Aquest primer assalt al castell es una picabaralla entre senyors feudals del moment; la família Escarré-Foixà, Guillem i la seva muller Elvira, interferien en la idea de constituir un petit estat feudal (Baronia de Caldes–Llagostera–Cassà, i Lloret-Tossa i Vilobí d’Onyar ) per part de Ot de Montcada; aquest, per imposar-se, assetja al castell i el conquereix. Res no fa pensar en una gran resistència per part del defensor de la fortalesa.
En realitat, Ot de Montcada imposa per la força una sèrie de drets que té concedits sobre les terres de Cassà, discutibles en part; no va a la justícia reial, sinó que imposa la seva força militar. Els Escarré recorren al Rei Alfons III El Benigne que intervé instant al Veguer de Girona, Pere de Santcliment, que obligui als Montcada que desisteixin de l’execució; en no aconseguir-ho, segurament per el poc interès de Pere de Santcliment de fer-se enemic dels Montcada, el Rei fa intervenir al Vescomte Bernat II de Cabrera, amb molt més poder militar en aquell moment i enemistat d’antic amb Ot de Montcada; això fa que els Montcada es retirin del castell; l’ocupació va durar 37 dies.
El retorn del domini del castell als Escarré fa que aquests, a través del Notari de Llagostera, el dimecres 27 de desembre de 1329, aixequin acta notarial detallant la edificació, el seu estat de conservació i el contingut. Gràcies a aquesta intervenció notarial avui podem tenir una idea aproximada del que va ser el Castell de Cassà, del que no en queda cap rastre visible actualment.
- L’INVENTARI NOTARIAL: a grans trets ens detalla, un castell de pedra amb una torre central a tres nivells i diverses estàncies; per això, detalla, hi ha 11 claus per diferents dependències: 16 cases al recinte jussà probablement de fusta, 1 mesura de pedra per el gra, 369 objectes domèstics, 38 armes de guerra per vestir a 7 homes armats i 3 ballestes de diferents tipus amb 800 projectils a punt per ser disparats.
- Al Cassà de 1329 hi havia 29 famílies a la cellera i 172 famílies al masos, dades per poder fer una comparativa de les dimensions de la població. En habitants podríem fer una aproximació de 80 persones al castell i de unes 1.000 persones entre la cellera i els masos.
