Vocabulari i argot surer i taper

Per poder explicar l’argot suro/taper dels pròxims diumenges, el relacionaré amb diferents àmbits com els oficis, la pela, i processos de fabricació com bullir, llescar, fer carracs, fer taps a mà, fer taps a garlopa, fer capnets, rentat dels taps, triar, ensacat i embalat per l’expedició  per fer-ho més amè i comprensible i sempre en el àmbit de la fabricació del segle passat.   Però primer de tot unes pinzellades per posar-nos en context. Cap a l’any 1700 aparegué a Anglaterra un tipus de vidre més resistent que permetria a partir d’aquell moment el transport del vi en ampolles.  Al mateix tems el benedictí Dom Perignon comença la producció de xampany, el 1738 a Tossa ja hi havia una fàbrica de taps amb treballadors francesos. A Cassà tenim la primera constància d’un taper el 1761 en Francesc Malavila Bernat, àlies Marranxa. Els millors anys de la manufactura de suro a Cassà són els compresos entre 1890 i 1910, el podem anomenar ELS ANYS D’OR DEL CASSA SURER 1980 – 1910. ELS OFICIS ANTICS: Afegidores.- Fer carracs de dues peces, enganxar dues làmines de suro Bullidor.- Persona que posava els fardos al perol amb l’aigua bullent Burro.- Operari que transporta les rusques de l’arbre al carregador, a l’esquena Carradors.- El que es dedicava a tallar les llesques i fer-ne carracs Comptador.- Encarregat de saber la quantitat de taps, carracs o suro de la fàbrica Encordador.- El que lligava amb cordes les bales per l’exportació Lector.- Llegia el diari al personal i tenir-los informats, el pagaven els seus companys Llescador.- El que tallava les pannes transversalment, per convertir-les en llesques Pelador.- Qui treu la pela del suro, amb destral i burja Pesador.- Encarregat de pesar el suro, d’entrada i de sortida Rentador.- Encarregat de netejar els taps amb una dissolució de clor i aigua Taper.- Persona que treballa a la indústria surera, fent taps. Traginer.- Operari que transporta les rusques de suro al rusquer, amb mules Triador.- Encarregat de classificar els taps o els carracs, segons les qualitats Xerrics.- Nens que corrien per la fàbrica fent tota mena de feines (10 a 14 anys)   LA PELA: Operació d’arrancar el suro de l’arbre Burja.- Pal per fer palanca al pelar els suros Capejar.- Tallar l’extrem d’una peça de suro per saber la qualitat Cimal.- Par alta d’una rusca Creu.- On arrenquen dues branques principals d’un suro Culasses.- Part de la rusca que esta vora del terra Destral.- Eina del pelador, petita que s’utilitza amb una sola ma Entreforc.- Primera creu, naixement de les branques al capdamunt de la soca Escorpit.- Capa de l’escorça compresa entre el suro i la fusta, serà el nou suro Espelagrinar.- Pelar per primera vegada, o treure el suro d’una brancada ja tallada Gla.- Fruit dels suros Matxot.- Suro que surt de l’arbre, després de 12 anys de pelar el pelagrí Pelar.- Operació d’arrancar el suro de l’arbre Pelegrí.- Primer suro que dona l’arbre que no ha estat mai pelat, quant te uns 50 anys Rebaixi.- Formigues negres amb cap vermell Rebuig.- Suro descartat per la fabricació de taps, suro ordinari, bast Rusca.- Escorça del suro, en forma de teula, a Tossa andana Rusquer.- Pila de ruques, fetes al pati de les masies o al bosc Tatxa.- Tall de suro triangular o quadrat que s’arranca per saber el guix i qualitat   BULLIR: Efecte desinfectant, per donar elasticitat per poder treballar-lo millor i també per augmentar el calibre.   Bullir.- Sotmetre el suro a 120º, 40 minuts, en un perol en forma de pou Corda d’espart.- Corda per estirar el feix ja bullit Corda de cànem.- Corda pel feix dintre el perol per bullit Feix.- Fardo format amb planxes de suro i llegades amb tres cordes de cànem Fornet.- Espai de sota la parola en el qual es fa el foc Palanca o barra del perol.- Peça de la tapadora, s’utilitza per enfonsar el feix Panna.- Peça de suro, una rusca una vegada bullida i aplanada Perol.- Caldera per bullir suro, en forma de pou i cònica, el fons d’aram Politja.- És una corriola, o cúrria per estirar un pes amb menys esforç Tapadora.- Tapa de fusta per cobrir el perol en bullir el suro Ternal.- Peça per treure el feix del perol Tosca.- Part exterior de la rusca o panna de suro, de color negre i tacte llenyós Toscar.- Després de bullir, amb una rascleta extraure la part llenyosa o tosca Trau.- Lloc on es posa el suro a reposar després de bullir, també per guardar la humitat Al llarg del segle XIX, la introducció de noves tècniques de fabricació va ser constant, se’ns dubta la incorporació de la garlopa, també dita màquina de ribot, és un punt d’inflexió. Un taper fent taps a mà, amb molta perícia, esforç i experiència podia arribar a fer 1.000 taps al dia, amb la garlopa es podien produir sense gaire esforç entre 4.000 i 7.000 taps diaris. Aquesta màquina propícia la introducció de la dona en el treball en les fàbriques, i desplaça l’artesà que feia taps a mà, això provoca un cert malestar d’aquests tapers molt ben considerat i millor pagats. Per això els taps fabricats amb la garlopa per dones se’ls denomina taps d’imitació, d’una manera depreciativa. L’origen de la màquina de ribot l’hem de situar a principis del segle XIX, per descomptat no és un invent del nostre país, si la vàrem perfeccionar i modificar, però no inventar. En una Real Ordre de Ferran VII de data 2 de desembre de 1819, era una ordre sobre aranzels, però en la part final hi ha un afegitó (com actualment amb les lleis òmnibus) dona les següents instruccions “comprar una màquina de hacer tapones a golpe (Garlopa) existente en alguna nación”. El 1850 apareix a Sant Feliu de Guíxols de la mà de Francisco Vidal Monner com una modificació de la màquina que ja es coneixia a Londres i a París el 1819. Des de 1880 al 1890 és adquirida per totes les fàbriques importants. Ara ens centrarem en l’argot surer de les feines de; llescar, fer carracs, fer taps a mà, fer taps a garlopa. LLESCAR: tallar llesques d’una panna en el sentit transversal i amb una amplada a la llargada que havien de tenir els taps. Inicialment, es feia a mà amb la gavineta de llescar i la guia, i després amb la màquina de llescar que funcionava amb motor elèctric. Llesca.- Peça de suro allargada, en el sentit transversal, amb l’ample apropiat per fer carracs o taps Llescar a bou.- Quan es talla una llesca una mica encorbada, en lloc de recta Llescar a galet.- Quan es talla una llesca d’una manera irregular Canya.- Material vegetal amb el qual es fan els coves Esquena.- Part exterior de la panna, o sia part exterior del suro quan era a l’arbre Ganivet de llescar/gavineta.- Ganiveta de fulla corba, amb la possibilitat de canviar la fulla sí la ganiveta té estoig, amb un foradet quadrat per encaixar la guia Fulla llescar.- Làmina d’acer per fer el tall, pot estar acoblada a l’estoig, corbada més curta que l’estoig Estoig de llescar.- Aparell per muntar la fulla, suport de la fulla, per poder canviar la fulla una vegada gastada Guia.- Aparell acoblat a la ganiveta o l’estoig, per fer la mida de les llesques   FER CARRACS: d’una llesca tallar un prisma rectangular, per després utilitzar el carrac per fer un tap a mà o a la garlopa. Carrac.- Prisma rectangular, que es talla de la llesca per fabricar els taps Escairar.- Treure les aristes d’un carrac, deixant-lo octogonal, feina d’un xerric Escapça.- Base del tap o del carrac, també fer una llapia Ganivet de carrar.- Eina que utilitza el carrador per tallar els carracs Estoig de carrar.- És l’estoig més gros que el de fer taps i més petit que el de llescar, forma recta Fulla de carrar.- Peça tallant d’acer, recta Estaca.- Peça de ferro o de fusta, generalment de bruc, encaixada al tinar per recolzar el carrac Línia.- Ratlla en la qual es divideix el peu de rei, 12 línies equivalent a 27 mm Llenya.- Residus que queden en manufacturar el suro Llepia.- Trosset de suro llevat dels taps o de les llesques, per treure alguna irregularitat Panera.- Recipient de vímet per posar carracs o taps Saca.- Sac amb el qual els llescadors es protegien els pantalons, recipient en forma de bossa gran, inicialment de cànem, avui sintètic. Tinar.- Espècie de cubell que té al davant el carrador, en la revorà recolza la llesca per tallar Ventre.- Part interior de la panna, la que en l’arbre tocava a la soca a l’escorpit Vimet.- Material vegetal amb el qual es fan els coves Xaveta.- Botó de ferro, col·locat al capdavall de l’estoig, per recolzar el dit gros   FER TAPS A MÀ: amb la mà esquerra i amb els dits embolicats per no tallar-se, feien rodar el carrac que ja estava escairat, fent-lo rodar conta la ganiveta de fer taps que amb la mà dreta recolzaven contra l’estable amb un topall o clau, a l’esquerra del clau hi havia una clavella per recolzar els taps i fer-los rodar i així aconseguir el tap amb forma cilíndrica, i quedava la pelilla a terra. Tap.- Tros de suro en forma cilíndrica per tapar, principalment ampolles de vi Clavella.- Tros de fusta on recolzar el carrac, es clava generalment a l’estable, taulell o menjadora Cofa.- Cistella per posar i transportar els taps, també dita Senalla Dau.- Peça de llautó que serveix per subjectar el carrac Enseuador.- Tros de fusta amb seu per on es passa el ganivet per engreixar-lo Estable.- Caixa de fusta amb dos peus, que es recalca a la paret, per fer taps a mà, per treballar un sol taper Ganivet de fer taps.- Eina amb la qual els tapers feien els taps, més petita que la de llescar i la de carrar Estoig de fer taps.- És com l’estoig de carrar però més petit Fulla de fer taps.- Peça tallant d’acer, recta, més estreta i curta que la fulla de carrar Menjadora.- Taulell portàtil de dos peus que s’arrima a una paret, també pot dir-se estable Pelilla.- Capa prima de suro que es desprèn dels carracs en arrodonir-los per fer el tap Senalla.- Cistella per posar i transportar els taps Taulell.- Taula quadrada, per treballar quatre tapers, els costats hi ha encaixos on els tapers fan els taps FER TAPS A GARLOPA, TAMBÉ DITA DE RIBOT: es col·locava el carrac al dau amb la mà esquerra, quedant agafat entre dos topalls, l’eix espiral, en córrer la garlopa activava la rotació que feia que el carrac s’acostés a la fulla fixa i el tall li dones la forma de tap cilíndric. Garlopa.- Maneta de fusta de les màquines dites de garlopa o ribot, la seva forma és idèntica a les garlopes de fuster Banc.- Estructura de fusta que serveix de sosteniment del mecanisme de la garlopa Bancada.- Artefacte  de ferro entre el banc i la màquina pròpiament dita Caixó.- Dipòsit de fusta on hi ha els carracs per transformar-los amb taps Dau.- Peça de llautó que serveis per subjectar el carrac Eix.- Peça cilíndrica, col·locada gairebé paral·lelament a l’espiral, per un corre el ribot. Espiral.- Barra en forma d’espiral que hi ha a les màquines de ribot, dona el moviment rotatiu al dau i aquesta el transmet al carrac Estoig de garlopa.- Aparell que serveix per muntar la peça de tall Forquilla.- Peça de ferro de la màquina de garlopa que aguanta la fusta que dona moviment a l’espiral Fulla de la màquina de ribot.- Fulla d’acer amb la qual es fa el tall, fulla recta Pelura.- Capa prima de suro que es desprèn dels carracs en arrodonir-los, semblant a les pelilles de fer taps manuals Ribot.- S’anomena ribot el conjunt de la garlopa, fulla i estoig de la màquina dita de garlopa. Per la següent setmana: fer capnets, rentant dels taps, triar, ensacat i embalat per l’expedició.