En l’última conferència de l’Arxiu, del cicle d’aquest any, el nostre company del GREC, Josep Lluís Ódena, llicenciat en Història i màster en Gestió del Patrimoni Cultural, en va fer una xerrada sobre l'”Obrerisme històric cassanenc”, una excel·lent recerca i un repàs dels moviments obrer a Cassà, des de 1760, any d’inici de la indústria surera al nostre poble.
El final de la conferència, que coincidia en el període del final de la Guerra Civil, va destacar una figura important, en Josep Xena, sense cap mena de dubte el polític i activista anarco-sindicalista d’origen cassanenc, més important que hem tingut; en aquells anys de 1930 a 1939 va tenir molta influència i pes en les decisions que es prenien des de Barcelona i que incidien en tot el nostre país.
Aquesta és la meva aportació complementària al personatge en qüestió
Neix a Cassà al carrer Estanislau Figueres núm. 50, conegut avui com el carrer del Raval. L’any 1907, el seu pare, Lluís Xena i Mates (1), tenia un petit obrador de fabricació de taps com en la majoria de les poblacions sureres de principi del segle XX. A Catalunya la indústria surera tenia inventariades en aquells moments 615 fàbriques i 15.000 empleats repartits en 37 poblacions.
Ben segur que les idees lliberals i llibertàries del pare marquen els primers anys de la vida de Josep Xena, d’ofici taper i després lampista de fàbriques de suro, militant anarquista i anarcosindicalista; afiliat a la CNT de Cassà, aquesta organització sindical el reclama a Palafrugell, on s’instal·la, i creà una escola nocturna d’esperanto amb la seva companya Armonia Puig.
En arribar la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i més tard la del General Dàmaso Berenguer (1930-1931) va fugir a França (2) on coincidí amb Durruti i els germans Ascaso. L’any 1931 amb la proclamació de la República va tornar i s’instal·la a l’Hospitalet, com a militar de la CNT i la FAI i incorporant-se com a professor a l’escola anarquista, llibertària i també esperantista de Ferrer i Guàrdia.
El 19 de juliol de 1936 va prendre part activa contra el cop d’estat franquista als carrers de Barcelona i es convertí en delegat pel Baix Llobregat a l’assemblea CNT-FAI (Confederació Nacional del Treball – Federació Anarquista Ibèrica). Com a alcalde de l’Hospitalet (1936-1937), va intentar implantar el salari únic. Aquests anys conreà l’amistat amb Federica Montseny.
El 1939 s’exilià primer a Santo Domingo (3), més tard a Mèxic iNicaragua i finalment a Veneçuela on va acabar donant classes en un ateneu llibertari i fent feines de representant comercial. Morí a Caracas l’any 1988.
(1) Lluís Xena i Matas (1884-1972) pare d’en Josep, formà part de l’ajuntament de Cassà encapçalat per Josep Dalmàs i Martí, com a primer tinent d’alcalde entre el 19 d’octubre de 1936 i el 3 de febrer de 1939, un consistori format per ERC, la CNT, la Unió de Rabassaires, Acció Catalana Republicana i el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). Tenia les regidories de Treball, Economia i Obres Públiques: aquest Consistori estava format per 18 regidors nomenats directament per decret de la Conselleria de Seguretat i Interior de la Generalitat de Catalunya el 9 d’octubre de 1936. Les històries de la pistola sobre la taula, que posava ell, en les visites a la nostra població dels Comitès de Salt o Orriols eren el condicionant i atenuant dels funestos resultats d’aquests tipus de visites; el prestigi del seu fill a l’organització sindical també li donava una gran força enfront dels comitès.
(2) d’aquest període són les 4 postals inèdites que acompanyem, gràcies a la donació, de fa anys, a l’Arxiu Municipal de la Sra. Rosa Calzada, totes dirigides a les seves cosines Conchita i Lola, tres en castellà i una en francès; es veu l’itinerari seguit de Toulouse-Paris-Monte Carlo-Roquebillère on si instal·la per guanyar-se la vida; també hi podem detectar la nostàlgia i l’enyorament de l’emigrat.
I una altra de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet dirigida al camarada alcalde de l’Ajuntament de l’Hospitalet. (“Camaradas del Ayuntamiento de Hospitalet de Llobregat” -Los milicianos del Ateneo Republicano de Izquierda del distrito segundo”)
(3) L’anada a Santo Domingo es va fer en vaixell, des del port de Bordeus, ell en cabina de Primera per la seva condició de dirigent polític; l’Armonia, els nens i els avis estaven instal·lats a la bodega del vaixell.
Nota.- En la fotografia de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat de l’any 1937, apareixen Josep Xena Torrent, Dionisio Eroles Batlle (1900-1941), i Joaquim Olaso Piera (1901-1954).
