Ha passat una setmana i la guerra dels aranzels entre el President de EEUU, Donald Trump, ha anat a pitjor; és com una historieta de por, de Trump contra el món i la consegüent reacció dels països afectats. Pensem que la idea idíl·lica de la democràcia americana potser no és com esperàvem que fos i estem entrant en un camí cap a la “plutocràcia” la democràcia regida directament pels rics, al marge dels resultats electorals.
Però continuem amb els aranzels a l’exportació de suro sense elaborar que demanaven els treballadors del sector, però també els amos de les manufactures: si no tenien suro, les fàbriques quedaven parades i els obrers no cobraven el jornal.
Els dos incidents més remarcables sobre aquest tema durant el segle XIX són: El conflicte de Palamós, el 1820, i el motí de la Taulera, el 1830.
El Conflicte de Palamós, 1820: El 27 d’abril de 1820, fondeja al mig de la badia de Palamós la fragata Anglesa Neptuno, per carregar pannes de suro, amb destinació a la Gran Bretanya, concretament a Bristol; els treballs d’embarcament es feien amb gavarres, des de la platja de Sant Antoni; prèviament a la platja es feia el treball de destoscar (treu la tosca) que consistia a cremar l’esquena del suro i rascar-la amb un estri, així la peça resultant pesava menys i era de més fàcil transportar.
El 16 de maig es concentren, per impedir les feines de càrrega, 500 tapers vinguts de Sant Feliu, Palamós, Palafrugell, Llagostera i Cassà de la Selva, per protestar per aquests tipus d’exportacions. Després d’uns dies d’aldarulls, l’autoritat governativa fa algunes detencions i restableix l’ordre; al final, la fragata Anglesa marxa amb el seu carregament.
Els interessos de treballadors i manufacturers estaven enfrontats amb els propietaris forestals; la falta de matèria primera per treballar va ser una constant del segle XIX. Per intentar trobar una solució a aquests problemes els obrers i els fabricants demanaven restriccions a les exportacions de matèria primera per mitjà d’aranzels de sortida, que s’havien de cobrar en el moment de l’embarcament de la mercaderia, a càrrec de l’importador internacional.
De Palamós sortien carreges en destinació Cotlliure, Narbona, Seta, Beaucaire i Marsella, però també des de les platges de Begur en menys quantitat. Des de Sant Feliu de Guíxols les exportacions eren principalment a Londres, Plymouth, Dublín, Liverpool, Southampton, Leith i Stulle.
Les navilieres encarregades del transport normalment eren angleses, però també sueques i daneses.
El Motí de la Taulera, 1830: Des de Sant Feliu de Guíxols els enviaments de planxes de suro per elaborar taps a l’estranger eren molt freqüents; les destinacions eren el nord d’Europa (Anglaterra, Alemanya i Rússia) i els vaixells solien portat bandera anglesa, sueca, danesa i holandesa.
El 22 de novembre de 1830, una munió de tapers tumultuosos es concentraren a la zona de la Taulera de Santa Cristina d’Aro, per impedir que el suro en planxa arribés al port de Sant Feliu.
L’existència d’una indústria local creixent en manufactura de suro, d’una classe treballadora que pot generar aldarulls i anarquia, fa que el Govern Espanyol estableixi un aranzel de 5 pessetes per quintar per la sortida de suro; però només en la demarcació de Girona, ja que a la resta de l’estat espanyol no existeix aquest aranzel donat que els grans propietaris forestals extremenys i andalusos tenen més força a Madrid; són els terratinents lligats amb la noblesa espanyola i volen vendre el suro directament a l’estranger.
En síntesi, com sempre l’estat espanyol dona una solució inadequada als problemes existents al món del suro de Cassà i de les comarques gironines; només implanta aranzels als embarcaments des de Girona, crispant encara més les relacions entre propietaris forestals i manufacturers de taps.
La crispació entre els treballadors tapers per no tenir feina per falta de matèria primera va ser una constant del segle XIX; culpaven d’aquesta mancança de suro als exportadors que els deixaven sense possibilitats de treballar fent taps i exigien, moltes vegades sense èxit, la penalització de la sortida de suro sense treballar amb la imposició d’aranzels de sortida.
La setmana vinent: Liga aduanera Hispano Portugesa de Marcial de Trincheria i Bolos
