Més argot suro-taper i un comiat a Ràdio Cassà

En el pròleg d’avui, també relacionat amb l’argot i el lèxic surer, voldria fer una menció especial i un agraïment sincer a Mateu Ciurana pels més de 130 programes de “Cassà al dia” en què he tingut el plaer de col·laborar amb ell. No hi ha hagut cap programa en què no parléssim, ni que fos de passada, del suro.

Els meus antecedents parlant de suro a l’Emissora Municipal de Ràdio Cassà cal buscar-los en el programa mensual Cap de Suro, emès entre els anys 2015 i 2022, i en el qual vaig col·laborar gràcies a la invitació dels seus productors: Jordi Laromaine, Quim Cadanet, David Pardos, Lluís Serra, Albert Cadanet, entre altres. De setembre de 2016 a juny de 2022 es van emetre una seixantena de programes centrats en el suro i tot el que l’envolta. Estic profundament agraït per la confiança que van dipositar en mi a l’hora de comentar temes relacionats amb l’àmbit surer dins d’un espai que, de fet, era dedicat a tastos de vi. Moltes gràcies a tots per deixar-me formar part d’aquella etapa.

El periodista, locutor, escriptor, cineasta, gestor cultural i veterà comentarista de Ràdio Cassà, Mateu Ciurana, amb una llarga trajectòria i una gran experiència en el món de la comunicació, va contactar amb mi el març del 2020, coincidint amb l’inici del confinament per la COVID-19. Em va proposar de col·laborar regularment en el programa Cassà al dia, en el qual ja havia participat esporàdicament. La nova proposta consistia en una emissió setmanal, via telefònica degut al confinament. Superada la primera etapa de duresa de la pandèmia, el programa va passar a tenir una periodicitat quinzenal, tal com s’ha mantingut fins avui.

La proposta em va fer certa gràcia, ja que aquest mateix programa l’havia conduït la meva filla Laia, uns trenta anys enrere, també a l’emissora municipal.

En aquests 130 programes fets “mano a mano” amb en Mateu, enregistrats sense edició, tal com raja, l’experiència ha estat molt gratificant. Ara que en Mateu s’ha jubilat, el projecte que vam iniciar el 2020 arriba al seu final. Els finals acostumen a tenir un punt de tristor, però aquest no és el cas, ja que ben segur trobarem la manera de fer nous programes, potser en un format diferent. Gràcies, Mateu Ciurana, per donar-me l’oportunitat de comunicar als nostres oients temes relacionats amb el suro, històries de Cassà i altres reflexions. Estic segur que aquests oients també t’ho agraeixen i et trobaran a faltar al Cassà al dia, amb la teva empremta i singularitat.

Tot això no hauria estat possible sense la confiança i el suport del tècnic municipal i director de Ràdio Cassà, Claudi Barnés, a qui també cal reconèixer part de l’èxit i bona acollida del programa Cassà al dia.

Per acabar, la pregunta… Sí, la pregunta! Aquella que sempre surt en alguna xerrada sobre el suro o en qualsevol emissió radiofònica:
“Quant temps passa des del naixement d’un alzinar fins que entra en producció?”
Doncs aquí va, una vegada més, la resposta que hem donat en infinitat de programes: uns 45 anys fins a la primera pela, que serà de pelegrí, 12 anys més per obtenir la segona pela, que anomenem matxot, i 12 anys més per extreure les rusques, ja taponables, que després de ser bullides seran pannes. En total, uns 70 anys des que neix l’arbre fins que es poden obtenir els primers taps.

Aquí queda, doncs, la resposta a la pregunta més formulada en aquests 130 programes.

Bona sort Mateu en aquesta nova fase de la vida, gaudeix-la.

Continuem amb el lèxic:

Gúbia.- Canó d’acer unit a un suport per encaixar a eix de rotació de la metralladora, un extrem del canó esmolat a tall de fulla, per perforar o “troquelar” les llesques i fer taps a la barrina.
Imperial.-Suro que té de 25 a 35 mm de gruix.
Jaspiat.-Defecte que poden presentar els taps, unes taques negre.
Jean de Narbona.-És una forma de dir la tramuntana.
Linòleum.-Paviment fabricat a base de pols de suro i oli de llinosa, col•locat sobre un suport de tela, se li solen afegir pigments per obtenir diferents colors, es fabrica en rulls. Actualment es fabrica a l’Índia.
Llegidor.-Empleat que llegia en veu alta el diari (premsa catalana) mentre la resta de tapers feien taps, per compensar-lo els tapers l’hi donaven un nombre de taps similars als que anaven fent perquè tingues una retribució igual que ells.
Lleva.-Extracció de suro, normalment dita pela del suro.
Llúpies.-Protuberància que pot presentar-se en el tronc, per malformació de la capa llenyosa del suro.
Màgnum.-Ampolla de doble contingut que un estàndard de 0,75 ml, així seria d’1,5 l, també la de 2 litres, els taps sol tenir un (/) de 32,5 mm (el de l’ampolla estàndard és de 30,05 mm).
Mànec.-Part integrant dels taps de xampany, de suro aglomerat, pot ser fabricat amb el sintema de botifarra de suro aglomerat o el sintema unitari (Tyrion).
Manafre.-Vulgarment encarregat de fàbrica.
Manufactura.-Produir productes de suro, pot ser manualment o industrialment.
Metralladora.-Màquina automàtica per perforar les llesques de suro i extreure els taps. També es podria denominar màquina de barrinar automàtica.
Maula.-Persona que simula estar malalt per cobrar del segur sense treballar.
Pela.-És la part del tronc que serà pelada, pot ser pelegrí, matxot o rusca.
Pelegrí.- Primera escorça que s’extreu de l’arbre, suro, que no ha estat mai pelat, quan té uns 45/50 anys i ha arribat a un diàmetre minin recomanables d’entre 30 i 40 cm.
Matxot.- Suro que surt de l’arbre, després de 12 anys de pelar el pelagrí.
Rusca.- Escorça del suro, en forma de teula, a Tossa andana.
Pana.- Peça de suro, una rusca una vegada bullida, aplanada i seleccionada per fer-ne llesques, barrinar-la i obtenir els taps.

Nafra.-Ferida en la soca del suro, de la qual surt un suc espès de color de cafè enganxifós que taca tot el que toca.
Xarrió.-Peça de la màquina garlopa dintre la qual lliscant el conjunt de peces que serveixen per subjectar el tap.
Nina.-Peça de la garlopa, per subjectar el tap a la màquina, unida al xarrió i formant part del ninot.
Ninot.-Conjunt format per la nina i el topall per subjectar el carrac en la màquina de garlopa per fer el tap.
Osca.-Trenc en la part de tall de la fulla d’un ganivet.
Pelajar.-Moure els taps en una pila a granel, mitjançant una pala de fusta, també serveix per airejar-los.
Palies.- Capa prima de suro que es desprèn dels carracs en arrodonir-los per fer el tap, també dita pelilla.
Parafina.-Producte químic per la protecció del tap per la seva porositat per aconseguir que el líquid no l’impregni excessivament, i també per donar-li capacitat de lliscament tant en l’embotellament, com en el moment de destapar una ampolla amb el tirabuixó. També per millorar l’hermeticitat del tapament.
Partitxola.-Així s’anomenava a una partida petita de suro, també es podia aplicar a ser un fabricant petit.
Passada.-És la girada que dona el taper al tap, fent rodar entre els seus dits normalment en el sentit esquerre dreta, com les agulles del rellotge.
Peixopalo.-Denominació del bacallà assecat, un dels ingredients d’es niu, plat típic dels tapers de la costa compost d’ocells (que havien caçat amb ballestes al bosc), tripes de bacallà, peixopalo (bacallà sec), allioli i patates, un plat molt humil i barato en el seu temps.
Picassa.-Destral petita de pelador, bàsicament per esporgar suros.
Pixat de corc.-Nom que es dona a la taca que sol deixar el corc.
Pixat de cuní.-Taca produïda pel suc d’una nafra, amb una olor pudent.
Podrit.-Suro pudent
Pudent.-Suro que s’ha de separar d’una partida per la seva mala olor.
Quitar mètric.-Pes equivalent a 100 quilograms o 0,1 tones (a diferència del Quintar Català que corresponen a 41,60 kg. o el Quintar Castalla de 46,008 kg. o el Quintar homologat estàndard a 50 kg.)
Regruixut.-Suro extremadament gruixut.
Rusc.-Per abelles, és el niu de les abelles, paraula d’origen celta que significa escorça d’arbre. Es fa amb un cilindre buit de suro de 30 a 40 cm de diàmetre, amb una alçada de 60 cm, tapat amb una panna de suro.