El llibre d’actes del període 1936-39 (V), intent de reconstrucció. Últim trimestre de 1936, un any tràgic.
Per tenir una visió global dels anys trenta del segle passat, primer de tot exposaré les convocatòries electorals hagudes aquests anys, per comprendre més, l’ambient que regnava i el seu context.
Eleccions al Parlament Espanyol:
1931: 28 de juny de les que surt un govern REPÚBLICA SOCIALISTA
1934: 19 de novembre, un resultat de dretes; governa la CEDA (Confederación española de derechas autónomas).
1936: 16 de febrer, clarament d’esquerres; governa el FRENTE POPULAR
Eleccions a la Generalitat de Catalunya:
1932: 20 de novembre, guanya les eleccions ERC-Estat Català de Francesc Macià. Francesc Macià mor el 25 de desembre de 1933. L’autonomia és suspesa pels fets del 6 d’octubre del 1934. L’estatut es suspés el 2 de gener de 1935 i restituït el 29 de febrer de 1936 amb Lluís Companys com a President
Eleccions Municipals:
1931: 12 d’abril; a conseqüència d’aquestes eleccions es proclama la república el 14 d’abril
1934: 14 de gener, a Cassà guanya la coalició d’esquerres.
1936: 19 d’octubre, no són eleccions tal com les entenem avui: els Consellers són elegits en una reunió oficial dels representants dels partits polítics i sectors sindicals de la població. Decret de la Generalitat de 9 d’octubre de 1936
Avui continuem amb els llibres de Cassà, a partir del decret de 9 d’octubre, ja detallat la setmana passada: amb anterioritat a aquesta data, en l’acta del dia 9 d’octubre queda constància de l’arribada de 37 infants procedents de Madrid que són repartits en diferents famílies d’esquerra que ho havien sol·licitat. Per fer més agradable l’estança se’ls organitza una excursió a la Costa Brava.
Dos fets aliens a Cassà marquen el final del mes d’octubre. El dia 19 es publica el Decret de Col·lectivitzacions i Control Obrer i el 30 d’octubre es produí el bombardeig (1) per part del vaixell cuirassat Canàrias de la població de Roses, amb el rumor d’un intent de desembarcament de les tropes franquistes; aquest fet provocà una onada de represàlies sobre gent de dreta empresonada, per part dels Comitès, a Sant Feliu, Olot i Girona. A conseqüència d’això hi ha constància de 37 assassinats, però podrien ser més. El bombardeig de Palamós el 17, també provoca una altra sèrie de venjances per part dels Comitès, principalment d’Oriols i Salt.
Com a anècdota, per riure més que plorar, l’alcalde de Bàscara anuncia que el vaixell Canàries està pujant pel riu Fluvià.
Hi ha sessions el 3, 17 i 24 de novembre amb assumptes de tràmit; en la sessió de l’1 de desembre s’acorda fer una porta i una finestra en l’absis de l’església (avui dia encara es pot intuir el lloc on es van fer els forats) amb la intenció que en el futur s’adeqüés l’edifici com mercat cobert.
El mes de desembre hi ha sessions el 8 i el 22; en aquesta última hi ha un fort enfrenament entre l’alcalde Dalmàs i el primer tinent d’alcalde Xena, a grans trets per discrepàncies en la composició de les comissions i el pes específic de la CNT/FAI dintre aquests òrgans de govern; en aquells moments les comissions eren: Finances i Governació, Defensa i Proveïments.
També hi ha unes discrepàncies en les incautacions i recollida d’armes llargues (escopetes de cacera) segons unes instruccions de la Generalitat. Xena reclama pels seus milicians se’ls subministri armes curtes, pistoles.
Per avui ho deixem acabat el 1936, la setmana vinent continuarem amb el 1937 i 38
(1) aquest mateix vaixell va bombardejar el 10 de novembre Barcelona i el 17 d’aquest mateix mes Palamós.
