Avui, encara que no ho sembli, no va de granges lleteres, ni de parlar groller o sexista, va de pols, concretament de pols de suro. Des del mateix del moment en què la manufactura surera es mecanitza sorgeix la pols. Un granulat microscòpic, enganxĂłs per l’electricitat estĂ tica, difĂcil i car de controlar. ContaminaciĂł per pols (elements sòlids en suspensiĂł)
Bà sicament s’origina el poliment de les planxes o al calibratge dels taps.
L’empresa Sitjas Bigas y Cia el any 1917 demana permĂs a l’ajuntament per construir un dipòsit de pols al carrer Girona de CassĂ ; el 1920, veĂŻns de aquest carrer denuncien a l’empresa per problemes derivats del escapament de pols.
El veïns del carrer Clot, propers a Can Paró, tenien la dita de “S’han escapat les vaques de can Paró”, argot surer i veïnal per dir-nos que hi havia un escapament de pols.
Les molèsties per pols s’afegien a les de les volves de suro negre; això ocasionava un malestar entre la poblaciĂł del que queda constĂ ncia a l’hemeroteca del “Luz y Guia” (Lumiguia) en les cartes al director dels anys 1977 i 1978. La pols en suspensiĂł, les volves, el fum del bullit del suro i de les fĂ briques de suro negra provocaven que sobre CassĂ durant molts anys sempre hi havia una nuvolada espessa. Sortosament aquestes circumstĂ ncies han estat superades.
Han passat molts anys i, tot i que tecnològicament hem avançat molt, la pols distorsiona la fabricació de taps i planxes de suro. Els sistemes de recollida automà tics i estancs han solucionat en part el problema i la utilització de la pols com combustible permet la recuperació de aquest subproducte; però el seu tractament, al final, continua sent un cos afegit en el procés de fabricació.
Les fotografies que veureu a continuaciĂł per ordre, van des de l’arqueologia industrial fins, a la sofisticaciĂł actual, crec que la primera i la segona, justifiquen sobradament el tĂtol de  l’escrit de avui.
