El suro va portar la revolució industrial al poble de Cassà, i també un gran increment de la població, que van venir a treballar en les de fàbriques de nova creació, però també van modificar l’entramat urbà i van propiciar el naixement d’entitats d’esbarjo, tavernes i bars on passar el tems lliure d’aquesta població creixent.
Carrers com les Barraquetes, el nom ens diu que inicialment eren barraques, però també el carrer Migdia del Firal, la població que arriba necessita habitatge amb urgència per situar tota aquesta nova gent que s’insta-la a Cassà. Immigració que ve a treballar per guanyar-se la vida i progressar. La immigració quasi sempre ha estat per això.
Com podreu comprovar en els gràfics adjunts, extres del treball de Enric Bagué, Joaquim Carreras i Obdúlia Gutiérrez, Quaderns de la Revista de Girona n. 30, hi ha un creixement al voltant de l’església, potser un pèl desplaçat capà l’est. En el segon gràfic de Jordi Carreras Güell de la publicació Plecs de 1999, queda clar que el 1860 el barri del Firal ja tenia una entitat pròpia molt ben definida, mentre que el 1935 es dona la mateixa tònica amb un desplaçament de l’entramat urbà en la zona est. Tendència que canvia radicalment a finals del segle XX, principis del XXI que el creixement és pel nord i l’oest.
En l’entramat urbà de Cassà, hi ha un detall que queda pendent d’esbrinar, com seria lògic el creixement al voltant de l’església hauria de ser un creixement circular, com passa en tots els pobles medievals, no obstant al nostre poble té una simetria al voltant de la plaça petita, tal com podreu comprovar a l’últim gràfic que adjunto, simetria més pròpia d’un entramat romà que d’una època medieval; aquí ho deixo?
Moviments demogràfics de Cassà:
L’any 1787……2.085 habitants (Cens de Floridablanca)
1857……3.634 habitants
1877……4.424 habitants
1894……4.499 habitants
1915……5.556 habitants
1930……5.058 habitants
2011……9.064 habitants
2016…..10.100 habitants
2024…..10.941 habitants
Continuem amb el lèxic:
Espessiment.-És una poda cultural (això ho deia l’Enginyer Luis Velasco Director del INIA) és un aclariment de les branques, aclariment de la copa de l’arbre perquè no es toquin amb els suros veïns d’una sureda.
Espessorall.-Bosc amb una gran densitat d’arbres, superior a l’ideal, a les Gavarres seria necessària una aclarida d’arbres per rebaixar la densitat per hectàrea.
Estamenya.-Denominació aplicada als taps o carracs de molt baixa qualitat.
Estassada.-Neteja del sotabosc, neteja de brucs i matolls.
Estiba.-Pila de pannes de suro molt ben ordenat, també pot ser una estiba de saques.
Estirar una classe.-Deixar a una partida de taps, taps de qualitat inferior.
Estropada.-En la fabricació manual de taps a partir d’un carrac, és l’acció que feia el taper en fer rodar el carrac per convertir-lo en un cilindre, el tap acabat.
Faisó.-Manera de treballar de fer els taps. Val més el treball que la mercaderia.
Ferm.-Suro amb moltes venes en el calibre, suro molt fet, atapeït i amb poca elasticitat.
Flabiol.-Tap o carrac amb un forat de reveixí o corc que va de corona a corona.
Flac.-De baixa qualitat, es pot denominar falc al suro, al carrac o al tap.
Foganya.-Quatre pedres al mig del pati, on fan foc els toscadors fan foc per socarrimar el suro per la part de l’esquena i facilitar que salti la tosca.
Forqueta.-Peça de ferro en forma de U, fixada a l’extrem d’un pal, per remenar suro al perol o al cossi de blanquejar els taps (normalment aquest cossi era de terrissa negra de Quart).
Gall.-Tros de suro, normalment rodo, que els pescadors utilitzant per assenyalar on són els calats.
Garbell.-Caixo amb una tela metàl•lica al fons per calibrar el serrin de suro.
Garra.-Manyoc que hi ha als extrems d’una saca plena de taps per estranya la cosida i també per poder-la agafar més fàcilment.
Galat.-Tap amb una vena vermella.
Geniva.-Forma que presenta el suro on hi ha una esquerda fonda en l’arbre.
Gínjol.- Molt trempat, molt actiu, diligent, viu. Prové de la paraula ginjoler, arbust o arbre petit fruiter procedent de Xina, molt apreciat per l’amic Pere Coris.
