El passat dia 11 de desembre, de la mà del periodista Manu Garriga, que condueix el programa “VA PASSAR AQUÍ” de la Xarxa de TV Local, vàrem gravar, amb en Quim Bosch i jo mateix, primer a la plaça Mossèn Cinto, 5 minuts sobre Josep Serra i Domingo Serra, inventor un i geni l’altre; i en Quim a la Fàbrica de Gas sobre aquest edifici i el seu estat de conservació. Com que els programes no es passaran fins a l’abril o maig, aquí teniu aquesta avançada perquè en sigueu coneixedors.
La Fàbrica del Gas, és l’únic edifici d’arquitectura industrial modernista existent a Cassà, construït el 1896. L’hem de contextualitzar dintre els 30 anys d’Or del Cassà Surer 1880-1910 i també en el planejament urbanitzador promogut per Baudili Duran en la zona que avui compren el carrer Ample, Pau, Dr. Robert, Hospital, limitat al nord pel Raval, Primitiu Artigas i el sud per la Rambla Onze de Setembre.
La finalitat d’aquest edifici era el de generar gas per destinar-lo a l’enllumenat públic, tal com ens indica el rètol de ceràmica vidriada –COMPAÑIA GENERAL DE ALUMBRADO POR ACETILENO-. Destaca, la seva façana amb un esgrafiat notable, i la reixa d’entrada per a carruatges, de forja, amb decoració floral per algun ha atribuït a Miquel Bertrán d’Ullà, instal·lat a Cassà com serraller a finals del segle XIX; per altres és obra d’Antoni Planas (Serreta), serraller emblemàtic cassanenc, amb molta obra al nostre poble; la xemeneia de 25 metres va ser enderrocada el 1937, en plena guerra civil, per evitar ser un punt de referència en els bombardejos de l’aviació franquista. L’edifici actualment té aproximadament unes dimensions de 22 metres de llarg per 9,5m d’ample; més/menys un 250 m2 útils. Amb planta baixa i soterrani, tindrem uns 500 m2 disponibles, després de la rehabilitació i condicionament; serien uns metres quadrat nítids, una sola estança sense paraments interiors.
Aquesta instal·lació ja va ser molt castigada, primer amb l’enderrocament de la xemeneia l’any 1937, i els anys 90 del segle passat amb la segregació del pati jardí per fer pisos i l’amputació de l’entrada lateral del carrer Dr. Robert.
La descoberta aquests últims mesos d’una galeria subterrània al carrer Primitiu Artigas, fins al carrer Hospital, a una profunditat d’uns 3 metres i d’una llargada superiors als 70 metres (pendent de comprovació, per part d’una Enganyaria especialitzada i d’Institut Cartogràfic de Catalunya amb els quals ha contactat l’ajuntament). Té unes dimensions interiors d’1 metre d’amplada per una alçària d’1,90 metres; formava i forma part de les instal·lacions de la Fàbrica del Gas (també responsabilitat de la mateixa instal·lació), com a sistema d’alimentació d’aigua necessària per fer reaccionar les pedres de carbur; però també ens diuen algunes fonts com a pulmó de descompressió en el sobrant de gas obtingut. Aquesta descoberta aporta un nou valor al conjunt d’aquesta instal·lació industrial molt inusual de trobar en les obres construïdes durant la revolució industrial Catalana i cassanenca.
Aquest edifici actualment en mans privades, està catalogat, com edifici Bé Cultural d’Interès Local (BCIL); en ser una instal·lació Industrial Modernista és una construcció molt peculiar i única, en el patrimoni industrial Català i per descomptat a Cassà és l’única construcció d’aquestes característiques de qualitat i d’estil modernista industrial.
La propietat d’aquests tipus d’edificis singulars, tenen els seus pros i els seus contres; una és la sort per posseir un edifici únic, però en contraposició per tenir unes obligacions de conservació i manteniment molt ben determinades per la Llei 9/1993 de 30 de setembre de 1993, #Patrimoni Cultural Català#, articles 62 #conservació, prevenció, manteniment i protecció del bé en qüestió# i l’article 67 que determina els #devers de conservació i l’execució subsidiària per part del govern públic, sí la propietat no pot assumir la conservació adequada per preservar el bé en qüestió#
Per l’obtenció de gas acetilè, en el soterrani hi havia (hi ha) uns grans safaretjos plens d’aigua en els que se submergia les pedres de carbur per general el gas.
Molts encara podem recordar que per fer anar els llums de “carburo”, a Can Tramuntana venien les pedres a granel. El “carburo” o carbur de calç és un producte artificial aconseguit fent reaccionar la calç i el carbó en una caldera a 2.000º. El carbur de calç el va sintetitzar per primera vegada Frieedrich Wöhler el 1836 a Alemanya.
No és casualitat que al carrer on hi ha aquest edifici prengui el nom de Primitiu Artigas i Teixidor (Torroella de Montgrí 1846 –Madrid 1910) enginyer forestal i professor de l’Escola d’Enginyers de Montes de Madrid, introductor de les noves tecnologies en el món del suro; col·laborà l’any 1896 amb l’alcalde Josep Gruart Carbó en la fundació a Cassà del “Fomento de la Indústria Nacional Corcho Taponera”, embrió de l’actual Fomento (Associació d’Empresaris Catalans).
Aquest edifici actualment està en mans privades seria una excel·lent sala d’exposicions municipals. AQUÍ QUEDA DIT!
Sense ser pretensiós i per la seva volumetria i dimensions, podria equiparar-se /assemblar-se amb la Sala d’exposicions Gaudí de Mataró, que era un magatzem modernista (última fotografia); actualment acull un centenar d’obres de la Col·lecció Fundació Basart).
PERQUÈ NO!, INTENTEM SALVAR LA FÀBRICA DE GAS
No poden deixar passar l’oportunitat, de fer una crida, a la sensibilitat dels cassanencs per almenys fer gestions encaminades a salvar aquesta joia industrial modernista única.
Anirem parlant del tema. Que no quedi perquè el GREC NO HO HEM INTENTAT.
