Aquest diumenge coincideix amb la festivitat de la Mara de DĂ©u del Pilar, Festa major de Zaragoza. (o dic aixĂ per evitar nomenar AragĂł, donat l’enterboliment de relacions arran de Sixena, d’aquest tema tinc una opiniĂł molt personal que ja desgranarĂ© un altre dia.)
Al que anava. Zaragoza. Un membre rellevant de la societat casanenca del segle XX va tenir, tĂ©, una importĂ ncia cientĂfica cultural molt rellevant a la Universitat de VeterinĂ ria de Zaragoza, en puc donar fe perquè en aquesta universitat baix cursar 1r de veterinĂ ria el curs 1971/72, però que no va sortir del tot bĂ©.
El personatge al qual vull fer referència i reconeixement és ENRIC CORIS GRUART (Llagostera, 1883 – Cassà de la Selva, 1966). Sens dubte per només la seva condició de veterinari titular de Cassà , estava en el cercle de la societat benestant i influïen del poble (capella, metge, farmacèutic, notari, mestre, secretari municipal, “comandante de puesto de la Guardia Civil” i també el veterinari.)
Enric Coris, neix a Llagostera els Ăşltims anys del segle XIX, de famĂlia amb possibilitats, estudia veterinĂ ria a Zaragoza on es llicencia el 1913. Titular de la plaça de CassĂ , va ser en diferents ocasions president del Col•legi de Veterinaris de Girona.
De tarannĂ molt popular, no es va casar mai i pot ser per això i per que ell considerava que tenia un deute amb la Universitat de VeterinĂ ria a la seva mort va deixar un important llegat a aquesta instituciĂł. Llegat que continua avui viu, en forma de fundaciĂł per la investigaciĂł sobre Patologia, Cirurgia i ObstetrĂcia veterinĂ ria. Posteriorment, es va crear un premi amb el seu nom sobre Zootècnia, ProducciĂł Animal i Tecnologia AlimentĂ ria.
La decisió de fer hereu dels seus béns a la Universitat, no va ser un acte improvisat, ja que signa el testament a Cassà , a la Notaria de Francesc Llac, el 12 d’agost de 1954, dotze anys abans de la seva mort.
La facultat de VeterinĂ ria li fa un homenatge el 18 de març de 1967 i inaugura una escultura que presideix l’escala noble de la universitat, obra de l’escultor cassanenc Jordi Dalmau Casanovas.
TĂ© un carrer dedicat per part de CassĂ a la seva persona, allunyat del seu domicili i consulta que era al carrer Ampla.
Ja que parlo de Zaragoza i veterinĂ ria, Ă©s just avui recordar als germans Ramon i Angel (Lito) Sancho Ribot, molt actius en l’entramat cassanenc de finals del XX fills de veterinari procedent de Zaragoza, casat amb la Maria Ribot cassanenca de tota la vida i domiciliada al carrer Catalunya.
Nota.- Faig referència a Zaragoza i no Saragossà , primer perquè identifico més fà cilment el lloc i segon perquè si ens agrada que diguin Girona, hem de ser coherents.
