Marcial de Trinxeria i Bolós (1838-1898) va escriure el llibre “LIGA ADUANERA HISPANO PORTUGUESA” editat el 1893 per la impremta Pablo Puigblanquer de Girona, en una edició de gran luxe pel seu temps.
Com apareix el senyor Marcial de Trinxeria a Cassà. El que havia de ser el seu futur sogre, cassanenc era un gran propietari forestal de Romanya, terratinent i home molt ric, Josep Güitó i Llach(1), té molt arrelat la idea de concentració de béns en la pubilla, per això el 1867 busca un bon partit per la seva filla. Així troba a Marcial de Tincheria i Bolós, advocat, fill de la important família d’hisendats d’Olot, amb més noblesa que patrimoni, per aquest fet convenen el matrimoni de Marçal i la Dolors Gúitó.
Marçal de Trincheria s’encarregarà de l’administració dels béns del sogre i també de donar descendència. El 1868 neix Josep de Trincheria i Gúitó, hereu de la hisenda Llach-Güito, a partir d’aquest moment serà la nissaga Trincheria a Cassà, per cert, molt efímera.
Dolors Güito morí durant el tercer any de matrimoni i Marçal es casà en segones núpcies l’any 1871 amb la seva cunyada Clara amb la qual va tenir 4 fills: Lluís, Marçal, Ramon i Concepció. No obsta això l’avi amb aquesta idea tan arrelada de preservar el patrimoni, fa hereu universal el seu net primogènit, Josep de Trincheria i Gúitó. Als fills de la Clara, l’avi és hi paga atots, carrera, i per això amb el temps desapareixen de Cassà, un d’ells serà el metge d’Hostalric.
El nostre conciutadà, Marcial de Trinxeria i Bolos, administrador de la finca Llach de Romanya amb 600 ha, intenta influir en el govern espanyol amb visites a Madrid i a Lisboa, que plasma en el llibre “Liga Aduanaera Hispano-Portuguesa” que pretenia la unió de la península Ibèrica pel control de la matèria primera via els aranzels. Aquest projecta no va ser tingut en compte i la seva última idea d’una “Liga Hispano-Franco-Portuguesa” (Liga Franco Colonial), que controles la producció i venda de suro a escala mundial; tota la península, el sud de França i tot el nord d’Africà a través de les colònies franceses d’Argelia, Tunez i Marroc, tampoc va ser presa en consideració.
La falta de matèria primera -SURO- té els seus orígens el 1787, quant als industrials i treballadors els comença a faltar mataria primera, pannes de suro bo, per treballar, per fer taps acabats, és començant a exigir una política proteccionista de l’economia local, vers les exportacions de pannes de suro a Europa. Marcial de Trinxeria intenta un control en l’àmbit mundial de la matèria primera, mitjançant aranzels o constituint un monopoli en la gestió de la matèria primera.(2). L’aranzel de sortida de suro en planxa a la província de Girona era de 5 pessetes per cada 100 kg. de suro, el demanava que fos entre 25 i 35 pessetes.
Tal com estem veient aquests dies tota acció d’un país té la reacció de l’afectat, així l’any 1891 el president de EEUU, senyor McKinley imposa un aranzel de 1,75 pessetes per kg. en les importacions de taps acabats al seu país per castigar la fabricació a casa nostra.
Els arguments de Liga Aduanera Hispano Portugesa, pretenia “cortar de raiz toda competencia y asegurar a la Peninsula Iberica el completo dominio de los mercados del mundo”. En els estudis previs a la publicació del tractat, en l’any 1868 el suro sortit dels boscos catalans només assegurava tres mesos de feina als nostres tapers, mentre que el suro extret de les sureres d’Andalusia i Extremadura només a la península se n’elaborava per fer taps una sisena part.
En conclusió, Trincheria reclamava la solidaritat dels propietaris forestals vers els manufacturers de taps, mitjancen la penalització de les exportacions de suro no elaborat per mitjà d’aranzels. S’implica plenament en la defensa dels interessos surers, que eren els interesso cassanencs.
(1) L’any 1811 Josep Güitó i Llach, hereu de can Llach de Romanya, es casà amb la seva cosina germana, Francesca Vall-llovera i Llach (filla de can Vall-llovera de la plaça de la Coma) d’aquest matrimoni nasqueren tres filles: Dolors, Clara i Concepció.
(2) Anys més tard, Francesc Cambó, intentarà mitjançant una altra fórmula, controlar mundialment la comercialització de productes de suro acabats, mitjançant la creació d’una empresa multinacional COGECO, d’això en parlaren un altre dia.
