Argot surer/taper 19

Avui i les setmanes vinents, paraules que havien quedat al tinter.

Carbonització dels suros, la primera l’any 1917 i la segona el 1947 (els anys són aproximats).

El 1916, les repercussions de la I Guerra Mundial i altres factors laborals i econòmics van fer que el nostre poble tingués 80 treballadors sense feina i 150 més només treballant tres dies a la setmana. Per aquests motius, el consistori va suspendre la Festa Major de 1917, considerant que la gent no estava per festes ni se les podia permetre.

Després de les dues Guerres Mundials, els mercats centreeuropeus havien desaparegut. Els industrials cassanencs que venien als països centreeuropeus a través de Bech de Querera Hermanos d’Agullana estaven aturats. Això també afectava els propietaris forestals, que comptaven amb unes rendes anuals per l’extracció de suro.

Els factors que van promoure la carbonització “massiva” del suro no van ser solament la falta de sortida de la rusca de suro, sinó també la forta demanda de carbó vegetal per als habitatges particulars. Tots poden recordar les dues carboneres de Girona: la de la Pujada de la Força (avui visitable durant els dies de Girona Temps de Flors) i la de la plaça de la Independència. En el cas de Cassà, cal recordar Cal Carbonera, al barri del Firal, casa situada entre la carretera, el carrer de la Bisbal i els Horts.

També cal pensar que el cicle vital de l’arbre suro, en producció, és d’uns 250 anys. Així, l’inici de la primera posta en producció del suro a les nostres contrades seria cap al 1650, i aquest cicle s’acabaria cap al 1900. La segona posta en producció, iniciada al voltant del 1700, s’acabaria cap al 1950. Així, l’arbre, ja vell, només podia donar fusta per fer carbó vegetal.

Totes aquestes circumstàncies —la baixada de la demanda del suro, la pujada de la demanda de carbó a bon preu, la necessitat de la propietat forestal de mantenir les rendes anuals i també la intervenció dels administradors (alguns bons, d’altres dolents, i molts que podríem considerar directament lladres dels interessos del propietari) per augmentar el seu patrimoni particular, encara que fos a costa de la propietat— van fer “passar bou per bèstia grossa”, carbonitzant en excés totes les nostres suredes (suros petits, mitjans i grans). Es tardarà més de cent anys a tornar a trobar l’equilibri adequat.

Continuem amb el lèxic:

Bordalès. Tap especial per tapar les ampolles de vi de Bordeus. Inicialment feia de 63 mm a 67,5 mm de llargada, però actualment s’ha consolidat en 49 mm i 54 mm.
Barnoi. Flotador per a persones, compost per trossos circulars de suro enfilats formant un cercle; també s’utilitzava com a flotador a les xarxes de pesca.
Barralut. Suro que, en tallar-lo, no queda fi; queda envellutat.
Botifarra. Barra de suro aglomerat fabricat pel sistema d’extrusió. El gran introductor d’aquest sistema de fabricació, inventat als EUA, va ser Domingo Serra Smandia, i el va adaptar Pere Xifré, de Mecànica Industrial Xifré de Cassà.
Bou. Llesques de suro mal tallades, més amples al centre que als extrems.
Brot. Defecte del suro ocasionat per un brot de l’arbre en un lloc que perjudica la rusca.
Brolla. Petits arbustos, mates o brucs que creixen al voltant dels suros.
Bull. Quan l’aigua del perol cobreix el feix que s’està bullint, amb una escuma que embruta; l’aigua és a uns 120 °C.
Burjar. Separar la pela del suro fent palanca amb una burja o mànec de destral.
Bussoga. Malformació que se sol formar a la part exterior de l’escorça dels suros.
Butxacòs. Suro foradat per dins, amb buits o cavitats que aprofita la fauna per fer-hi els seus caus.
Cadira de llescar. Cadira especial per al llescador a mà, també per al carrador i per fer taps a mà; de quatre potes, seient de balca i respatller baix.
Cairar. En un carrac, treure els caires per iniciar el procés manual d’arrodonir-lo.
Cala. Peça de suro de dimensions reduïdes (màxim 20 × 20 cm). Mostra extreta abans de pelar per saber la qualitat del suro d’una finca.
Calabrona. Bancada o soca buida de la part llenyosa per podridura de la fusta interior.
Capçada. Part de l’arbre formada per la ramificació i el fullatge.
Caranet. Tap amb les dues corones sense tara.
Carbonar. Convertir la llenya de suro en carbó. Després de les crisis provocades per la I i la II Guerra Mundial, l’increment dels preus del carbó vegetal per als habitatges particulars va provocar una gran tallada de suros a les Gavarres per convertir-los en carbó.
Cardina. Ondulació que es forma a les fulles dels ganivets, que impedeix l’acció fina del tall. S’anomena així perquè, en passar-hi l’ungla per sobre, produeix un so semblant al cant de la cardina.
Carer. Taper que sempre intenta vendre més car del preu de mercat.
Caseïna. Producte derivat de la llet, aglutinant que es feia servir al principi dels aglomerats de suro. En ser una substància orgànica, presentava el problema de la possible floridura del tap.
Catxar. Acció d’empènyer per reduir el volum de taps i granulats dins les saques, o bé els fardells dins el perol de bullir.
Centillo. Mostra de 100 taps.
Classejar. Fer classes; triar una partida enrasada per aconseguir diverses classes semblants en qualitat.
Clusca. Cop donat al cap amb la mà.

Continuem amb el lèxic:

Cofa.-Mena de cistella d’espart per transportar d’un lloc a un altre els taps i carracs.
Cornalera.-Nansa de la semal que serveix per remullar-hi els taps, per rentar-los, per blanquejar-los.
Corns.-Son els escaires o arestes de dalt a baix d’un carrac. La feina de treure les arestes normalment era la feina d’un xiquet de 12 o 14 anys.
Corredor.-Nom que es donava a la persona que amb mostres dels fabricants, visitava als comerciants per concretar una venda a canvi d’una comissió.
Corretja.-Peça de cuir per transmetre la potència entre l’embarrat o el motor a la màquina, flexible i en forma d’esbiaixat lateral.
Corxa.-Producte surer per la indústria de guerra, peça de suro per tapar la boca del canó per evitar l’entrada en la seva ànima aigua o humitat.
Curtajar.-Taps amb tendència a ser més curts de la mesura requerida a una partida.
Descorretjar.-És fer un tall horitzontal circular a tot el tronc del suro, aproximadament entre 1 metre i 1,2o metres des de la base. Normalment, separa el pelegrí de la rusca, com més horitzontal i recta és més evident l’experiència del pelador.
Descorxament.-Dos significats; treure el tap d’una ampolla, destapar, treure el suro d’una alzina surera.
Didal.-És la closca aspra que cobreix l’aglà.
Disc/arandel.la.-Peces cilíndriques de suro, d’un gruix de 4 a 5 mm per enganxar al mànec i obtenir els taps de xampany. També podrien ser de suro aglomerat pel tap corona, amb menys gruix, d’uns 2 mm i un diàmetre adaptat a la xapa metàl•lica.
Empastar/colmatar.- Tractament per tapar les imperfeccions i furat superficials, mitjançant una barreja de pols de suro i cola, per millorar l’aspecte visual.
Encavallada.-Socs posats al voltant d’una pila de suro perquè la terra i l’aigua no s’hi embassin.
Ensellar.-Donar una forma panxuda al tap, forma d’oliva, per això els taps amb barret per vins de taula dels restaurants (normalment la càpsula es negra o vermella de plàstic), a la part dels taps se’ls anomena olives.
Escabetx.-Primera tria que es fa a les arandel.les per treure la llenya.
Escapcia.-Tros de suro, tallat dels caps dels taps per millorar-ne l’aspecte, i la qualitat. Tempre per convertir un tap amb una mida més curta.
Escruix.-Dit del suro no trencat, tal com el pelador l’ha tret de l’arbre, una rusca en forma de tub.
Esquella.-Marca que es fa als suros dels límits dels masos per indicar de qui són i els límits de la finca.
Fil.loxera.-Insecte “Phylloxera vastatrix” que ataca les arrels i les fulles dels ceps, provocant una devastació total a les vinyes, insecte procedent EEUU, lloc en el qual els ceps varen desenvolupar certa resistència a aquest insecte, s’inicia a Europa el 1863, a la península entra provinent del Rosselló per l’Empordà 1879. Moltes vinyes es perden definitivament, les que se salven és per la replantació de cep americà immune a la fil•loxera o empelts de varietats europees sobre peus americans.
Glicerina.-És un producte químic, pot ser d’origen orgànic, però avui també sintètic, molt utilitzat en l’elaboració dels aglomerats de suro per donar elasticitat al producte resultant tant en taps com planxes. Líquid incolor i inodor, un pèl dens.
Grenyal.-Suro dolent, de baixa qualitat, poc dens.
Lirò.-Ximplet, que no té seny.
Bandera.-En l’ambient surer del bosc, consisteix en l’aparició de branques seques aïllades en la part exterior de la brancada.
Banyarricard/banyarriquer.-Insecte negre “Calosonma sycophata” obre gelaries en el suro endinsant-se fins a arribar a la part llenyosa, pot matar el suro.
Birlo.-Tap molt petit de 27 mm d’alçada per 13 mm de diàmetre, especial per la perfumeria.
Mitja marca.-Suro d’un calibre adequat per la fabricació de taps, panna d’un gruix de 30 a 34 mm, adequat per fer taps de 40 mm x 24 mm (/), denominació genèrica de la Mitja Marca.
Mitja marca prim.-Gruix de 32 a 37 mm.
Mitja marca gruixuda.-Gruix de 37 a 40 mm.

Nota informativa. Igual que fa algunes setmanes, acompanyo avui un nou gravat de principis del segle XX. El gravat és d’oficis i artefactes surers. Ha estat recuperat i restaurat gràcies a la perícia de Joan Carles Rodríguez Mejuto, amic i col·laborador.