ROMANÇO DELS TAPERS DE LA VILA DE CASSÀ DE LA SELVA
El Romanço dels Tapers de la Vila de Cassà de la Selva, es va publicar l’any 1989. Promogut per la regidoria de Cultura sota la responsabilitat de la M. Dolors Saura, juntament amb la Comissió de Cultura i la normalitzadora de català. Es van posar en contacte amb en Jaume Arnella i en Carles Vivó per tirar endavant aquest projecte.
En Jaume Arnella (Barcelona 1943) cantant, músic, folklorista i bon coneixedor dels cançoners tradicionals, juntament amb Carles Vivó (Salt 1930 – Girona 2005) estudiós de llegendes i tradicions, dibuixant de còmics, carismàtic i creatiu, van ser els autors del romanço del qual avui parlem.
Amb en Jaume Arnella es varen fer diverses reunions a la Brasa Grillada per tenir un intercanvi de coneixements que aportava en Josep Maymí, carrador i taper, coneixedor de bona part del que diu el Romanço, explicava anècdotes i així l’Arnella s’anava fent la idea de la història popular per poder-la descriure de forma satírica, amb els costums i facècies dels personatges als quals fa menció el Romanço. Penseu que el projecte Càntut de cançons de tradició oral no va néixer fins a l’any 2012, així la regidoria de Cultura de Cassà es va anticipar 23 anys a la recuperació de les tradicions trameses oralment.
El dia de Sant Jordi de 1989, a la plaça de la Coma, es va presentar el Romanço i es va convidar a tots els tapers que en aquells moments tenien activitat i també els jubilats, n’hi havia més de 100.
Cal remarcar les descripcions que fa dels tapers; sincers, amb caràcter, anàrquics, bons menjadors, llaminers……… i la gran quantitat de vocabulari popular desconegut de les noves generacions, que hem recollit els tres últims diumenges i seguirem els pròxims.
Per tot això volem tornar a recordar el Romanço dels Tapers de Cassà, que l’Arnella amb la seva picardia va retratar una època desapareguda.
Tot seguit teniu un exemplar per poder llegir, gaudir i comprendre la mentalitat d’aquells tapers, que en aquells anys al voltant del 1900, la manufactura de suro era prioritària en tots els sectors de la vida quotidiana, indústria frigorífica i taps per vi, xampany, cervesa, licors, refrescos, farmàcia, lleixiu, perfums ……………………… El 1900 el suro, segons l’epígraf estadístic de duanes (classificació aranzelària –suro- actualment 46), era el segon en importància, tan per valor com per volum, de les exportacions de l’estat espanyol, darrere de les exportacions mineres. La manufactura surera catalana i el seu territori surer amb 20.000 empleats, 615 fàbriques i 37 poblacions sureres seria comparable amb el Silicon Valley actual.
