El llibre d’actes del període 1936-39 (XII), intent de reconstrucció. El que no diuen les actes oficials: L’exili dels polítics de l’Ajuntament de Cassà
Exili: Expatriació, voluntària o forçosa, especialment per motius polítics.
Expatriar: Allunyar algú de la seva pàtria.
Pàtria: Terra on hom ha nascut. País al qual hom pertany com a ciutadà.
Del període que ens ocupa, hem de diferenciar dos exilis, l’exili anomenat actualment blanc, de 1936, es que produeix durant els últims 6 mesos de 1936 i l’exili roig de 1939. Sense cap mena de dubte el primer va ser un exili minoritari i de persones més o menys acomodades. El segon un exili massiu, en la majoria dels casos precari, i concentrat en molt pocs dies del mes de gener – febrer de 1939.
En els anys anteriors a la Gerra Civil, durant i posteriors l’exili afecta unes 125 persones de Cassà i les seves famílies, podríem extrapolar que un 30% de les famílies es varen veure afectades.
L’exili anomenat blanc. Després dels fets d’octubre de 1934 hi ha un inici d’un període de crispació política que conduirà a un temps de repressió sobre la gent catalogada de dretes, conservadors i catòlics, la majoria regidors, empresaris i, en molts casos, afiliats a la Lliga Catalanista de Cambó; Modest Sabaté Puig pren la determinació d’exiliar-se a França, fugint de les purgues de la CNT/FAI, com altres cassanencs, com Domingo Rodà Alemany, Josep Bausis Segrera “Garanger”, Joaquim Jubert Carbó, Pompeu Pascual Coris, Francisco Oller Martinell, o els germans Nadal Oller.
Anys més tard i ja acabada la Guerra Civil, i per causes més econòmiques que polítiques, també ens trobarem amb Domingo Serra Smadia.
La destinació d’aquests exiliats va ser el Voló, Ceret, Perpinyà, Arles, i també Reims
L’exili anomenat roig. Pels estudis de recerca de Xavier Niell, “Corrandes d’exili”, i de Jordi Gaitx “L’exili de 1939 de Cassà de la Selva” del cicle de conferències de l’Arxiu Municipal, el podem quantificar en unes 115 persones. Totes elles marxen a França els mesos de gener i febrer de 1939; inicialment molts d’ells son internats en camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià, Bram, Barcarès, Vernet, Maseras, Setfonts, Agde, Gurs i Ribesaltes. També a les presons de Montlluís i Cotlliure.
En pocs dies varen travessar la frontera 464.000 persones;es calcula que en tornaren unes 225.000. Els soldats de lleva de l’exèrcit repúblicà varen creuar amb les seves unitats a les quals estaven destinats. La resta d’exiliats, inicialment, ingressen als camps de concentració i posteriorment varen anar aposentant-se, a mesura que eren acollits o reclamats per familiars o amics que ja residien a França, aconseguint el certificat de refugiats polítics i els primers permisos de treball.
Aquí només detallaré els polítics i personal de l’Ajuntament de Cassà, potser no tots; també falten dades difícils de trobar i tenim poc espai:
Dalmàs Martí, Josep (1898-1975), alcalde per ERC (1934, 1936-1939); va ser alliberat del camp de concentració per la gestió de l’alcalde radical-socialista de Perpinyà monsieur Maurici. Residí primer a Perpinyà i després a la Residència d’intel·lectuals de Montpeller, que sufragava la Generalitat de Catalunya. D’ofici taper va fer feines del seu ofici, i retornà el 10 de juliol de 1947, després de 8 anys i mig a l’exili fruit d’una petició de 46 persones “de derechas y de tradicion cristiana, con noble espíritu de justicia y generosidad y acendrado amor a la verdad”, tots ciutadans de Cassà.
Abella Sala, Francesc (1894-1962), conseller per ERC.
Adroher Sitjas, Lluís “l’Ayet” (1901- ), conseller per ERC; xofer, marx+a a la República Dominicana i després a Mèxic, perl finalmentl morir a Panamà.
Auradell Planas, Pere (1890-1974), conseller per la Unió de Rabassaires; pagès, entrà a Espanya per Hendaia, fou detingut i empresonat.
Bernà Martínez, Joan (1889-1961), conseller; industrial taper; el 23 de febrer, juntament amb Dalmàs va assistir a l’enterrament a Cotlliure d’Antonio Machado. Tornà a Catalunya al cap d’uns mesos.
Cassà Mestres, Primitiu, conseller per la CNT; taper; tornà a Cassà a mitjans dels anys 50.
Cassà Tibau, Lluís, conseller pel POUM, mecànic.
Coll Roset, Josep (1899-1954), conseller per ERC; flequer; en tornar fou detingut i empresonat. Li feren un Consell de Guerra, amb una sentència de reclusió perpètua; sortí en llibertat el 1942.
Creus Vilalloga, Cassià (1901- ), treballador de l’ajuntament.
Maymí Roca, Ataülf, conseller per la CNT, taper.
Mir Bover, Carles, conseller per la CNT; retornà per la Jonquera; empresonat a Figueres i al camp de concentració de Cervera.
Nonell Gaspart, Josep (1904- ), conseller per ACR; en tornar fou detingut i enviat a un batalló de treballadors.
Pla Camps, Ceferí (1888- ), Jutge de Pau; s’establí inicialment a Portvendres; retornà a Cassà el 1942.
Rich Bosch, Robert, conseller, taper.
Roure Toneu, Hermenegild “el Manano” (1910- ), conseller; com també Dalmàs la intervenció de l’alcalde Perpinyà l’allibera del camp de concentració. Periodista, poeta, activista cultural (director de la revista l’Horitzó), també taper, va treballar per Modest Sabater a Ceret, i establí la seva residència al Voló; mai va retornar a Catalunya.
Sabrià Cassà, Victor (1897-1947), conseller; tornà el març de 1939, detingut i empresonat a Girona, s’acaba suïcidant el 27 de juliol de 1947.
Sunyer Creus, Josep, regidor de CNT; expulsat de la CNT per robatori, taper.
Vilà Agustí, Joan, conseller per la CNT.
Xena Matas, Lluís (1884-1972), conseller per CNT; amb el seu fill Josep s’exilia a Veneçuela, només varen tornar de vista els anys 80 del segle passat.
Dintre la desgràcia, el patiment i la precarietat dels exiliats, a la majoria dels nostres regidors els va ajudar el seu ofici, taper, per ser una feina molt sol·licitada i considerada aquells anys al sud de França; també l’idioma, ja que la majoria havien estudiat amb els Germans de les Escoles Cristianes La Salle de formació francesa; també tenien relacions comercials amb França per això coneixien i dominaven encara que rudimentàriament l’idioma francès. L’existència de família i coneguts instal·lats al Rosselló, amb anterioritat a la guerra, va ajudar a sortir del confinament dels camps de concentració.
L’esclat de la II Guerra Mundial i l’afusellament del President Companys, el 15 d’octubre de 1940, varen provocar el retorn de molts exiliats, enfrontant-se en molts casos a judicis, consells de guerra i presó. La Llei de responsabilitats polítiques seria derogada el 1966 i reparats jurídicament en la Llei 11/2017, del 4 de juliol de 2017, sobre les víctimes del franquisme.
Cap regidor del nostre Ajuntament va ser condemnat a mort o afusellat.
Nota informativa.- Un curiositat, com es veu en la fotografia que enceta aquest article, de fons hi ha uns “fardus” de suro; en plena tragèdia el suro també estava present. L’exportació continuava funcionant al marge del conflicte.
