L’any 1900 va ser el millor any de la indústria surera a casa nostra, a Espanya i també al món. A Catalunya a principis del segle XX, hi ha 37 poblacions relacionades amb la indústria surera, censades 615 fàbriques que donen feina a uns 22.000 empleats. En aquest context no és d’estranyar que els poders econòmics i polítics del moment vulguin aprofitar-se d’aquest sector amb un creixement exponencial en el primer quart de segle XX.
Els anys vint del segle passat en un periòdic econòmic podem llegir “el enigmático y poderoso financiero catalán establecido en Bruselas” Manuel Pereña Salvatella, crea Corchera Española domiciliada a Via Laietana n. 5 que era el domicili de Cambó; el 1922 en canvia el nom pel de Sociedad Anónima Industrial Corchera, Pereña; encarregarà la direcció a Joan de Linares Delhom (Palafrugell 1881- França1939), que va ser alcalde de Palafrugell (1914-1916), i tot poderós secretari del Consell d’Administració de Manufactures del Corcho (1). Linares era molt pròxim a Cambó i Julian Basteiro.
En el període comprès entre als anys 1928 i 1929, Pereña crea un seguit d’empreses que aglutinen el món surer, per després entrar en pre-fallida; primer La Industrial Corchera Ibérica, més tard la Compagnie Industrielle du Liège (CIL) de Brusel.les i, per últim, CO.GE.CO-IN (Compañia General del Corcho SAE, IN Industria Nacional) amb l’emparament de Francesc Cambó Batlle (Verges 1876-Buenos Aires1947). Aquest interès de Cambó està motivat pel potencial econòmic del sector surer. En aquests mateixos anys Cambó constitueix la SAFA de Blanes (fibra sintètica)
CO.GE.CO és la successora de la Compagnie Industrielle du Liège (CIL) de Brusel.les,amb un capital de 100 milions de pessetes, un conglomerat de 18 empreses del món i un valor de 297 milions, però amb uns deutes de 160 milions. Estava formada per les catalanes La Suberina, Esteva y Masser, i La Corchera Catalana, les valencianes Corchera Levantina i La Industrira Corcho-Taponera i l’andalusa Industrial Corchera Mallol Hnos i una Fàbrica a Almeria. A Bèlgica: Le Linoleum, Bouchonneries Réunies i La Quercine; a França: Societé Française de Liège i Solomite; a Itàlia: Fratelli Sasso, Società Sarda dei Sugheri, C.M.Bellu Sardaigne i Union Mercantile Italienne; a Alemania: Vereinigte Korkindustrie AG; a Suecia: Aktiebolaget Wicanders Korkfabriker; a Anglaterra: Motolino i National Cork Industries; als EEUU: Johnson &Turner Co ; a Algèria: Compagnie Africaine du Liège; i a Portugal: The Algarve Co.
Aquesta macrooperació econòmica-política-industrial tenia per finalitat el control mundial del mercat de suro, principalment constituint un monopoli de compra i fabricació, enfront del Trust America Armstrong Cork Company (2), Crown Cork (3) que controlaven en aquells moments el sector surer. En realitat volia constituir un oligopoli surer amb centre de decisió catalana.
A mitjans de 1929, CO.GE.CO. pateix una crisi de liquiditat, i ha d’intervenir Cambó per salvar un crèdit de 24 milions de pessetes del Banco Central i de Ultramar que fa trontollar el conglomerat mercantil i el banc; en aquests moments Cambó fa servir tota la seva influència política. L’octubre d’aquest mateix any el crac de Nova York ensorra el muntatge; la pujada de preus incontrolada en la matèria primera la primavera de 1929 i la baixa el 1930 és la “puntillada” final a aquesta aventura empresarial, que acaba en un procés de liquidació l’any 1936.
La trama orquestrada, una enginyeria financera d’alta volada, pretenia obtenir del govern de Madrid, el monopoli de compra de matèria primera suro de tot el territori nacional per després manufacturar-lo, i així guanyar la guerra per l’hegemonia en el món del suro als Nord-Americans. Però la llei aprovada pel Congrés dels EEUU “Smooth-Hawley Tariff Act of 1929” d’aranzels d’entrada de productes elaborats de suro (entre un 30% a un 60%), més el canvi de govern el 1930 a Madrid, quan Primo de Rivera, és substituït pel general Berenguer, i el 14 d’abril de 1931 amb la II República són el final d’aquesta guerra d’interessos econòmics. Aquest serà l’últim intent orquestrat, però mal endegat, des de Catalunya de controlar el món surer; guanya el Truts Amèrica, per donar anys més tard la supremacia a Portugal.
(1) Manufacturas del Corcho de Palafrugell era la successora de Miquel Vincker & Meyer
(2) Armstrong Cork Company de Pennsylvania USA, primer aquesta se insta-la a Sevillà i des pres a Palafrugell quan compra Manufacturas del Corcho
(3) Crown Cork, està instal·lada a Palamós com Corchera Internacional, amb posterioritat Corchera Intenacional; és comprada per Manufacturas del Corcho, amb el qual al final queda dintre el grup Armstrong, l’oligopoli més gran en temes suro del segle XX.
Nota informativa: de totes les societats comentades, totes han desaparegut al dia d’avui, exceptuant les dues americanes.
