Avui també va de reivindicació.
A la plaça de la Coma hi ha un monòlit en honor i memòria de Pompeu Fabra i Poch (1868-1948), filòleg català conegut com el “seny ordenador de la llengua catalana” per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana el 1913 i la seva obra magna, el Diccionari General de la Llengua Catalana de 1931.
A principis de novembre passat, la Salut Coll Ribas, responsable del Servei de SCC –Centre de Normalització Lingüística, com cada any, em va demanar que fes una ruta per als alumnes que assisteixen als seus cursos a Cassà. Les classes les fa la professora Adriana Bàrcia a l’aula de formació, al segon pis de Can Trinxeria. El 17 de novembre vàrem fer la Ruta del Suro adaptada als 15 alumnes que varen assistir a la passejada, tots ells immigrants però amb un gran interès d’integració, de conèixer la societat, la cultura i l’idioma català.
En comentar, a la plaça de la Coma, els dos suros i el procés de pela (lleva), ens vàrem topar involuntàriament amb un element que podien confondre molt fàcilment amb un quadre de distribució elèctrica, però no era això, sinó el monòlit en memòria de Pompeu Fabra, posat al “mig com un dijous” sense cap mena de rellevància. La professora, evidentment, va parlar als alumnes de la importància del personatge, i més per a ells, que estan estudiant el nostre idioma.
Això em va fer reflexionar que aquest monòlit passa totalment desapercebut, que la majoria dels cassanencs en desconeixen l’existència i, encara diria més, que al lloc on està col•locat és un entrebanc.
“Mea culpa” i també dels companys de l’equip de govern municipal de la legislatura 1991-1995, ja que vàrem ser nosaltres, com a responsables dels actes de les Festes Fabra, celebrades el mes de novembre de 1991, que vàrem decidir que aquests era el lloc adequat per a la col•locació del monòlit, per la proximitat amb la biblioteca. El temps ens ha fet veure que amb el desenvolupament posterior de la plaça i la crescuda dels suros, el monòlit ha perdut tota la visibilitat.
És per això que, en una reunió ordinària del GREC, es va proposar el canvi d’ubicació per donar-li la rellevància que es mereix. Demanarem a l’Ajuntament el canvi d’ubicació, i ens permetem recomanar dos llocs on seria molt visible. Tots dos són a la Rambla 11 de Setembre, un a la zona enjardinada al davant del núm. 13 i l’altre a la zona verda a tocar de la vorera, a l’altura del parc dels Fruiters –al davant de la “tirolina”.
És una reubicació molt senzilla i, atès el trànsit de persones i cotxes, faria que molta gent conegués la seva existència i qui sap si podrien interessar-se pel personatge. Al final és un intent de fer més cultura.
Comentari d’estil: en ser el monòlit de pòrtland, un material fred, si el situem sobre una superfície càlida ‒herba o gespa‒ destacarem el contrast i obtindrem un resultat que ressaltarà a la vista del vianant.
A conseqüència d’això, presentarem una instància a l’Ajuntament per al canvi d’ubicació.
Nota.- Atès que no soc la persona més adequada per parlar de les normatives lingüístiques introduïdes per Pompeu Fabra, com tots els que em llegiu sabeu, he demanat a la Carme Xifre que repassés en profunditat el present escrit per fer honor al filòleg català per excel•lència Pompeu Fabra i Poch.
