A la presidència de l’acte hi apareixen, acompanyant la comtessa ja comentada la setmana passada, els personatges que avui detallem.
La setmana vinent es detallarà el fons de les fotografies que es visualitzen en l’acte del 12 d’octubre, concretament les cases de la plaça de la Coma l’any 1919.
En disseccionar la imatge que ens ocupa, avui ens centrarem en la majoria d’autoritats que apareixen a la fotografia. D’esquerra a dreta s’hi poden identificar: el director del Col·legi La Salle, germà Arcadi Fèlix Xargayó Mir; un senyor amb americana i un altre amb gavardina, que de moment no han pogut ser identificats; el capellà; l’organista mossèn Gabriel Garcia i Anglada; l’alcalde de Cassà, Salvador Sabaté i Isern; el rector de Cassà, mossèn Joaquim Bosch; el capità general de Catalunya, Joaquim Lleó Milans del Bosch; el comte de Fígols; la senyora Clotilde Surís Llagostera, comtessa de Llar; i el cap d’instrucció dels Sometents de Catalunya, Artur Rissech Vingut, acompanyat del governador militar de Girona.
1. Arcadi Fèlix Xargayó Mir, germà de La Salle, de nom Miquel, fou director del col·legi entre 1917 i 1925, i novament de 1933 a 1935. És un germà molt recordat pels antics alumnes de més de vuitanta anys, especialment durant la celebració del 120è aniversari del col·legi, l’any 2001. El seu primer any com a director, el 1917, coincidí amb el primer curs en què l’escola va disposar d’electricitat durant tot l’any. Va restituir el costum d’obrir els patis del col·legi els diumenges a la tarda perquè els nois hi poguessin jugar, tot recomanant, però, l’assistència prèvia a la funció parroquial de la tarda a l’església de Cassà.
2. Gabriel Garcia i Anglada (Girona, 1876 – 1936), sacerdot i músic. Organista titular de la parròquia, estudià música i la carrera eclesiàstica al Seminari de Girona. Ordenat l’any 1900, fou destinat a Cassà, on creà una capella musical que esdevingué l’embrió de l’Orfeó Catalunya (1900–1921). L’orfeó assolí un gran prestigi arreu de Catalunya, amb prop de 80 membres, i actuà amb gran èxit a Lourdes, al Palau de la Música Catalana i en nombrosos escenaris del país. Mantingué una bona amistat amb Lluís Millet. En dissoldre’s l’Orfeó Catalunya, el 25 de gener de 1921, s’acordà lliurar a mossèn Gabriel Garcia el piano de l’entitat i dipositar la senyera gloriosa de l’orfeó sota la custòdia de la Mare de Déu de les Sogues, patrona dels cassanencs. Després de la dissolució, continuà com a organista oficial i professor de música, formant futurs intèrprets com Joaquim Poll, Ramon Serrat o Pere Mercader, entre d’altres, i col·laborà també amb la Cobla Orquestra La Selvatana.
3. Salvador Sabaté i Isern (Cassà, 1882 – 1940), alcalde de Cassà entre 1918 i 1920. Regentava la fonda El Recreo, situada a la plaça de la Coma núm. 11 (actual plaça Clavé), i en la part posterior de l’establiment també feien taps en les estones lliures. Es casà amb Dolors Puig Pla, amb qui tingué dos fills, Dolors i Modest. El seu fill Modest Sabaté Puig (Cassà, 1909 – el Voló, 1986) fou secretari de Francesc Cambó i, un cop exiliat, esdevingué un important empresari del sector surer a Ceret (França). Malauradament, part de la documentació recollida pel doctor Josep M. Olivé Tolosa sobre els alcaldes i regidors de Cassà no ha estat conservada ni dipositada a l’Arxiu Municipal.
4. Joaquim Bosch Venti (la Cellera de Ter, 1872 – Cassà de la Selva, 1934), rector de la parròquia de Cassà entre 1904 i 1934. Considerava fonamental la pràctica de l’esport per al jovent i impulsà el futbol a Cassà assumint el cost del lloguer del camp de joc. L’any 1912 s’hi disputà el primer partit de futbol de la història del municipi, que esdevingué la llavor de la U.D. Cassà. Durant el seu rectorat disposà d’ingressos extraordinaris procedents de les desamortitzacions de Mendizábal i Madoz, així com d’una deixa de 25.000 pessetes del testament de Martí Daussà Dalmàs. Aquests recursos es destinaren a la construcció de la nova rectoria i a l’obertura dels finestrals laterals de la nau gòtica de l’església, obra que el 1924 permeté descobrir les arquivoltes romàniques del segle XII. Sota la seva tutela es fundà, el 1907, el Sindicat Agrícola Sant Isidre de Cassà de la Selva.
5. Joaquim Lleó Milans del Bosch i Carrió (Barcelona, 1854 – Madrid, 1936), capità general de Catalunya. Procedent d’una família de pagesos benestants de Sant Vicenç de Montalt, la seva generació marcà el gir ideològic de la nissaga cap a posicions absolutistes i afins a les dictadures militars. Era avi de Jaime Milans del Bosch i Ussià, conegut pel cop d’estat del 23-F de 1981.
6. José Enrique de Olano i Lizaga (Liverpool, 1858 – Barcelona, 1934), comte de Fígols. Polític i empresari basc, fou nomenat comte pel rei Alfons XIII. Propietari i explotador de les mines de carbó del Berguedà, s’establí a Barcelona.
7. Artur Rissech Vingut (Llagostera, 1873 – 1928), cap d’instrucció dels Sometents de Catalunya. Comerciant i propietari, fou una figura destacada de la vida pública de Llagostera i reorganitzà l’Hospital del municipi entre 1920 i 1924. La seva aportació més rellevant al Sometent fou la recopilació de l’obra Historial de órdenes y disposiciones, hechos y asuntos publicados en “Paz y Tregua”, órgano oficial de los Somatenes Armados de Cataluña, que recull els butlletins oficials del Sometent entre 1877 i 1922.
