AquĂ tens el text corregit ortogrĂ ficament i de puntuaciĂł (he respectat el contingut i el to original):
Abans de res, enhorabona, Martà Boada, pel reconeixement de l’IEC i la seva filial, la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), com a Soci d’Honor per la teva trajectòria professional, que t’han atorgat tan merescudament.
GrĂ cies per totes les aportacions al mĂłn naturalista.
Grà cies per les teves aportacions i per deixar-me citar-te en la sèrie de whatsapps dominicals sobre argot surer/taper.
Segurament la frase d’Aleksandr Solzhenitsyn és molt escaient avui, en tot el que està passant, també en el que ha passat els últims anys. Que cadascú l’apliqui al que li convingui:
“SABEM QUE MENTEIXEN. SABEN QUE MENTEIXEN. SABEN QUE SABEM QUE MENTEIXEN. SABEM QUE ELLS SABEN QUE NOSALTRES SABEM QUE MENTEIXEN. I, TOT I AIXÒ, CONTINUEN MENTINT”.
Llegiu-la més d’una vegada i segur que hi trobareu aplicació en el vostre dia a dia i també en el món actual.
Avui, una UCRONIA, que ja vaig passar-vos el 5 de setembre de 2021, modificada en algun punt.
UCRONIA
És una història alternativa, un gènere literari que es caracteritza perquè la trama transcorre en un món desenvolupat a partir d’un punt en el passat en el qual un esdeveniment històric va succeir de forma diferent a com va ocórrer en la realitat (per exemple, en aquest cas, els vençuts d’una determinada guerra serien els vencedors). La versió comentada avui, de la història pensada, es basa en un fet conegut i significatiu en l’à mbit nacional ibèric. En el moment que separem la realitat històrica coneguda del relat imaginat, es diu punt Jonbar o punt de divergència.
EL PASSAT DIJOUS VA SER LA FESTA NACIONAL DE CATALUNYA
11 DE SETEMBRE DE 2025, 311è ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIÓ DE LA “MOLT SERENÍSSIMA REPÚBLICA CATALANA”.
LA CATALUNYA QUE HAURIA POGUT SER —PRESUMPTAMENT.
En el transcurs de la Guerra de Successió Espanyola (1700-1714), l’any 1703 l’arxiduc Carles, fill segon de l’emperador Leopold d’Àustria, és coronat rei d’Espanya com a Carles III. Feia la seva entrada triomfal a Barcelona el 7 de novembre de 1705.
Des de Barcelona es coordina l’exèrcit austriacista i les forces de la coaliciĂł que li donen suport (Gran Bretanya, Portugal i les ProvĂncies Unides d’Holanda). Les tropes de Carles III conquereixen Madrid el 1706 i el 25 d’abril de 1707, a la batalla d’Almansa, el marquès das Minas, comandant de les tropes del rei Carles, derrota el duc de Berwick, derrota definitiva de les tropes borbòniques i desterrament del rei impostor Felip V a França. El 1709 els Estats Pontificis reconeixen i proclamen Carles III com a legĂtim rei, però la guerra continuarĂ fins a la Pau d’Utrecht de 1713.
La història mai és senzilla. El 1711 mor l’emperador d’Àustria, Josep I, germà de Carles III. Aquest és proclamat el 22 de desembre emperador del Sacre Imperi Romanogermà nic amb el nom de Carles VI, cosa que provoca la seva desentesa amb els Consells d’Aragó, Castella i Ità lia.
AixĂ neix el Tractat d’Utrecht per firmar la pau i, per acontentar LluĂs XIV de França, a Felip V se li concedeix Castella, i a Catalunya, per premiar el seu incondicional suport als austrĂacs, se li atorga l’estatus de Molt SerenĂssima RepĂşblica Catalana sota la protecciĂł de l’Imperi AustrĂac i la Gran Bretanya. AixĂ comença la història moderna de Catalunya en forma de repĂşblica independent l’11 de setembre de 1714. Han passat 311 anys.
En la Guerra de la Independència (1808-1814) vam ser annexionats a l’Imperi Francès, però desprĂ©s de la derrota de NapoleĂł a Waterloo ens retornaren la nostra condiciĂł de RepĂşblica SerenĂssima. A la I i II Guerra Mundial ens vam mantenir neutrals, circumstĂ ncia que ens permetĂ© fer grans negocis en el subministrament de materials i, sota la filosofia de “DĂ©u ens doni pluja i sol i guerra a Sebastopol”, ens vam enriquir.
Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la nostra postura a favor de la II RepĂşblica Espanyola va provocar un total tancament de fronteres amb l’Espanya franquista, i ens vam veure obligats a relacionar-nos amb Europa i la MediterrĂ nia. Com a membres fundadors de la UE, vam condicionar la polĂtica castellana a favor nostre i de les nostres conveniències.
Avui som una repĂşblica parlamentĂ ria, amb una poblaciĂł de 8.603.899 habitants (un 30% d’immigraciĂł), un PIB de 516.650 milions d’euros i una renda per cĂ pita de 61.360 euros, situaciĂł nomĂ©s superada per Luxemburg. L’atur se situa al 0,9%. Financerament, els nostres bancs UBC i Crèdit CatalĂ sĂłn els primers del mĂłn, i tambĂ© lĂders en serveis financers i gestiĂł de fons d’inversiĂł. En el sector empresarial, tenim la seu central al nostre territori de Facebook, Pfizer, Ikea, Burberry, Bayer, JPMorgan, Coca-Cola Europa, Novartis, Hoffmann, Amazon, Exxon, Apple, Microsoft, Alibaba, Warren Buffet, Goldman Sachs… i moltes altres que ens reporten, a travĂ©s dels impostos, uns ingressos immensos. El sector turĂstic i de lleure, grĂ cies a la nostra condiciĂł de costa mediterrĂ nia i al bon clima, ens situa com a tercera destinaciĂł mundial. GrĂ cies a tots aquests ingressos extraordinaris, el Fons SobirĂ CatalĂ inverteix en els sectors punters del planeta.
En el sector del suro, l’empresa Societat General de Manufactures i Fabricats de Suro, amb un capital de 1.325 milions d’euros i participada en un 73% per la Generalitat de Catalunya, ha rebut importants ajudes procedents dels fons europeus. Grà cies a això, controla en propietat el 50% dels boscos de suros del món (1.343.500 ha) i el 80% de la manufactura que es fa a Europa, per sobre d’Espanya i Portugal, amb una posició totalment dominant al mercat mundial del suro en tots els seus à mbits.
Els nostres referèndums són sobre la idoneïtat d’una carretera, l’obertura d’una biblioteca o la protecció dels nius de les orenetes, i també sobre immigració.
L’estat català considera subministraments bà sics l’aigua, el correu, la llum, el transport públic, el telèfon i, des de fa pocs anys, la connexió a Internet. Tots aquests serveis són oferts gratuïtament a la ciutadania per l’estat, que n’és el titular.
El sentiment de pĂ tria estĂ molt idealitzat per la melangia i les Ănfules romĂ ntiques, el seu mĂ xim exponent Ă©s el nostre himne, “El Cant de la Senyera”, de LluĂs Millet i Joan Maragall.
Els trĂ mits administratius estan totalment informatitzats, amb la llei dels tres dies: un dia per enviar la instĂ ncia al registre de l’administraciĂł de l’estat, un dia per a la recepciĂł per part de l’administraciĂł i un dia per resoldre i contestar, dies successius hĂ bils, naturalment. Els programes informĂ tics catalans han estat copiats per tots els estats europeus, principalment per Estònia. Tenim implantat un salari mĂnim universal, paguem la taxa municipal Ăşnica de “Foc i lloc”, i el catalĂ Ă©s llengua oficial a la UE i l’ONU.
I aixĂ podrĂem continuar…
PERDONEU L’ATREVIMENT.
