Aquest diumenge encetem el tema dels secretaris municipals de Cassà; faré una repesada ràpida als històrics i més cronològicament des de 1975 fins al dia d’avui. Soc conscient que en algun període de la història recent el tema pot ser espinós, però les dates són irrefutables; altra cosa són les valoracions que sempre són fetes … Llegiu més
Encara que el 7 d’abril deia que seria l’últim article d’aquesta temàtica crec que el que avui transcric pot ser interessant per tots El present és una aportació d’en Jaume Abellí, que em va fer arribar al principi del mes d’abril, sobre el desconeixement de molts sectors de la nostra societat de l’operativa bancària; això … Llegiu més
Per comprendre millor la Tabula Peutingeriana comentada la setmana passada, aquests tres elements del món roma ens ajudaran en la interpretació i comprensió de la cartografia de la tabula. Els interessats en cartografia antiga poden visitar-la als baixos de la Torre Salvana, el segon dissabte de mes a les 11,30 h o contactant amb el … Llegiu més
En la pròxima visita mensual, programada pel dissabte dia 20 d’aquest mes, a les 11,30 h. a l’Espai Museïtzat de l’Església, l’activitat bàsicament roda al voltant de les troballes de les pedres de la portalada romànica del segle XII (més rellotge, campana, peno i retaule barroc) i també com activitat complementaria la pujada al campanar. … Llegiu més
En els últims 60 anys hi ha hagut una sèrie de banquers atípics a nivell espanyol, que la noblesa bancària tradicional majoritàriament madrilenya no els han volgut acceptar mai i els ha vist com intrusos al seu negoci (després de l’última concentració bancària ben segur que aquests nobles banquers s’aixecarien de la tomba a la … Llegiu més
Els Corredors de Comerç i el dinar a Cala Neus o els sopars a Tossa Corredor de comerç, era un terme utilitzat en l’àmbit del dret. El corredor de comerç era un agent que tenia caràcter de notari en la contractació d’efectes públics, valors industrials i mercantils, mercaderies i altres actes de comerç. Per tant, … Llegiu més
És l’únic edifici d’arquitectura industrial modernista existent a Cassà, construït el 1896. L’hem de contextualitzar dins el període dels anomenats Trenta anys d’Or del Cassà Surer 1880-1910 i també en el planejament urbanitzador promogut per Baudili Duran en la zona que avui compren el carrer Ample, Pau, Dr. Robert, Hospital, limitat al nord pel … Llegiu més
Ja fa alguns anys, en les oficines bancàries o de les caixes hi havia molta gent fent cua, a la caixa, per treure diners en efectiu, amb la llibreta a la mà; això sí que era una atenció personalitzada. No obstant això, també podia haver-hi un tracte insensible com veurem en l’anècdota d’avui. La informatització … Llegiu més
Parlant de la plaça de la Coma, que tradicionalment era el punt de concentració de les seus de les entitats i sucursals us ofereixo una sèrie d’anotacions sobre el sistema bancari a Cassà En la baixa edat mitjana deixar diners a canvi d’interessos estava completament prohibits pels cristians, mentre que la Torá jueva sí ho … Llegiu més
La neu a la plaça 1947- 1956 -1962 – 1986 – 2010 1947, entre el 24 i 26 de gener d’aquell any, varen caure entre 60 i 80 cm de neu .1956, any del fred, entre el 2 i el 23 de febrer es registraren temperatures mínimes inferiors al 0 °C, arribant el termòmetre a registrar 13 ºC sota zero, xifra inaudita … Llegiu més
Perquè el nom de plaça de la Coma? S’assignava amb el nom de Coma a una esplanada entre la sagrera d’un poble i el castell. En el cas de Cassà, la denominació del Camp de la Coma a un espai entre el Torrent del Castell i la vall; això fa que aquesta teoria sigui plausible. … Llegiu més
Diorames de Nadal de Lluís Rodà Viader. Col•lecció de diorames 1995-2008. Sala d’exposicions del GREC, baixos Torre Salvana Inauguració: dia 15 de desembre, a les 19 h. Visites: dies 16, 17, 23 i 30 de desembre, d’11 h a 13 h i dissabte 16, de 17,30 h a 19,30 h. Aquest any, en el marc de … Llegiu més
En anteriors hem repassat personatges que van viure a Can Trinxeria, avui el nostre personatge només hi va fer una estada de mesos, però en moments convulsos; les seves explicacions en forma de memòria ens donen una fotografia aproximada dels fets i circumstàncies d’uns dies dramàtics. Igual que en una fotografia hi ha vegades que … Llegiu més
CAN TRINXERIA (I) ELEMENTS PATRIMONIALS: EL MOLI* El 1867 el senyor Josep Güito i Vall-llovera, home immensament ric de Cassà, propietari de Can Llach de Romanyà amb 2.329 vessanes, no té hereu, només pubilla, la Dolors Güito i Genover; per aquet motiu busca un bon marit per la seva filla. Aquest serà Marcial de Trincheria … Llegiu més
Els anys 50 i 60 del segle passat, en la majoria de cases de Cassà el Dubois, el Boreal, el Peralada gasificat, i també el Freixenet o el Codorníu de mes preu, envasats en estoig de palla i caixes de fusta, eren els xampanys habituals en les celebracions del poble. I sí, sempre n’havíem dit … Llegiu més
Dintre aquesta sèrie de escrits sobre LA PROTESTA DELS CASSANENCS SURERS EMPRENYATS hem parlat de: (I) El conflicte de Palamós, 1820; (II) el motí de la Taulera, 1830; (III) La Setmana Tràgica a Cassà, 1909; (IV) el locaut de 1919; ara hi afegim: (V) “escandalosos sucesos ocurridos en Cassà de la Selva”, setembre 1901 En … Llegiu més
L’última setmana de juliol de 1909 esdevingué l’anomenada SETMANA TRÀGICA per les revoltes populars que succeïren a Barcelona; el detonant era la mobilització de reservistes per ser enviats a Marroc, però també en aquest malestar hi havia les reivindicacions laborals; concretament les reivindicacions salarials: l’establiment de la jornada de 8 hores, la setmana laboral de … Llegiu més
Els conflictes surers tenen els seus orígens el 1787, quant als industrials i treballadors els comença a faltar matèria primera, pannes de suro bo, per treballar, per fer taps acabats; es comença a exigir una política proteccionista de la economia local, vers les exportacions de pannes de suro a Europa. També hem de descartar en … Llegiu més
Aquests fets varen passar fa 142 anys. A primera hora del dia, encara fosquejant, a l’indret anomenat d’Nyol, un carrer molt enfangat, en el que tot eren horts, excepte un casalot de la senyora Gúytó Barril, una Cassà de finals del segle XIX. Al peu de porta d’aquest edifici hi ha quatre senyors encorbatats, Almeda, … Llegiu més
Doncs sí, el 1819 a Madrid estava de moda l’òpera italiana i decideixen construir el “Teatro Real”; l’Ajuntament de la capital té necessitat de recursos per tirar endavant les obres d’aquest edifici; com que aquestes obres no avançaven, el 1826 es va decidir posar un impost sobre la venta de pelagrí i suro en planxa. … Llegiu més
