Aquest diumenge fa vuit setmanes que parlo de l’argot surer, més que res lèxic de la manufactura del suro, com introducció, per fer més amè l’article, cada diumenge incloc una curiositat surera, intentant relacionar-la amb alguna de les paraules que després detallaré.
El suro va portar la revolució industrial al poble de Cassà, des del seu inici el 1760 a 1880 eren petits tallers casolans, a partir d’aquest any 1880 arrenca la industrialització i mecanització del treball, això comporta un augment molt important de la població, amb l’arribada de pagesos dels Pirineus de vida difícil i poca feina. De la Cerdanya arriben els cerdans que ja ens en parla en Janoher en les seves fixes de 1923, però també de la Garrotxa, de l’Alt Empordà, del sud de França (Besiers). Tots ells a la recerca de feina i progrés, era un procés d’immigració, no tan diferent del que passa ara amb la immigració actual, portavent els seus oficis d’origen, de vent segur que el cognom Carbó, procedeix de gent que feia carbó en altres contrades.
Albéitar.
Al voltant de 1842 arriba a Cassà l’Antonio Alemany Falgueras, procedent de Cervia de Ter, els seus pares els troben documentats de la masoveria del Castell de Cervia, al ser destruït pels francesos a la Guerra de la Independència han de buscar-se la vida. L’Antonio Alemany quan s’empadrona a Cassà declara que el seu ofici és el de albéitar (el que cuida i cura als cavalls malalts) doncs en la incipient indústria surera eren necessaris molts animals pel transport de suro del bosc a les fàbriques i productes manufacturats als ports de Sant Feliu i Palamós. L’Antonio Alemany prospera en la societat cassanenca, arribant a ser alcalde el 1852. El seu fill ja serà veterinari i els nets, metge, veterinari i clergue, les netes aquells anys seguien altres camins. Un net de l’Antonio Alemany serà el “senyor Fernando” Ferran Alemany Dausà va ser metge de capçalera de referència i estimat per la població de Cassà en els primers anys del segle XX. El cognom Alemany desapareix de Cassà en quatre generacions no sense haver contribuït a incrementar el nivell educatiu del poble.
La biografia del doctor Ferran Alemany Dausà ha quedat fora del llibre de personatges cassannecs pròxim a ser presentat, així que agafo el compromís de fer i passar-vos una mini biografia de la seva vida, quan acabem l’argot surer.
Continuem amb el lèxic:
Albéitar.- El que cuida i cura als cavalls malalts. Veterinari, mariscal.
Contramostra.-Mostra d’una partida enviada, per poder comprovar la qualitat, forn a possibles reclamacions posteriors.
Cuquilla.-Aglomerat de suro tallat en forma de teules, pel recobriment de tubs en finalitats aïllants, en gruixos de 20 mm a 80 mm, també mitja canya.
Corc.-Larva d’insecte, Coroebus undatus, s’alimenta de l’escorpit del suro, fent llargues galeries.
Cork-tip.-Recobriment del filtre dels cigarrets fet amb suro natural, avui és una fotocòpia de paper.
Corsec.-És una clapa que apareix a la soca del suro, produït per un escaldat o per una mala llevada del suro.
Crivell.-Sedàs per triar a mà el granulat de suro, també dit garbell, normalment rodo si es feia a mà.
Cua de Garsa.-Carrac flac procedent de suro mal toscat, quedant-li restes de tosca.
Defa.-Tap cònic de 33 mm de llarg per 20/15 de (/), per ampolles de ½ litre.
Dent de rata.-Osca molt petita en el tall del ganivet.
Despelagrinar.-La primera pela en la qual surt el pelegrí, normalment quan el suro té uns 45 anys de vida.
Dinyar.-Morir-se, “Anar-se’n a fer malves”.
Dosos.-Carrac amb u cap bo i un altre amb senyals de podrit.
Eixarcolar.-Netejar la vegetació al voltant del suro.
Embalum.-Branques i troncs prims que es posen al damunt dels socs per fer carbó.
Embarc.-Carregament de mercaderia en vaixell per l’exportació.
Empacar.-Fer paques de suro, com fardos, però de residus de suro (barrina) per reduir el volum, destinats a l’exportació.
Empastar.-Igual que colmatar, Tap en el qual s’ha fet un tractament per tapar les imperfeccions i furat superficials, mitjançant una barreja de pols de suro i cola, per millorar l’aspecte visual.
Encenall.-Flocs de taps, “viruta”, llepies.
Endauar.-Emmagatzemar saques plenes de taps.
Enfardar.-Fer fardos de panes de suro, de dimensions aproximades 1,20 m x 0,8 m x 0,6 m, amb un pes màxim de 80 kg. També fer farcells de suro encara que a mi no m’agrada aplicar al suro la paraula farcell.
Ensofrar.-Tractar els taps amb vapor de sofre, en un local hermèticament tancat per obtenir un color més brillant.
Escaldament.-Malaltia que pot presentar zones de la part pelada recentment d’un suro, per excés de temperatura. Avui amb les fortes temperatures és un possible perill pel suro acabat de pelar.
Escandallar.-Determinar el valor d’una partida, en base una mostra agafada a l’atzar.
Escart.-Tap separat d’una partida, per millorar-ne la classe.
Escorça.-Capa de suro que cobreix el tronc. En la primera pelada d’un suro surt el pelegrí, en la segona el matxot, en la tercera la rusca que després de bullir serà panna.
Esguerronar.-Quan es treia la tosca per reduir el pes i el volum a partides de pannes per l’exportació, es feien saltar accidentalment trosso de suro.
Esmeril.-Polir un tap per arrodonir-lo i calibrar-lo, amb paper de vidre (paper abrasiu) enganxat a uns discos metàl•lics mecanitzats.
És niu.-Plat típic dels tapers de la costa compost d’ocells (que havien caçat amb ballestes al bosc), tripes de bacallà, pixopalo (bacallà sec), allioli i patates, un plat molt humil i barato en el seu temps.
Els cerdans.-Gent procedent de la Cerdanya. Segons Janoher, l’agost de 1923 “Un sardanet explicava que en sortir de casa seva amb el fato al coll, ja sàvia que no el faltava res”.
Nota.- l’adjunta fotografia és del “senyor Fernando”, Ferran Alemany Dausà (1870-1937) metge de capçalera de Cassà.
