En disseccionar la present imatge, avui em centraré en l’única senyora que surt a la fotografia. Però, per fer una identificació inicial, de dreta a esquerra tenim el governador militar de Girona, l’alcalde de Cassà Salvador Sabaté i Isern, la senyora Clotilde Suris Llagustera, comtessa de Llar (sobre la qual anirà l’escrit d’avui), el comte de Fígols, el capità general de Catalunya Milans del Bosch, el rector de Cassà mossèn Joaquim Bosch, el cap d’instrucció dels Sometents de Catalunya Artur Risech (barret clar), ja a baix del cadafal, el capellà, l’organista, mossèn Gabriel Garcia i Anglada, seguidament el senyor de la gavardina i el senyor amb americana, no identificats, i, per acabar, el director del Col·legi La Salle, germà Arcadi Fèlix Xargayó Mir.
No és una instantània qualsevol: està feta en el marc de la litúrgia de la benedicció de la bandera del Sometent de Cassà el 12 d’octubre de 1919, en una època de ressorgiment d’aquesta institució, de caràcter burgès, per intentar parar els moviments de protesta sindicalistes, anarquistes, comunistes i socialistes.
La senyora que apareix a la fotografia amb gran barret i una boa de pell és la senyora Clotilde Suris Llagustera, comtessa de Llar (1865? – 1935), filla de Joan Suris Llorens i de Concepció Llagustera. En Joan Suris Llorens era, al seu torn, fill de Joan Suris (1800–1855), que va anar a l’Havana, Cuba, i va fer fortuna. Gran benefactor de Sant Feliu, en el seu testament llegà a Sant Feliu 20.000 pesos per atendre els pobres. La Junta que administra el seu llegat el 1893 acorda la construcció d’un asil, el que serà l’Asil Suris. La primera pedra es col·loca el 1904 i l’arquitecte del projecte és General Guitart (es prenien les coses amb el seu temps).
La senyora Clotilde Suris es casa (segurament en un matrimoni de conveniència: ella, rica hereva, i ell, amb títol mobiliari) amb «Don Leopoldo de la Torre y Salavera, 7è comte de Llar, comandante de Infantería», mort el 29 de març de 1914. El matrimoni no va tenir fills.
Durant la seva vida, ja vídua, ostenta els càrrecs de «Vocal del Consejo General de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros», «Presidenta de las Juntas del Instituto de la Mujer que Trabaja», també presidenta de «l’Amparo de Santa Lucía» i del «Bazar del Obrero», entre altres institucions de caràcter social, però que ens demostren que tenia molta activitat social i s’implicava en la societat civil.
Va morir el 23 de març de 1935. La comtessa va morir sense familiars directes; l’esquela en fa testimoni. Les seves pertinences domèstiques varen ser repartides entre el servei. És per això que a casa la tia Càndida (que era l’«ama de llaves» de la Clotilde) hi havia objectes d’un possible valor. La tia Candieta —així li dèiem— es deia Càndida Alemany Dausà, casada amb Inocencio Juvert; feia flors de roba. La comtessa devia ser una tia-àvia, doncs era germana de l’àvia materna de la Candieta. També crec que era tia-besàvia de Fina Surís Ripoll, del carrer Ample, igual que tia-rebesàvia de mi mateix. Tant la tia Candieta com la Fina Surís vivien al carrer Ample als números 21 i 23: molta casualitat quan totes dues eren parents de la Clotilde Suris (última fotografia).
Com a anècdota del repartiment dels seus objectes i mobles, tenia una gran catifa persa que havia de ser repartida entre quatre beneficiaris, així que, sense pensar-ho gaire, la varen tallar en quatre trossos, això sí, tots iguals.
De la resta de béns immobles queda constància del repartiment segons els tràmits fets posteriorment en les actes notarials de maig de 1935. La casa Can Llagostera, edifici del passeig de Mar de Sant Feliu de Guíxols, la deixa a l’Hospital Clínic de Barcelona.
El gener de 1936, els locals del Casal Llagostera de la Clotilde Suris, que era copropietària juntament amb Daniel Girona, també de Sant Feliu, són cedits a Acció Catòlica.
Per cert, el títol de comte de Llar està vacant, per a qui pugui interessar.
La setmana vinent desgranarem la resta de la fotografia.
