N. 1.- És l’Ajuntament (l’antic). La façana actual és molt diferent de l’original de 1861, amb unes obertures remarcades amb motllures de l’època, que potser algun dia caldria recuperar en una possible restauració de la façana.
El balcó sobre la plaça fa ajuntament i poble; jo proposaria revisar aquesta circumstància.
La llegenda urbana diu que aquest edifici no té fonaments i està edificat directament sobre la gresa d’aquest terreny.
N. 2, 3 i 4.- Grup de cases situades dintre la mateixa plaça, propietat de Vicenç Gruat – Sr. Vicenso; després del seu nét Josep M. Barceló Gruat, també anomenat Vicenso. Més tard, Maria Gelabertó, ja vídua, es va casar amb Josep M. Barceló Gruat (Vicenso) i passà a ser propietària de les cases. Durant uns anys hi havia el Bar Cafè American Sport de la Caterineta. La casa núm. 2 va ser la primera a ser enderrocada, als anys 50; la núm. 3 i 4, als anys 60 del segle passat.
N. 5.- Fa anys, autocars Olivares, abans Mateu-Oliveras, amb línies a Riudellots, Caldes i un dia a la setmana a la Bisbal. Després, Caixa Penedès. Avui, BonÀrea.
N. 6.- La centraleta de Telefònica havia estat en aquesta casa; molt abans, Zapateria Carlus Rusell.
N. 7.- Fonda El Recreo, avui Pizzeria 2000; abans, Fonda Iris. Quan era Fonda El Recreo estava regentada per Salvador Sabaté i Dolors Puig, pares de Modest Sabaté, secretari de Francesc Cambó, exiliat blanc el 1936 al Voló (Le Boulou), on desenvolupa una importantíssima indústria surera, una de les més importants del món entre els anys 1980 i 1990.
N. 8.- Can Trinxeria. La façana és de 1897. Avui, com a edifici municipal, hi estan instal·lats els següents serveis: a la planta baixa hi ha els Serveis d’Atenció a les Persones: Habitatge, Serveis Bàsics i Ciutadania (Assistència Social); al primer pis, Promoció i Desenvolupament Local (Promoció Econòmica), Borsa de Treball, Coworking i Jutjat de Pau; i al segon pis, Aula de Formació, les Golfes i sales multifuncions.
Les escultures de la façana són d’Enric Clarasó Daudí (1857-1941), important escultor modernista, un dels fundadors del Cau Ferrat de Sitges i membre de la tertúlia Rusiñol-Casas-Clarasó. En els arxius de Clarasó trobem un document que diu: “estàtues i decoració d’una façana a Cassà de la Selva”; amb aquesta constatació, la façana assumeix una categoria important dins el modernisme del Principat.
Dels exemplars escultòrics de la façana, hem de destacar la gran balconada, que vol ser una al·legoria de Cassà, amb una lectura de dreta a esquerra: un patge tocant la trompa de caça; dintre uns elements vegetals, dos gossos persegueixen una llebre (sí, llebre, no conill), que dona una elegància al conjunt. El balcó circular, amb la grafia 1897 en xifres romanes, un Sant Jordi i el drac, que per la seva qualitat plàstica i simbòlica poden situar-lo en el més pur estil modernista.
El gran balcó representa Cassà i el balcó circular representa Catalunya.
N. 9.- Can Serra (Can Mont-ras). Antigament hi havia hagut un estanc, i als anys 60, en un dels baixos, la Casa Lajaima, botiga de premsa diària, revistes i serveis fotogràfics. Avui, Assegurances Serra / Serra Assessors.
N. 10.- Can Banet, en el seu temps bar i després papereria; al fons es veu Cal Noi Martí, cafè, bar i pista de patinatge.
N. 11.- Casa enderrocada el 1936 per donar més viabilitat al coll d’ampolla de la cantonada Barrquetes-la Coma. El 2 d’agost de 1936 es determina “incautar també la casa núm. 6 de la plaça Clavé (la Coma) per utilitat pública, per enderrocar-la immediatament”.
N. 12.- L’estanc de la plaça i tot seguit Can Serreta, avui en obres.
N. 13.- Can Molinas, farmacèutics i fabricants de les pastilles Molinas E. Molinas Renard. Hi va haver un temps la Banca Catalana, després la sucursal bancària del BBVA i avui el Bar El Jardí.
N. 14 i 15.- Can Bota, de Damià de Garriga Bota. Seguidament, Cala Paciència, feia quinieles per encàrrec, avui barberia d’homes. Després, Cala Montserrat de la Coma, botiga de roba; avui, kebab. I Can Cristià de la Coma, que era una petita fleca.
N. 16 A.- Can Vall-llobera, amb una magnífica façana, casa marcada per l’assassinat de la nit del 24 de novembre de 1857. Durant uns anys hi va haver la guarderia municipal, i als baixos, la Caja de Madrid i el Bar La Coma. Avui, aquests baixos estan tancats; hi ha 8 pisos.
N. 16.- Cal Fideuer, fàbrica de pasta, edifici inicialment propietat de la Cooperativa de Pagesos Sant Isidre. Alguns anys més tard, oficina bancària del Banc Hispano-Americano i actualment la Botiga Dausà, autoescola i pisos.
Can Teixidor, botiga de “vetes i fils” i també de moda. A l’estiu, segons m’indica una veïna del Firal, la Roser Salart, venien els gelats en cucurutxo millors del món. També regentaven la bàscula pública davant de la casa, instal·lada al carrer. Uns anys varen tenir la concessió de venda de gasolina al punt d’unió de la carretera Provincial i la carretera Marina.
L’edifici va ser municipal uns anys; ara hi ha l’oficina de Correus, també seu de la Ràdio Municipal de Cassà i locals de la Fundació Ramon Noguera.
N. 17.- Taller de bicicletes de Pere Vilà, al mateix costat de l’Ajuntament, que després es va traslladar a la cantonada del carreró Anselm Clavé, per acabar sent la Caixa Laietana; el núm. 17, més tard, va ser la seu de La Caixa. A la seva esquerra, Fonda Barratina, residència habitual de Banet Pintor; anys més tard, Banca Bosch i Codolà, Banc Popular i avui Banc Santander.
Les mateixes fotografies netes, sense enumerar, i algunes d’altres de la plaça per acompanyar.
Nota.- No he comentat l’edifici del Centre, doncs primer, la majoria dels que llegiu aquests escrits ja teniu el llibre El Centre Republicà, de la Mònica Reverter, i segon, en les fotografies de l’acte del Sometent de 1919 no hi surt.
També agrair a la Sra. Annita Vidal l’assessorament sobre algunes cases comentades.
