Llibres d’actes Municipals. El llibre d’actes del període 1936-39 (XI), intent de reconstrucció. El que no diuen les actes oficials
El bombardeig del 29 gener 1939 a Cassà ; pels Nacionals, a les 13,30; 14,30′ hora de la República
El pròxim diumenge dia 2 de febrer, la Dolors Grau, arxivera municipal, organitza com activitat la “Ruta Cassà sota les Bombes” per recordar la fatídica data per Cassà del 29 de gener de 1939; aquest any haurà fet 86 anys, la ruta ja institucionalitzada i senyalitzada de Cassà sota les Bombes, serà conduïda per Xavier Niell que va fer l’estudi i recerca “El bombardeig de Cassà de la Selva” realitzat el novembre – desembre de 2017.
Durant els anys de guerra civil, els dos bàndols tenien horari diferent; la República anava una hora avançada respecte a la zona Nacional. Així com la informació que tenim del bombardeig és l’informe de l’aviació Italiana, és de suposar que les 13,30 h, hora de l’exèrcit Nacional, per Cassà serien les 14,30 h., en tot cas era el migdia, per aquesta causa va agafar a moltes mestresses de casa acabant de dinar, podríem dir endreçant la cuina; d’aquí l’alta mortalitat de dones d’aquest bombardeig. Els homes o estaven al front o ja havien anat a la taverna, era diumenge.
El tinent Juan Lario Sánchez en el seu llibre “Habla un aviador de la República” tampoc detalla l’hora exacta; el que sí que transcriu són les hores posteriors al bombardeig: ”vàrem actuar en ajuda de la població civil ferida portant-los amb els nostres cotxes a l’Hospital de Girona. Vam actuar com autoritat constituïda accidentalment perquè els membres de la corporació local ja havien marxat cap a França feia uns dies”.
A l’hora de dinar del diumenge 29 de gener de 1939, cinc bombarders italians de l’aviació legionària Savoia SM79, procedents de Menorca, comandats pel capità Costa Edigio varen llençar sobre el nostre poble 50 bombes de 100kg cada una que varen sembrar la mort i destrucció sobre la població civil. Les referències les tenim per la crònica feta per l’aviació italiana; així sabem que els avions Savoia varen fer una única passada -volaven a una altitud de 4.000 metres en sentit est-oest- i que pel bombardeig tenien com a referència la Carretera Provincial; tot i això varen quedar afectades cases a la Plaça Petita, la Plaça del Municipi (també dita dels Hortalans i actualment Mossèn Cinto), carrer del Molí (en el número 52 una bomba travessa tota la casa, s’incrusta a terra i no explota, deixant un forat com un pou; fou desactivada un temps més tard) i principalment la Carretera Provincial. Una es va despistar i caigué en uns horts del Xalet d’en Vaca actual carrer Conca.
Ben segur ha estat la situació més dramàtica i tràgica de Cassà en la història moderna; el balanç final va ser de 8 morts i més de 50 habitatges destruïts. Hem d’imaginar-nos que el caos s’apoderà de la gent del poble.
Les víctimes del bombardeig van ser:
Maria Canals i Roig – 52 anys
Victòria Cassà i Mestres -47 anys
Caterina Payret i Suñer -57 anys
Concepció Riera i Valentí – 14 anys
Dolors Salvador i Torras -27 anys
Josep Sureda i Casanovas -47 anys
Rosa Torras i Gispert -57 anys
Lluïsa Xiberta i Carbó – 58 anys
Aquest bombardeig sobre la població civil va ser un acte de terra cremada per part de l’exèrcit franquista, per atemorir a la població atesa la imminent ocupació del poble per part dels legionaris i regulars de la Divisió Mixta Flechas Verdes, que es va produir el dia 3 de febrer; aquest mateix dia aquestes forces ocupen Llagostera, Caldes, Santa Coloma de Farners i Sant Feliu de Buixalleu. L’exèrcit de Franco entra a la província de Girona el dia 31 de gener i el dia 10 de febrer ja ha arribat a la frontera francesa, un avançament rapidíssim només justificable per la desorganització i caos de la zona republicana.
El 26 de gener cau Barcelona; aquesta circumstància és la que fa plantejar-se a Josep Dalmàs i Martí, Alcalde de Cassà, marxar amb un cotxe de l’ajuntament cap a França, l’acompanyen l’Ayet, en Rich i en Creus.
Dades per poder interpretar el context de l’avanç de l’exèrcit de Franco: Els Nacionals havien entrat a Tarragona el 15 de gener, Cervera el 16, Vilafranca del Penedès el 21, Sitges i Igualada el 22, Manresa el 24, Barcelona el 26 de gener 1939, a Cassà entren el dia 3 de Febrer, a Girona el dia 4, a La Bisbal el dia 5 a les 11 de la nit, el dia 7 Celrà, Banyoles i Olot, el dia 8 Figueres amb l’esclat de l’arsenal del Castell de Sant Ferran, Bellver de Cerdanya el 9 i Puigcerdà el 10 de febrer, el 11 de febrer els Nacionals prenen el control de Llívia.
Arriben a la frontera francesa del Pertús el dia 10, Catalunya està totalment ocupada. Queda encara en mans de la República la Regió Centro-Sud totalment aïllada (triangle Madrid – València- Almeria); la guerra encara no estava acabada fins que es rendeix incondicionalment Madrid el 28 de març, pel cop d’estat intern dintre la República contra els comunistes, cop donat pel coronel Segismundo Casado i el Diputat i l’expresident de les Corts, Julian Besterio (PSOE). El comunicat d’1 d’abril de 1939, el General Franco dona la guerra per acabada; l’última ciutat a rendir-se va ser Cartagena.
