ARGOT SURER/TAPER 18

Avui i les setmanes que vénen, paraules que han quedat al tinter.

Fa alguns dies comentava que va ser al voltant de l’any 1650 quan s’introduïa al mercat l’ampolla de vidre tal com la coneixem avui dia.

El nostre conciutadà i primer taper reconegut de Cassà, Francesc Malavila Bernat, àlies Marranxa (1739-1798), venia els seus taps a la important fira de Bèucaire, prop del Roine (França), especialitzada en productes per als vinaters. Els taps que portava a la fira no eren com els que avui tots estem acostumats a treure d’una ampolla, moltes vegades amb la corresponent litúrgia del destapament, ja que els taps que subministrava en Malavila eren cònics. Per introduir-los a l’ampolla, els posaven en aigua calenta i després, picant el tap amb una maça de fusta, deixaven el tap arran de la corona de l’ampolla.

Així doncs, des de finals del segle XVII trobem ampolles tapades amb taps cònics, que per beure havien de destapar-se. Hi ha una referència de 1681 que indica que, per destapar-les, s’adaptava una barrina de fusteria, que evolucionaria cap al tirabuixó. El nom de l’inventor no ha passat a la posteritat, però sí que anys més tard, concretament el 1795, Samuel Henshall, anglès, patenta un llevataps.

No serà fins al 1850 que l’americà Stephen M. Rust inventa la màquina d’embotellar i la consegüent introducció del tap recte, tal com el coneixem avui, amb una estanquitat en tota la llargada del tap, cosa que no aconseguia el tap cònic.

Continuem amb el lèxic:

• Llevataps. Aparell que serveix per treure els taps d’una ampolla. N’hi ha de diverses formes: el més normal és el tirabuixó, però també el professional dels sommeliers de 2 temps, l’extractor mecànic de rosca, la versió de l’extractor mecànic amb ales, el de palanca, el de làmines per a taps llargs i antics, i últimament l’elèctric i el d’aire comprimit.

• Saca tapus. Expressió vulgar del llevataps, traduïda directament de la versió castellana sacacorchos.

• Tirabuixó. Eina per treure el tap de l’ampolla, formada per una espiral de metall amb mànec de fusta en sentit vertical.

• Àcid oxàlic. Utilitzat per rentar taps i blanquejar-los; és un àcid orgànic relativament fort.

• Aclotar. Fer clots a terra per plantar alzines sureres. A finals del segle XIX, la repoblació dels boscos amb suros va ser important, donat el seu alt rendiment en la pela.

• Agafat. Suro que no vol marxar a la pela, especialment en anys molt secs.

• Alzina surera. A les nostres contrades sempre suro. (Quercus suber).

• Allistat. Panna de suro sense cap esquerda a l’esquena.

• Anyada. El conjunt de suro paleta d’un any concret.

• Aplanar. Després de bullir unes rusques, prèviament triades per ser suro bo per a fer taps, es posen pesos damunt les peces de suro bullit perquè s’aplanin.

• Arguenells. Cistells o artefactes fets de vergues que es col·loquen de dos en dos damunt dels animals de càrrega per portar suro en la temporada de pela.

• Arpillera. Tela molt senzilla per fer sacs, també anomenada canemàs.

• Arrambador / arrimadero. Revestiment de suro aglomerat, inicialment encerat i després envernissat, per protegir la part inferior d’una paret. Normalment tenia una alçada de 93 cm i es presentava en un bisellat vertical, acabat a la part superior amb una motllura i a la inferior amb un sòcol també de suro.

• Arrusquerar. Apilonar en files les rusques sortides del bosc després de pelar.

• Avellana. Defecte del suro que es presenta a l’interior de la panna, en forma de formacions llenyoses dures com avellanes.

• Baguenys. Vessant de la sureda que mira cap al nord, en contraposició al solei, que mira al sud.

• Baldufes. Boies o flotadors per a la pesca amb canya.

• Bisell. Biaix fet al lateral d’una planxa; també al d’un tap tallat obliquament en biaix a la seva corona superior i inferior.

• Blanquejat. Taps als quals s’ha canviat el color natural per un de més blanc, normalment aconseguit amb rentat amb clor.

• Blau. Coloració d’origen natural, d’unes aigües difuses entre blavoses i morades, conseqüència de suros que han crescut en sòls rics en materials ferrosos. És un defecte lleig però inofensiu.

• Bloc. Normalment de suro aglomerat per aconseguir planxes per a decoració o parquet. La densitat pot oscil·lar entre els 220 kg/m³ i els 550 kg/m³. També es pot aconseguir enganxant peces rectangulars de suro natural.

• Bobinador/a. Operari que enganxa peces de suro per produir una bobina de suro que després es divideix per extreure’n làmines finíssimes.

• Bafe. Suro amb grans forats, no adequat per fer taps.

• Buló. Tap ample i cònic per a botes de vi.

• Born. Rusca d’una sola peça de tot el contorn d’un suro que envolta l’arbre, especial per fer ruscs d’abelles.