Els jutjats de pau són òrgans unipersonals amb una llarga tradició històrica que actuen en els municipis que no són cap de partit judicial i on, per tant, no hi ha jutjats d’instància. Des que es van crear, a mitjan segle XIX, van tenir la funció d’estendre l’Administració de justícia a tot el territori, en un moment en què la població es concentrava majoritàriament a les zones rurals i encara no s’havia produït l’evolució cap a una societat eminentment urbana.
La Llei d’enjudiciament civil de 5 d’octubre de 1855 va concebre els jutjats de pau amb la finalitat d’assumir competències jurisdiccionals que fins aquell moment desenvolupaven els alcaldes i d’avançar en la separació de poders. A Catalunya, dels 947 municipis existents, n’hi ha 898 amb jutjat de pau. La Generalitat té competències sobre la justícia de pau, en els termes que estableix la Llei orgànica del poder judicial i d’acord amb l’article 108 de l’Estatut d’autonomia.
Actualment, assistim a la transformació progressiva dels jutjats de pau en oficines de justícia als municipis.
Al final d’aquest escrit trobareu la relació dels jutges de pau de Cassà des de l’any 1871, gràcies a la col·laboració de l’actual jutgessa de Cassà, Margarida Bou.
En aquests dies en què la justícia, en lletres majúscules (TS/TC), és tan criticada per decisions presumptament polititzades d’alguns jutges, és pertinent mostrar un exemple de la justícia a l’edat mitjana, que he demanat a Maria Caldas i que considero molt entenedor. Gràcies, Maria. (Així podreu comparar com ha evolucionat —o no— l’administració de justícia al llarg del temps.)
Mer i mixt imperi – La justícia a l’edat mitjana – privilegis dels comtes-reis de la Corona catalanoaragonesa traspassats o venuts als barons i senyors feudals
Segons el dret feudal, durant l’edat mitjana i fins a la fi de l’Antic Règim, la jurisdicció d’un lloc tenia dos graus: el mer imperi i el mixt imperi. Aquesta jurisdicció, o capacitat d’administrar justícia, era objecte de venda per part del rei per incrementar els seus recursos econòmics.
El concepte de mer i mixt imperi fa referència a la capacitat de jutjar les causes d’ordre penal o criminal (mer imperi) i les causes d’ordre civil (mixt imperi), dins del territori d’un senyor feudal, com podia ser una baronia o un castell termenat.
Per tant, la potestat dels senyors feudals del segle XIV d’administrar justícia —tant civil com penal— es corresponia amb el poder i la legítima autoritat per governar i aplicar el dret dins el territori de la seva baronia o del terme del seu castell.
El terme imperi fa referència a la facultat d’utilitzar la coacció i el càstig per fer respectar les lleis i imposar penes dins el domini territorial.
Aquests dos drets jurisdiccionals, la jurisdicció i l’imperi, eren propis dels poders públics dels comtes-reis de la Corona catalanoaragonesa. Tanmateix, a causa de les dificultats financeres de la monarquia derivades de les conquestes de Mallorca, el Rosselló, Sardenya i València, així com de les guerres amb Castella al segle XIV, els comtes-reis es veieren obligats a vendre i alienar els privilegis del mer i mixt imperi i la jurisdicció civil i penal a la noblesa.
Aquestes vendes del mer i mixt imperi als barons i senyors feudals que adquirien la jurisdicció d’un castell termenat o d’un territori on erigien un castell els permetien obtenir prestigi personal i poder sobre els habitants del seu senyoriu, així com la capacitat de castigar i punir, i d’obtenir beneficis mitjançant exaccions i servituds.
Aquestes contínues vendes per part de la Corona catalanoaragonesa a cavallers i nobles van donar lloc a l’apropiació privada de la jurisdicció civil i criminal per part dels senyors feudals, que van acaparar dels comtes-reis la capacitat d’administrar justícia amb els privilegis del mer i mixt imperi a canvi d’ajut financer per a les guerres del monarca.
Aquestes vendes es feien mitjançant cartes de gràcia amb pacte de recompra, una mena d’empenyorament que permetia als comtes-reis recuperar posteriorment aquests drets pel mateix preu pel qual els havien venut, de manera que la potestat d’administrar justícia tornava a esdevenir una funció dels poders públics d’una nació.
A partir d’aquestes compravendes, els senyors feudals, els seus oficials i els seus successors podien imposar als pagesos —homes del senyor— del terme dels seus castells, parròquies i llocs, l’exercici de la jurisdicció civil i criminal amb absoluta llibertat. Així, podien castigar els malfactors, els criminals culpables de delictes de sang, penjar-los a les forques com a element intimidatori —situades sovint als límits entre senyorius veïns—, tallar mans o peus, o bé commutar les penes per multes econòmiques.
Aquest fou el sistema emprat en la venda del mer i mixt imperi, que va comportar l’enfortiment del poder econòmic i polític de la noblesa, la qual va passar a tenir jurisdicció per aplicar la justícia de forma privada.
Relació de jutges de pau de Cassà de la Selva (1871-2026)
1871 …… José Olivé
1873 …… Salvio Jané
1873 …… Francisco Codolà Viñolas
1874 …… Domingo Puyol
1877 …… Cosme Olivé
1879 …… Domingo Pujol
1881 …… José Vidal Alemany
1885 …… José Torrent Carbó
1887 …… Joaquín Llavarí
1888 …… Mariano Xiberta
1891 …… José Nadal Mercader
1897 …… Juan Vidal Alemany
1901 …… Domingo Llonch Planas
1905 …… Joaquín Dausà Surís
1918 …… Juan Domingo Gispert
1928 …… José Vidal Pont
1930 …… Juan Domingo Gispert
1931 …… Ceferino Plá Camps
1939 …… José Mª Frígola Almeda
1946 …… Juan José Codes Contreras
1951 …… Enrique Llinàs Bas
1954 …… Esteban Ferrer Reig
1955 …… José Mª Frígola Almeda
1955 …… Joan Codolà Surís
1964 …… Josep Nin Gispert
1969 …… Lluís Presas Serra
1982 …… Francesc Duch Mascort
1989 …… Josep Uño Cabot
2010 …… Anna Maria Pagès Reverter
2020 …… Margarida Bou Pons
