Aquest diumenge encetem el tema dels secretaris municipals de Cassà; faré una repesada ràpida als històrics i més cronològicament des de 1975 fins al dia d’avui.
Soc conscient que en algun període de la història recent el tema pot ser espinós, però les dates són irrefutables; altra cosa són les valoracions que sempre són fetes des d’un punt de vista personal i, per tant, molt subjectives. Així aplicaré en aquests escrits sobre secretaris municipals la terminologia jurídica de “presumptament” i “segons la meva opinió” en tots els continguts d’aquest tema.
Aquesta sèrie d’escrits sobre secretaris, no hauria estat possible sense la informació aportada per la M. Teresa Bota Ventura i la M. Carme Forn Ciurana a les quals agraeixo la seva col·laboració. Sense cap mena de dubte aquestes dues senyores són les que coneixen amb més profunditat i detall les interioritats de l’Ajuntament de Cassà en els últims 50 anys. Elles mateixes han fet accidentalment de secretàries en moltes ocasions, que ja comentarem en propers escrits.
Després d’aquesta introducció, és necessari saber que els secretaris municipals depenen del “cuerpo de funcionarios del estado” i han hagut de fer oposicions per obtenir plaça. En l’esquema d’un ajuntament -en paraules planeres- és el funcionari de més categoria dintre la plantilla municipal. Ha de fer complir l’ordenament vigent, s’encarrega de l’organització interna… es pot assimilar a un notari perquè pot donar fe dels acords presos pel consistori; no es pot celebrar un ple sense la seva presència, per legalitzar les decisions preses, que han de ser subjectes a llei.
Dels secretaris històrics avui parlaré d’Emili Pla Camps (1885-1961)
Emili Pla Camps era fill de Joan Pla Macies (1861-1940) també secretari municipal de Cassà en el període 1899-1924; en Joan Pla arriba a Cassà a finals del segle XIX per ocupar l’escrivania municipal. En Joan era fill del poble de Boadella, però procedia de Biure on n’era el secretari. Com veiem, la família ja estava molt familiaritzada amb l’administració municipal.
Emili Pla Camps va succeir al seu pare de secretari municipal, desenvolupant aquesta responsabilitat des de 1924 a 1955, en el règim monàrquic, la república, durant i després de la Guerra Civil (1936-1939), i també durant la dictadura, circumstància extraordinària en temps tan convulsos. Va veure passar, mentre exercia la funció publica, primer com funcionari i després com a secretari titular, 33 alcaldes. El 1955, en jubilar-se, és nomenat Fill Adoptiu de la població en reconeixement de la tasca feta durant 40 anys. Aquesta permanència en diferents administracions de caràcter polític molt diferent, és un fet extraordinari molt difícil de trobar entre el funcionariat del nostre país, i que sens dubte dona fe de la seva vàlua i la seva mà esquerra.
Com a anècdota del seu tarannà en aquells primers dies de la guerra, a l’estiu de 1936, el Comitè de Salt es personà a l’Ajuntament per exigir a Emili Pla l’adreça dels terratinents Barril amb l’objectiu de detenir-los i donar-los “el paseillo”, sinònim d’una execució immediata. Ell s’excusà dient que en el padró de Cassà no hi constava cap Barril i així va aconseguir deslliurar aquesta família d’una mort segura. El cognom que apareixia en el padró era Almeda, ja que Barril només era el mal nom de la casa.
En l’escrivania municipal el successor d’Emili Pla va ser Joan Oliver Albertí, secretari municipal interí des de 1955 a 1957; marxa de Cassà per assumir la plaça de secretari titular de Caldes de Malavella.
Relació cronològica de secretaris municipals de Cassà (provisional)
1899-1924: Joan Pla Macies
1924-1955: Emili Pla Camps
1955-1957: Joan Oliver Albertí
