Les fotografies d’avui corresponen al llegendari suro d’en Cama, també dit suro de la Murtra o suro gros de Romanyà.
Aquest impressionant suro morí de vellúria i fou talat el 1957, i el seu tronc restà exposat durant molts anys a l’entrada del Park Hotel Comtat Sant Jordi, situat entre Platja d’Aro i Calonge.
A Romanyà també hi havia altres suros importants, com el Suro de la Bola, el de les Mentides (al voltant del qual es reunien les dones), el Suro Xato i el Suro de l’Almeda.
La primera pregunta que ens caldria fer és l’edat d’aquest suro. Jo crec que tenia uns 300 anys; així, va néixer d’una gla el 1657 (aproximadament). Això ens porta a una segona pregunta: en quin moment es posa en producció, vull dir per obtenir suro per fer taps.
Per respondre aquesta última qüestió hem de tenir en compte que Dom Pérignon normalitza la producció de xampany el 1681, amb la imprescindible necessitat del suro per al tapament de la seva producció. Aquí comença la necessitat de taps d’una manera massiva. El primer taper documentat al nostre territori és a Tossa el 1739; a Cassà, el 1760, amb Francesc Malavila i Barnat, “àlies Marranxa”.
El suro es pela al nostre territori quan té uns 50 anys. D’aquesta primera pela surt el “pelegrí”. Al cap de 12 anys es pot fer la segona pela i en sortirà el “matxot”, suro molt rugós no adequat per fer taps. Haurem d’esperar 12 anys més per fer la tercera pela: la rusca obtinguda, una vegada bullida, ens donarà la panna, de la qual obtindrem els taps després de llescar-la. Aquestes dades ens permeten pressuposar que cap a l’any 1700 es realitza la posada en marxa de la producció, i això seria extrapolable a tots els boscos de suros de Catalunya.
La tercera i última pregunta és quan va ser l’última pelada del suro. Això ens ho respon l’última fotografia de la rusca, marcada amb 1949 i les marques M i també PM, que segurament farien referència a Murtra.
La primera fotografia ens mostra la immensitat de l’arbre, segurament feta cap al 1920.
La segona fotografia correspon al transport de la soca, un cop arrencada, des de Romanyà fins al Park Hotel Comtat Sant Jordi, transport encarregat per la Jardineria Rosselló de Calonge a l’empresa de transports Payret de Llagostera, empresa, per cert, centenària en el transport per carretera. En aquesta fotografia distingim Josep Payret Vidal (1929-2007) sobre la cabina del camió, dos empleats del transportista, el noi de can Gabarron i el noi de cal Monjo, i la resta, empleats de la jardineria encarregada de la reubicació de la soca. Podem suposar que va ser carregada manualment; per això apareixen 12 persones a la fotografia.
Va estar a l’entrada de l’hotel, en una rotonda creada especialment a l’efecte, uns 30 anys, fins al seu deteriorament total. Avui hi ha dues grans oliveres centenàries.
La tercera imatge correspon a la rusca/panna dipositada al Museu del Suro de Catalunya, a Palafrugell, utilitzada per mostrar la seva grandiositat en l’exposició de Carles Torrent Pagès “Com pell d’aigua”, un homenatge al suro i, també —crec jo—, a la feina del seu pare, Diego Torrent Font, en la mecanització, dedicació i entrega a la indústria surera.
