Pintures falsficades (1)

Pintures falsficades (1): enganys i curiositats pictòriques

Camilo Jose Cela, nobel de literatura de 1989, estava vivent a Mallorca i  tenia d’invitat l pintor Joan Miró; l’escriptor mostra la pintor un quadre que tenia de ell; Miró li digué que aquell quadreno l’havia fet mai, però li firma  la següent dedicatòria “el millor Miró falsificat”. El 1945, una vegada Holanda es lliura  de la ocupació nazi, el pintor Han van Meegeren es acusat de alta traïció per col·laborar amb els nazis per la venda de una gran quantitat de quadres de Vermeer al jerarca  Goering. En el judici Meegeren va pintar in situ un quadre al estil Vermeer que als especialistes el hi va costar identificar com fals, nomes detectable per la composició química de la pintura que era de 1945 en comptes del segle XVII ; la alta traïció va ser commutada per la pena de falsificació de obres d’art.   Una senyora de Girona tenia un dibuix al carbonet d’en Degas; els anys 60 del segle passat l’hi varen demanar  per una exposició que es feia a Barcelona; un cop  acabada l’hi van tornar. Al cap d’uns anys porta el dibuix a un especialista per poder-lo valorar; la seva sorpresa va ser que el taxador li va anunciar que el dibuix era una molt bona fotocòpia en un paper excel·ent. Segurament en el transcurs de l’xposició li havien fet el canvi. Els originals mai s’han de deixar alegrement!  Anem al cas del Goya que intentaren vendre a Girona els germans Joan i Jaume Font Baus. Tot comença el any 2004 quan els dos germans, compren un quadre suposadament de Goya, signant  un contracte de compra per 240.000 €; fan una paga i senyal de 20.000 €. La pintura tenia certificat d’autenticitat, però ells desconfien  van a judici i guanyen; la pintura es falsa segons la sentencia judicial  (el quadre era un retrat de Antonio  Maria Esquivel, que va viure amb posterioritat a Goya). Fins aquí tot legal, però els dos germans encara tenien en el seu poder la pintura i el certificat original, i el 2014 posen la pintura a la venda mitjançant un intermediari, un advocat de Girona. Un pretès príncep àrab ofereix per l’obra 4 milions de euros, i a final de gener del 2015 cobren un primer pagament de 1.750.000  francs suissos a Ginebra, en efectiu; en anar a ingressar el diners a una entitat bancària es diuen que els bitllets són falsos; els dos germans tornen cap a Girona i a Avinyó son parats per la gendarmeria francesa. Els hi troben els bitllets, i els denuncien per tràfic de moneda falsa. Tot l’afer esclata; queda clar que els que volien estafar han estat enganyats per l’intermediari que si ha cobrat  300.000 € en efectiu. La pintura atribuïda erròniament a  Goya  encara era a Girona  i queda dipositada a la Comissaria de Policia juntament amb els bitllets falsos. Fi de la història.