L’últim cedre de Can Nadal (Cedre del Líban – Cedrus libani)
Fa uns quinze dies, l’últim cedre que quedava al jardí de Can Nadal, seu de l’Ajuntament, va ser tallat. Aquest fet és el desencadenant de l’escrit d’avui i de la reflexió pertinent.
Certament, el cedre en qüestió estava malalt, era vell i tenia poca brancada. Es va plantar l’any 1906, juntament amb tres exemplars més. Davant la dràstica decisió de tallar-lo —de sempre, els jardiners municipals són de serra fàcil (1)—, cal dir que a Girona tenim el millor especialista en arbres monumentals del món, en Lluís Carreras Matas. Es podria haver encarregat un diagnòstic per intentar fer viure aquest cedre unes dècades més. Gràcies a un informe de Lluís Carreras, es va salvar la sequoia centenària de les Germanetes dels Pobres, a la residència de Girona: una sequoia catalogada com l’arbre urbà més alt de Catalunya.
Al meu entendre, si es vol restaurar el jardí municipal de Can Nadal i ser fidels a l’esperit de la casa, al seu moment constructiu i al seu disseny, el que caldria seria plantar quatre exemplars de cedre del Líban de certa importància (grandària) i així restituir la jardineria original.
Tot això em porta a reflexionar sobre l’arbrat urbà del nostre poble i, com no, sobre el canvi climàtic, i sobre com podem lluitar per apaivagar, en el futur, les altes temperatures que ens vénen a sobre. La solució a aquestes altes temperatures ha de ser un repte en què els arbres seran els nostres aliats, a un cost molt més baix que la construcció de pèrgoles i tendals d’elevat pressupost.
Demanaria als responsables de Medi Ambient lògica, sentit comú, senderi i seny. Primer de tot, i en les actuals circumstàncies de canvi climàtic, als carrers són més agraïts els arbres d’ombra (tipus plàtans de molta fulla) que no pas els ornamentals (tipus magnòlies, que fan poca ombra). Un carrer amb plàtans de fulla redueix la temperatura uns vuit graus. L’exemple el tenim al passeig Vilaret: per la Fira del Tap i el Suro, a finals de maig, la temperatura del recinte firal està al voltant dels 28 °C, mentre que, a la mateixa hora, a la plaça de la Coma se situa als 35 °C.
Ja per acabar, és de justícia agrair la plantada de 50 lledoners a l’esplanada 1 d’Octubre. Jo hauria preferit més plàtans, que són de més brancatge i fulla, però benvinguts siguin, com també els 20 arbres finançats per l’empresa Kingspann, que se situaran a la zona de l’institut.
Al passeig Vilaret tenim 58 plàtans en bona salut. A la plaça de la Coma no hem tingut tanta sort: les 33 moreres, després de divuit anys de ser plantades, són escarransides, com també la resta d’arbres urbans, que mai no s’han regat periòdicament a l’estiu. El mateix passa amb els til·lers de la rambla 11 de Setembre o els 17 liquidàmbars del carrer Ample. Al carrer Marina, les magnòlies i els arbres de flors roses (Lagerstroemia indica) no faran mai ombra, però tampoc no he vist que mai s’hagin regat.
Reflexió final: per combatre les altes temperatures que venen pel canvi climàtic, el més econòmic és plantar arbres que facin ombra. Però també cal tenir en compte que s’han de regar i cuidar: no és qüestió de deixar-los que es busquin la vida, ja que, si ho fem així, el desastre està assegurat.
Per acabar, on són els 1.000 arbres compromesos pel cicle electoral 2023-2027?
(1) Pensem en la plaça dels Lledoners de Girona o en els plàtans del passeig de Palamós, salvats in extremis quan la serra mecànica ja havia tallat el 50 % dels arbres.
