Modest Sabaté Puig

Modest Sabaté Puig (Cassà 1909- El Voló 1986) Cassanenc de naixement, francès d’adopció

Neix a Cassà el 6 de maig de 1909; els seus pares, Salvador Sabaté i Dolors Puig, regentaven la fonda El Recreo, de la plaça de la Coma. El pare i l’avi havien estat tapers; aquesta circumstància féu que, anys més tard, aquell ambient surer fos la base del seu desenvolupament com a empresari.

En la dècada dels anys 20 del segle passat marxa a Barcelona, on es llicencia en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, i s’incorpora als ambients intel·lectuals de la ciutat. Entre 1928 i 1936 fa de periodista, comentarista de teatre i informador polític a La Veu de Catalunya i als diaris Publicitat, El Matí i Àlbums Meravella. També sobresurt com a escriptor d’obres de teatre, novel·les i contes.

Les seves inquietuds polítiques fan que militi a La Lliga, Centre Nacionalista de Cambó, amb què col·labora molt directament en l’àmbit polític i en l’edició de la Bernat Metge en el literari.

Després dels fets d’octubre de 1934 pren la determinació d’exiliar-se a França, fugint de les purgues de la CNT/FAI, com altres cassanencs, com Domingo Rodà Alemany*, Josep Bausis Segrera*, Joaquim Jubert Carbó*, Pompeu Pascual Coris, Francisco Oller Martinell i els germans Nadal Oller. El 1937 s’instal·la a Port Vendres, lloc on arriba el suro argelí amb barcasses. Allà regenta diversos negocis, fins que el 1945 crea, al Voló, la Companyia Sabaté per fabricar taps, de ben segur aprofitant l’experiència d’alguna manufactura ja existent en aquesta vila. Així, doncs, arriba a la indústria surera per casualitat, perquè la seva vocació era el periodisme, la literatura i la política.

Instal·lat a la Catalunya Nord, col·labora i promociona diverses iniciatives culturals a Perpinyà i Ceret; intenta la refundació a l’exili de la Lliga els anys 1945-46 i, més tard, el 1976, sense èxit. Després de la seva mort, ocorreguda al Voló el 1986, la seva vídua, Araceli Tena Etchegoyen, fa donació dels seus arxius a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), fent-ne el lliurament el 1998.

Com a empresari, aquella petita fàbrica de taps de suro al Voló, amb els anys, esdevé la primera del sector a França i una de les més importants del món. Als anys 80 el Grup Sabaté té centralitzada la producció a Ceret, més dos altres centres de fabricació en sòl francès, més un a Rebat i un altre a Sant Vicente de Alcántara.

El 1985 el Grup Sabaté compra Corchos Mérida, una gran fàbrica d’aglomerats i preparats de suro que havia estat de la Junta d’Extremadura i que en aquells moments estava integrada dins del grup industrial de l’ONCE. Amb aquesta adquisició es converteix, durant uns anys, en el primer productor mundial de manufacturats de suro. El 1995 el Grup Sabaté cotitza a la Borsa de París. El 1998 la mort sobtada d’Agustí Sabaté, fill gran i hereu del grup, decapita l’empresa i precipita l’entrada d’un nou accionista, la societat Seguin Moreau, que adquireix una majoria de capital del Grup Sabaté. Seguin Moreau es dedica a la fabricació de bótes per a vi.

En la reestructuració de l’any 2000, Sabaté queda integrat dins del Grup OENEO, primer del món en toneleria (sota la marca Seguin Moreau) i segon conglomerat industrial en taps de vi i xampany (amb les marques DIAM i Piedade), amb fàbriques a França, Espanya, Portugal, el Marroc, els Estats Units i Austràlia.

*afiliats a la Lliga Catalanista de Cambó