CO.GE.CO, COMPAÑÍA GENERAL DEL CORCHO: L’INTENT DE CAMBÓ DE CREAR UN OLIGOPOLI SURER
UNA HISTÒRIA D’ESPIES EN EL MÓN DEL SURO
L’enigmàtic i “poderoso financiero catalán establecido en Bruselas”, Manuel Pereña Salvatella, ja el 1922 crea Corchera Española, domiciliada al número 5 de la Via Laietana (domicili de Cambó). Més tard, li canvia el nom per Sociedad Anónima Industrial Corchera, dirigida per Joan de Linares Delhom (Palafrugell, 1881 – França, 1939, on mor fugint de la policia franquista). Linares havia estat alcalde de Palafrugell entre 1914 i 1916, i influent secretari del Consell d’Administració de Manufactures del Corcho, pròxim a Cambó i Julián Basteiro.
Durant el període de compres entre els anys 1928 i 1929, Pereña impulsa la creació d’un seguit d’empreses per agrupar el sector surer. Aquestes, eventualment, entren en pre-fallida. Primer La Industrial Corchera Ibérica, després Compagnie Industrielle du Liège (CIL), amb seu a Brussel·les, i finalment CO.GE.CO-IN (Compañía General del Corcho S.A.E., IN – Industria Nacional), amb el suport de Francesc Cambó i Batlle (Verges, 1876 – Buenos Aires, 1947), motivat pel gran potencial econòmic del sector surer a inicis del segle XX.
Francesc Cambó figura com a president del Consell d’Administració de CO.GE.CO. Tant en les seves memòries com en una entrevista feta per Josep Pla per a l’editorial Destino als anys 40 del segle passat, Cambó intenta minimitzar la seva implicació en aquesta macrooperació econòmica-financera, al·legant que només va actuar per fer un favor personal al Comte de los Gaitanes, president del Banco Central i del Banco de Ultramar, per salvar un crèdit de 24 milions de pessetes concedit a CO.GE.CO.
Però els documents i les dates semblen contradir-lo, demostrant una vinculació directa des del primer moment. Cambó intentava desvincular-se d’un negoci fracassat, però els mals records no són fàcils d’oblidar. Segons els registres, la seva implicació amb el sector surer probablement es remunta a uns quants anys abans dels problemes financers del Banco Central.
Cal recordar que gran part del poder econòmic de Francesc Cambó s’inicia el 1917, quan la patronal alemanya li cedeix la propietat d’empreses germàniques, principalment elèctriques establertes a l’Amèrica Llatina. Aquesta cessió es deu a la por alemanya de perdre els actius per compensacions derivades de la I Guerra Mundial, tal com es va confirmar mesos més tard amb l’armistici de Compiègne (1918) i el Tractat de Versalles (1919).
Francesc Cambó (polític, advocat, jurista, financer i empresari) va ser:
-
Regidor a l’Ajuntament de Barcelona (1901-1904),
-
Diputat a Corts en diferents legislatures (1907-1936),
-
Ministre de Foment (1918-1919),
-
Ministre d’Hisenda (1921-1922),
-
Fundador de la Lliga Regionalista i de Solidaritat Catalana.
La macrooperació de CO.GE.CO tenia com a objectiu controlar el mercat mundial del suro, constituint un monopoli de compra per fer front al Trust America (Armstrong Cork Company de Pennsilvània, Crown Cork de Baltimore), que en aquell moment dominava el sector.
Per portar a terme aquest entramat financer, Pereña comptava amb el suport de bancs espanyols (Banco Central, Banco Exterior de España, Banca Arnús-Garí, Banca Marsans i Banca March) i belgues (Banque de Bruxelles i Banque de Louvain).
Però… qui era realment Manuel Pereña Salvatella? En realitat, aquest personatge no existia com a tal. Era un àlies de Jaume Planas i Casals —espia? agent del govern espanyol? home de confiança de Cambó? potser fins i tot un agent doble o triple, vinculat tant al Trust America com a Industria Nacional? Segurament, jugava a múltiples bandes, sempre per interès propi i dels qui li donaven suport.
Una autèntica història d’espies en el món del suro. Un vodevil còmic, si no fos per les conseqüències nefastes que tingué per al sector surer català, provocant la decadència d’una classe mitjana industrial que havia fet prosperar el país.
Notes:
-
El projecte CO.GE.CO era una amalgama d’empreses diverses. Cambó ja tenia experiència en la creació de conglomerats, com la CATE (Compañía Alemana Transatlántica de Electricidad) i la CHADE (Compañía Hispano-Americana de Electricidad), amb les quals, literalment, “va fer les Amèriques”.
-
Informació extreta dels fons del Banco Central de Madrid (Professor Gabriel Tortella, citat per F. Cabana, 1994, vol. IV, pàg. 321).
