà Josep Maria, retornat dels EUA on treballava per l’empresa Armstrong, va continuar el negoci fins a la seva mort, el 1951. Després se’n va ocupar la seva esposa, Dolors Olivé, fins que l’empresa va ser absorbida per Destil·leries Gerunda i va tancar definitivament pels volts dels anys vuitanta. D’Anisats Duran, tots recordem begudes emblemàtiques com Aromes de la Selva, Anís Delaselva, Ratafia Duran, Rom Jennina, Aiguanaf (destil·lació de flor de taronger), Aiguanaf compost (més vi ranci), Conyac Buena Ley, Crema de Cacau, Ginebra Duran i altres destil·lats. Les etiquetes, d’un disseny molt acolorit  i cridaner d’acord amb els gustos de l’època. Com a anècdota, als anys 40 del segle passat i a conseqüència de les restriccions alimentàries, en el Conyac Buena Ley com a colorant es feia servir sucre cremat i quan aquest faltava es recorria a la mel per donar-li el color adequat.