El pròxim dissabte dia 12 d’abril, tindrà lloc la inauguració de la Sala Joan Gener i Roca, farmacèutic – pintor – col•leccionista- historiador, també serà un reconeixement al seu pare Joan Gener i Prats (1870-1942), farmacèutic i mestre de batxillers de Cassà.
Durant aquesta inauguració farem un agraïment a la generositat de les germanes Gener, la M. Rosa i la Montserrat per les donacions desinteressades per poder obrir aquesta sala expositiva estable, donacions que sens dubte beneficiaran al coneixement de la història de Cassà i a la seva cultura.
11.30 h xerrada a la plaça Sant Pere (si el temps ho permet, si no a l’església) Com agraïment especial capa la Montserrat Gener, tenim programada una xerrada de la Isabel Rodà, doctora en arqueologia i catedràtica emèrita per la UB, que ens parlarà de la vinculació de la Montserrat amb l’arqueologia gironina, pel seu treball en el Servei d’Arqueologia de la Diputació de Girona. Lloc on varen coincidir les dues pels seus treballs de recerca i prospecció de jaciments. 12.00 h. inauguració de la Sala a la Torre Salvana
JOAN GENER I ROCA (1900-1951). Un artista i historiador en un pot de farmàcia.
En Joan Gener Roca era un dels sis fills de Joan Gener i Prats (Joan, Pere, Paulina, Concepció, Josep i María) i el que seguí els seus passos, tot i que també els seus germans van fer carrera. Va acabar Farmàcia a 24 anys i va posar l’establiment al carrer Major, la llicència i material del qual havia comprat al farmacèutic Pascual.
Era la típica farmàcia amb rebotiga on es feien les tertúlies d’amics: els metges, el notari… que compartien les seves aficions sobre l’art, la història, les ciències… Quan a Cassà hi venia algun personatge culturalment importat, passava sempre per la farmàcia.
De fet, Joan Gener conreà l’amistat amb diversos artistes i intel•lectuals de l’època: Adolf Farnoli, Ramon Figuerola, Apel.les Mestres, Joaquim Ruyra, Carles Rahola…
La raó és que Joan Gener era una persona inquieta en tot allò que tingués a veure amb la cultura, un veritable intel•lectual polifacètic que era el referen al poble pel que fa a la història. Ja de ban jove havia publicat una introducció a la història del municipi a les pàgines de l’Horitzó i tothom que trobava alguna peça que podia ser interessant recorria a ell que, per altra banda, era un gran col•leccionista.
Però en el que més excel•lí fou en el seu vessant artístic. Ell volia estudiar Belles Arts, però el seu pare, pensant en el seu futur, li digué que molt bé, però que fes una altra carrera amb la qual pogués guanyar-se millor la vida. Quan arribà s Barcelona a matricular-se a la universitat, primer anà a la Llotja a inscriure’s i allà segui tota la carrera de Belles Arts.
Per ell el dibuix i la pintura eren molt més que un passatemps, era la professió frustrada que donava llum a la quotidianitat de la rebotiga de farmàcia. El dibuix li sortia de l’ànima. Això no vol pas dir que deixés de banda la seva professió, ja que fou un excel•lent farmacèutic que preparava les fórmules magistrals amb gran aptitud i responsabilitat. Enric Coris, veterinari municipal, era el seu principal client. Joan Gener li deixava el microscopi perquè en Coris pogués fer les seves analítiques a l’escorxador.
El domini del dibuix marca la seva obra pictòrica. Els dibuixos a la ploma són el millor d’extensa obra realitzada, completada pels olis i dibuixos acolorits a la tinta i a l’aquarel•la. Els temes predominants són els paisatges dels voltants de Cassà, els de Bescanó, per la seva relació familiar, ja que la seva dona era d’aquella població, també els carrers i campanars del barri vell de Girona i altres llocs que visitava. Els seus paisatges són serens i tranquils.
Va ser soci numerari del Cercle Artístic de Sant Lluc. La seva afició a l’art, la història, l’arqueologia… va continuar quan es va instal•lar a Cassà un cop acabada la llicenciatura de farmàcia. Hi dedicava totes les estones que podia. Un amic seu li dedicà aquest pensament: ”ets un artista dins un pot de farmàcia”.
De les seves mans han sortit vitralls de l’església de Cassà. Els que tenien imatges i foren destruïts durant la guerra, els dibuixà de nou i són els vitralls de mig dels dos laterals de la nau central: un és sant Martí i l’altre la Mare de Déu de les Sogues. L’altar i la imatge de la Mare de Déu, cremada també durant la Guerra Civil, també són obres seves, així on molts altars i imatges de les Gavarres. I formant part de la seva extensa obra trobem dibuixos de goigs, de fulls parroquials, de programes de festes.
La seva generositat li feia regalar els seus dibuixos als qui ni ho demanaven i la seva fama va fer que molts encàrrecs li vinguessin de capellans que sabien que dissenyava el que volien i no cobra res.
Com a investigador i assagista fou guardonat en els segons Jocs Florals de l’any 1950, organitzats pel Llum i Guia, amb un treball sobre la Selva nord.
Es casà amb Angelina Huix Viader i tingueren tres fills, la Maria Rosa, monja benedictina del monestir de Sant Daniel de Girona d’on va ser abadessa dels anys 1996 al 2006; en Joan, nascut el 1933 i mort el mateix any, i la Montserrat, que seguint les seves passes va treballar durant molts anys al Servei d’Arqueologia de la Diputació de Girona, i es casà amb Narcís Puigdevall Diumè historiador.
